Cartes dels lectors

Alguna cosa no quadra, Sr. Bauzá
És evident que alguna cosa no acaba de quadrar amb relació a les promeses de reducció de la despesa pública fetes pel president Bauzá. Als augments de sou del personal considerat d'assessorament o confiança del seu gabinet, els quals arriben fins a un 20% en determinats casos, s'hi afegeix la cataracta de nomenaments de personal eventual que observam durant aquests dies en les pàgines del Butlletí Oficial de les Illes Balears. I per a mostra un botó: només en el BOIB núm. 104 del passat 7 de juliol es nomenen fins a 16 persones sota l'epígraf de personal eventual (6 A Presidència, 3 a la Conselleria d'Administracions Públiques, 7 a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats i 3 a la Conselleria de Presidència).

La Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estableix clarament la definició d'aquest tipus de personal: aquell que, en virtut de nomenament legal "ocupa, amb caràcter temporal, llocs de feina considerats de confiança o d'assessorament especial de la Presidència o dels consellers, no reservats a personal funcionari de carrera". Res no diu la Llei quant al nombre límit de persones que poden ser designades sota aquesta modalitat, competència que determina el Consell de Govern d'acord amb les necessitats específiques de cada conselleria o departament. Aquesta -la del nomenament de personal eventual- ha estat una pràctica utilitzada indistintament per tots els governs de les Illes amb independència del seu color polític, certament.

Però la pregunta, especialment en un context de crisi i de fortes retallades als treballadors en tots els àmbits, resulta inevitable: són necessàries, tantes persones? Aquests llocs de feina, no podrien ser en molts casos ser ocupats pel personal funcionari, que des de ja fa bastants anys observa amb preocupació la devaluació de les seves funcions en benefici d'una elit cada vegada més nombrosa i propera al poder de torn, una mena de sanedrí exclusiu i selecte que fa i desfà segons les conveniències conjunturals? És aquesta l'Administració que, d'acord amb l'esmentada Llei, s'ordena "d'acord amb els principis de legalitat, objectivitat i neutralitat, servei a la ciutadania, eficàcia i eficiència i transparència en la gestió"?

Fan bé els indignats d'indignar-se, valga la redundància. Pocs dies després d'haver estat elegit president per una àmplia majoria, aquestes primeres passes del Sr. Bauzá respecte del model de Funció Pública que seria de desitjar posen en dubte, al meu parer, la seva credibilitat. Voldria equivocar-me, però tenc la sensació que la tan publicitada retallada de càrrecs i conselleries no quedi en una mesura cosmètica que n'amagui altres no tan benintencionades. El temps ho dirà, evidentment, i en aquest sentit el Sr. Bauzá encara és a temps de rectificar i de dur a la pràctica el que ha promès per activa i per passiva pel que fa a aquesta qüestió. El refranyer mallorquí, tan prolífic en dites assenyades, en té una que per ventura podria servir d'exemple al que he intentat explicar i que crec que s'hauria d'evitar de totes totes: Desvestir un sant per vestir-ne un altre.
MIQUEL À. LLADÓ RIBAS. (Funcionari del Cos Superior de l'Administració de la CAIB)