Cartes dels lectors

Mort per presumptes maltractaments
Ens hem tornat a estremir amb la notícia: "Detenen una parella per la mort de la filla de vuit anys de la dona". Impressionant. Als que tenim fills se'ns posa la pell de gallina.

Ja hi tornam a ser amb la Llei de violència de gènere, els seus pressuposts, els seus jutjats especialitzats, les campanyes contra el maltractament de les dones per les seves (ex)parelles, el ja famós 016. El recordatori permanent en tots els mitjans de comunicació. I ara què? Mentre que amb cada assassinat d'una dona -sens dubte com el més condemnable- hi ha desenes de col·lectius i d'associacions (bàsicament feministes radicals) clamant al cel per justícia, organitzant manifestacions i concentracions llegint els noms de les víctimes, quan és assassinat un menor aquestes manifestacions de repulsa brillen per la seva absència. A excepció de l'Associació de pares de família separats de les Balears, ningú no expressa la repulsa a l'assassinat d'infants. És increïble.

On és el pressupost per a la prevenció d'assassinats de menors i per a la conscienciació de l'opinió pública sobre aquesta problemàtica. On és el telèfon en el qual puguin telefonar ciutadans i/o veïns que detecten violència contra menors al carrer o al seu veïnat? On és la inquietud política de posar vedat a aquest excés?
BERNARDO STENGEL . Palma.

La Serra, plena d'humanitat?
Ja tenim la foto que cercàvem. La Unesco deu haver confiat en la nostra humanitat, que ja és dir, perquè els valors de Tramuntana en si són innegables. Santa innocència. La declaració sols és simbòlica. No arriba amb doblers ni n'arribaran si no ens espavilam. Per aprofitar-la convé deixar llavors ben clara la gestió d'aquest important recurs cultural i natural. Arreglar els problemes dels propietaris, de les cabres, dels camins tancats o massa oberts, dels passejants insolidaris, de l'urbanisme incontrolat, de la desfeta i la pèrdua del patrimoni rural (marges, parets, torres). I això són doblers, doblers i més doblers (i els informatius peninsulars de propaganda res de res. Així anam). Aquests s'han de veure com una inversió en maquinària d'una fàbrica per llavors poder obtenir beneficis a la llarga i no a curt termini. La Serra és espectacular, però els seus problemes de gestió són ja endèmics. Sols hi ha dos camins, o cabra o Teix. Per fer de Teix es necessiten duros i paciència. Per fer de cabra ens bastam tots solets. En sabem fer, de doblers ràpids i llépols, d'això en tenim molta experiència... i els que vénen darrere... que s'espolsin.
Amb tot, siguem positius. Estam tots ben d'enhorabona i la Sra. Dubon, al capdavant, encara més.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Juan Rosell
Ara ja sabem segur per què s'ha suïcidat el PSOE. El motiu, si en teníem algun dubte, el senyor Rosell, president de la CEOE, ens ho ha aclarit. En declaracions fetes fa un parell de dies, durant una compareixença pública per presentar un llibre amb mesures per arreglar la crisi que ha editat l'Instituto de Estudios Económicos, Rosell -en el camí de cap a l'emancipació nacional sempre hi trobaren botiflers disposats a fer la feina bruta als invasors- va dir que els partits polítics han d'estar disposats a perdre el poder a conseqüència de les mesures preses, les reformes estructurals, destinades a eixugar el deute públic, etc, etc. Rosell va dir que ara allò que és important no eren les eleccions; ara del que es tracta, segons ell, és de salvar Espanya. Poca broma perquè les declaracions són mereixedores de ser examinades.

Primer de tot, Rosell ens engana perquè ens vol fer creure que els partits polítics, llegiu PP i PSOE, tenen el poder. Nosaltres sabem que no és cert perquè els partits es limiten a gestionar a favor dels interessos del mercat. És per aquest motiu que, sense manies, avui tothom diu que les eleccions no les guanya ningú; que tothom que governa és qui les perd. Però és que, a més, quan Rosell diu que els partits han d'estar disposats a perdre el poder no diu, de veres, a favor de qui. Utilitza en va, com els pecadors, el nom d'Espanya, encara que nosaltres sabem que no és més que un reclam perquè a qui es refereix de veritat és al mercat. Ara també ha resultat que guanyar eleccions o perdre-les no és important. Res de nou. Ja ho sabíem que no creien en la democràcia, però ara han fet una mutació perquè la conjuntura ho permet i ho reclama: han perdut les manies -sense complexos. Mirau si en tenen pocs, de complexos, que en el decurs del mateix acte, José Luis Feito, president de l'IEE, va utilitzar una sentència d'Ortega y Gasset i la va adaptar a l'àmbit empresarial: Yo soy yo y mis circunstancias, y si no las salvo a ellas no me salvo yo. Talment ho va amollar, i va quedar tan ample.

Som a les portes d'una involució democràtica i necessiten que aquesta degradació la gestionin governs autoritaris. Hem de vigilar perquè serem nosaltres els que pagarem la factura d'aquest mal negoci. Serà el poble qui pagarà les conseqüències que ens durà el fet d'haver facilitat l'accés al govern al PP i quan dic que hem de vigilar vull dir que, primer, haurem de bastir els mecanismes de resistència necessaris i que, segon, en tornar a fer aliances de govern haurem de vigilar si els aliats que triarem són partits de fiar o partits disposats a deixar-nos en l'estacada de bon començament. Digueu-me, si no, com hem d'interpretar la fugida cap a Madrid del senyor Antich.
JAUME VICENS. Calvià.