07/08/11 0:00
TW
0

Indignació
Una vegada més i supòs i intuesc que n'hi haurà moltes més, vull expressar el meu total desacord amb l'elecció "a dit", del candidat del PSOE, el totpoderós Alfredo Pérez Rubalcaba. Una vegada més han "passat" olímpicament de l'opinió de les bases del Partido. Però anem veure, si no són capaços o no els dóna la gana de fer un Congrés perquè en surti el candidat, que seria allò més democràtic, com poden governar un país des de la democràcia? La meva resposta és la següent: no són demòcrates, no ho són. Les seves actituds són totalment antidemocràtiques i ho van demostrant dia a dia. També m'agradaria saber, qui i com ha estat elegida candidata per Alacant la Srta. Pajín, sí, aquella que cobra dos o tres sous de l'erari públic?
Al principi, amb l'elecció de Zapatero, vam tenir esperança i il·lusió, ara tenim un país amb 5 milions d'aturats i un Partit (el PSOE) completament dividit i en el qual no es respecta l'opinió de les seves bases i, a més, un país en el qual hi ha una gran distància entre els molt pobres i rics i que no para d'augmentar. Després del 22-M nostres "dirigents", perdedors de les eleccions, continuen a les seves taules de comandament, quan el més democràtic i lògic hauria estat que dimitissin i conseqüentment convocar immediatament un Congrés per elegir nous dirigents. Els costa molt, molt, abaixar-se del cotxe oficial, del supersou que s'emporten cada mes, dels seus despatxos amb secretari/a, etc, etc, etc. La meva indignació ve donada per l'actitud dels nostres dirigents, tant locals com nacionals, perquè han oblidat els valors humans que han estat fonamentals en èpoques passades en el PSOE. Finalment, em pregunt: on era el Sr. Rubalcaba i molts altres més dirigents abans del 22-M? Tenen la resposta? Jo sí, atrinxerats als seus despatxos o a les seves cases.
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma.

Homenatge al bomber de Palma mort Àlex Ribas Millán
Ahir es complia el primer aniversari de la mort en acte de servei del Bomber de Palma Alejandro Ribas Millán. Amb aquesta carta m'agradaria retre, a ell i a la seva família, un petit però emocionant homenatge en aquests moments que continuen sent tan dolorosos com el primer dia.
RAFEL BONNÍN MARTÍN. Palma.

Carta oberta al bisbe Jesús i al presbiteri de Mallorca
Pau i bé, germà Jesús i amics preveres tan actius com secularitzats:
Només vos vull comunicar una notícia senzilla i breu. Mirau: ha mort un amic íntim nostre, a 78 anys, després de patir una llarga i molt dolorosa malaltia complexa i obstinada. No sé si us sona; era nomenat Antoni Mas Colom, de Sóller, i que va ser ordenat capellà als 33 anys, ja fa dècades. Va exercir poc temps a Llucmajor, i uns anys a Burundi, com a missioner. Allà la seva vida es creuà amb la seva mitja taronja, també missionera i retornats a l'Illa es casaren. Han tengut un fill i ja han estat padrins de dos rebrots, per envejar. També en tota naturalitat han adoptat com a filla una al·lota burundesa des de fa anys.
Bisbe Jesús! Vós deis, com tots els teòlegs, que el sacerdoci és un regal que arriba per la unció i que mai s'esborra. Em sento molt decebut quan descobresc que van morint membres del vostre presbiteri i no els feis ni cas; que no us preocupa la seva salut, el seu estat d'ànim, les seves coses. Ens deis i recordau que per molt que ho intentem, la marca sacerdotal no desapareix. Ho creis de veritat o és que ens ho deis per culpar-nos, per què això ens aixafi més i més tota la vida?
Fa pocs mesos un altre d'aquest llistat de preveres mallorquins morí. Tampoc no era de la vostra incumbència ni responsabilitat, per això callàreu.
Quina contradicció, almenys teològica i mancada de caritat evangèlica, no us pareix?
Sou pastor i deis que pare dels mallorquins i germà de cada un dels capellans, però dels que duim vida neta amb una dona i família, i marca (caràcter sacerdodal), no teniu ni temps ni desig de preocupar-vos-en.
Record que fa temps m'enviàreu a cercar i em rebéreu, a mi i a la meva dona, per no dir-me res; i preguntat com a bisbe i en presència del vostre vicari Lluc si em necessitàveu per alguna cosa, em diguéreu displicent que gràcies.
Estic segur que Antoni va veure satisfet aquell ramell d'amics, que dalt el presbiteri o abaix entre els fidels, el recordàvem i li mostràvem una memòria, una emotiva evocació, encara que entre ells no hi fossin ni curials, ni capitulars ni bisbes, ells eren una autèntica representació espontània de l'estima que el presbiteri de Mallorca sentia per ell. Ara bé, no tengueu por, que no contagiam!
Una salutació nostra i del nostre col·lectiu amb humilitat i humiliació
PERE BARCELÓ, President de SABAL.

Què passa a Eivissa?
Just fa dos mesos que vàrem tenir eleccions municipals i hi ha molts d'eivissencs que estan desitjant que en tenguem de noves o els sap greu haver votat el PP. Això ho dic per moltes coses que estan fent les batlesses de Vila i de Sant Antoni de Portmany. La de Sant Antoni quasi s'ha doblat el sou i d'estar el costat del poble que les va votar res de res, ja que quasi tota l'illa està farta de la remor que fan els bars i les discos i els hotels- disco. Els haurien de posar els locals just davant ca seva, vejam si pensarien igual?
JOSEP BONET ROIG. Eivissa