Cartes dels lectors

TW
0

Bartomeu Fiol, poeta de mestratge inacabable
Encara no he acabat de pair la notícia que l'amic Jaume Munar m'ha comunicat. La figura poètica i intel·lectual d'en Bartomeu Fiol és irrepetible.

La nostra amistat es remunta al 17 de novembre de 2001, quan va acceptar venir a recitar alguns poemes a Montuïri. La condició era que el portassin al poble en cotxe. A partir d'aquell trajecte foren nombroses les oportunitats en què ens vérem.

En Bartomeu deixava els seus llibres amb una gran generositat i esperava pacientment que els hi retornassin. Es preocupava d'encoratjar a través dels seus escrits al Balears. Només parlava d'un llibre si li agradava. "Els qui comencen, el que menys necessiten són crítiques destructives", solia afirmar.

Sabia escoltar, malgrat que era més interessant escoltar-lo a ell. I dedicava temps a perfilar les respostes. Tenia sentit de l'humor i feia ús de la ironia -la seva obra n'és una gran prova-. Voldria recordar el Bartomeu persona amb aquella ampla rialla que sovint desplegava.

Com a poeta pensador o poeta filòsof, crec que no hem acabat el camí de valorar i descobrir la seva obra. Els grans no solen ser només entesos pels contemporanis. Caldrà associar la seva obra a la filosofia, a la seva capacitat de traslladar les preguntes i les preocupacions filosòfiques als versos. La seva obra ens anima a estudiar Plató, Lévinas, Sastre, Camus i tants d'altres... ens esperona a endinsar-nos en la càbala jueva... a conèixer la importància dels mites per comprendre Cavorques.

Gràcies, Bartomeu, per tot el que has aportat per a la nostra llengua i cultura. Gràcies a tots els qui han ajudat a difondre la seva obra des de S'Esclop, Capaltard i altres o els mateixos professors Àngel Terron i Francesc Torres, que des de la UIB han lluitat perquè li puguin donar el doctorat honoris causa que, malgrat que sigui a títol pòstum, bé se'l mereix.
LLUÍS SERVERA SITJAR. Palma.

Bartomeu Fiol: una mort anecdòtica
Voldria escriure't, Bartomeu Fiol i Móra, però saps tan bé com jo que, molt probablement, res del que damunt el món s'esdevingui a partir d'ara et llevarà la son. Tot i així, romandrà Cavorques, que "no és la mort, però s'hi assembla", perquè morir no ha estat mai el mateix que morir-se, ni callar és el mateix que acabar. I tu has acabat com un mort, que acaba però no mor.

La literatura -sempre ens ho has recordat- res no té a veure amb cap acte social; per això la teva vida, la teva mort, en res no afecten, ni afectaran, els teus versots: "La calcinació de qui ha pregat o demanat / no ha d'afectar per res la seva pregària". Tant és així, que per qui t'admira, per qui et llegeix, per qui no t'entén, per qui t'enveja, per qui recorda de memòria els teus poemes... la teva mort és del tot anecdòtica. Per qui, a més d'això, t'estima, l'esfondrada és tan immensa com la teva carcanada; ja per sempre relligada als ossos indissolubles del record, al destí d'aquesta terra malmenada".

I si és anecdòtica la mort de qui acaba, més anecdòtics són els intents de qui no comença. Sense jo demanar-t'ho, ni tu oferir-m'ho, esdevingueres mestre i he après de les teves paraules tant com dels teus silencis. "Aprendre a acabar d'acabar" ha estat, pot esser, la lliçó final; però tot i així, quan acaba el mestre, l'aprenent -orfe inexpert- sent el vertigen de l'obra nova a la qual han desmuntat els puntals. Des del tremolor del buc de la meva no-casa: gratitud, respecte i admiració per sempre.
JAUME MUNAR RIBOT. Palma.

"Tancament innecessari de serveis sanitaris"
No es pot mantenir que no hi ha disminució de qualitat en l'assistència sanitària quan tanca totalment un servei d'atenció. A més, l'estalvi econòmic en aquest i molts altres casos és, com a mínim, dubtós. Això és el que passarà a partir de l'1 de setembre en el servei que atén pacients de salut mental i en risc de psicosi (EAPPP) dels barris del Clot, el Camp de l'Arpa i Encants a Barcelona (La Vanguardia 03.08.2011).

Tots podem comprendre fàcilment que aquesta situació augmentarà el patiment dels malalts i les famílies, molts de cops obligades a dedicar un dels seus membres "en exclusiva" a proporcionar-li l'atenció necessària. Tindrà també altres efectes col·laterals, com ara l'augment de medicació i complicacions. Però el tancament tampoc no és justificable econòmicament. En aquestes tres àrees de la ciutat de Barcelona s'ha demostrat que és un servei rendible, amb una disminució d'un 20% en les hospitalitzacions de persones amb diagnòstic d'esquizofrènia i altres psicosis.

Evitar l'hospitalització pot portar a estalviar 65.164 €/persona i any, en càlculs fets a Anglaterra l'any 2006 però que ens en donen una idea aproximada per falta de dades pròpies. ¿Quants ingressos a l'hospital, amb els corresponents patiment i despesa, no es podrien estalviar amb la feina d'aquest equip de cinc persones que es tanca?
MARTA CARRERA PLANS. Barcelona.