Cartes dels lectors

Bartomeu Fiol: una mort anecdòtica
Voldria escriure't, Bartomeu Fiol i Móra, però saps tan bé com jo que, molt probablement, res del que damunt el món s'esdevingui a partir d'ara et llevarà la son. Tot i així, romandrà Cavorques, que "no és la mort, però s'hi assembla", perquè morir no ha estat mai el mateix que morir-se, ni callar és el mateix que acabar. I tu has acabat com un mort, que acaba però no mor.

La literatura -sempre ens ho has recordat- res no té a veure amb cap acte social; per això la teva vida, la teva mort, en res no afecten, ni afectaran, els teus versots: "La calcinació de qui ha pregat o demanat / no ha d'afectar per res la seva pregària". Tant és així, que per qui t'admira, per qui et llegeix, per qui no t'entén, per qui t'enveja, per qui recorda de memòria els teus poemes... la teva mort és del tot anecdòtica. Per qui, a més d'això, t'estima, l'esfondrada és tan immensa com la teva carcanada; ja per sempre relligada als ossos indissolubles del record, al destí d'aquesta terra malmenada".

I si és anecdòtica la mort de qui acaba, més anecdòtics són els intents de qui no comença. Sense jo demanar-t'ho, ni tu oferir-m'ho, esdevingueres mestre i he après de les teves paraules tant com dels teus silencis. "Aprendre a acabar d'acabar" ha estat, pot esser, la lliçó final; però tot i així, quan acaba el mestre, l'aprenent -orfe inexpert- sent el vertigen de l'obra nova a la qual han desmuntat els puntals. Des del tremolor del buc de la meva no-casa: gratitud, respecte i admiració per sempre.
JAUME MUNAR RIBOT. Palma.

"Tancament innecessari de serveis sanitaris"
No es pot mantenir que no hi ha disminució de qualitat en l'assistència sanitària quan tanca totalment un servei d'atenció. A més, l'estalvi econòmic en aquest i molts altres casos és, com a mínim, dubtós. Això és el que passarà a partir de l'1 de setembre en el servei que atén pacients de salut mental i en risc de psicosi (EAPPP) dels barris del Clot, el Camp de l'Arpa i Encants a Barcelona (La Vanguardia 03.08.2011).

Tots podem comprendre fàcilment que aquesta situació augmentarà el patiment dels malalts i les famílies, molts de cops obligades a dedicar un dels seus membres "en exclusiva" a proporcionar-li l'atenció necessària. Tindrà també altres efectes col·laterals, com ara l'augment de medicació i complicacions. Però el tancament tampoc no és justificable econòmicament. En aquestes tres àrees de la ciutat de Barcelona s'ha demostrat que és un servei rendible, amb una disminució d'un 20% en les hospitalitzacions de persones amb diagnòstic d'esquizofrènia i altres psicosis.

Evitar l'hospitalització pot portar a estalviar 65.164 €/persona i any, en càlculs fets a Anglaterra l'any 2006 però que ens en donen una idea aproximada per falta de dades pròpies. ¿Quants ingressos a l'hospital, amb els corresponents patiment i despesa, no es podrien estalviar amb la feina d'aquest equip de cinc persones que es tanca?
MARTA CARRERA PLANS. Barcelona.