Cartes dels lectors

Els cadells del neofranquisme
La trista conjuntura actual, activada per la crisi desfermada per les polítiques ultraliberals, ha instal·lat novament el neo-feixisme a les terres més submises del nostre petit món. Feia estona que els burxava l'orella, als astuts, i estults, protagonistes del viratge ideològic. Comptaven, de segur, amb la desmemòria col·lectiva i l'adhesió inconscient a ultrança dels seus acòlits, hereus com són de la brutícia moral i del colonialisme més abjecte i demolidor. Res més s'entén si tenim present que als principals generadors de la corrupció (política, ideològica i econòmica), formuladors del gran germà caïnià, els és permès baratar unes caretes per unes altres i presentar-se, ensems, com els aparentment innocus salvadors de les misèries morals (!). En el decurs d'aquesta estratègia roïna han enfonsat, circumstancialment però objectiva, els innocents representants polítics indígenes que, de qualque faisó, han gosat emmirallar-s'hi (i no només això, sinó que han aconseguit que alguns il·lusos pidolaires de la res publica de nou encuny, s'afegissin, com a babaus inconscients, a la il·lativa cremadissa estèril).

No s'adonaren a temps, aquells, que la corrupció és consubstancial als colonitzadors espanyols (especialment a la seva ala dretana), els quals pretenen tostemps ser-ne els únics dipositaris legals. És per aquest motiu que, si algun particular, o formació política, d'aquest país, se'n vol servir, ha de ser amb la condició (sobre)entesa que seguirà fil per randa totes les directrius que emanen del poder central, de l'ull que tot ho veu. De segur que aquesta perspectiva, la que gira al voltant de l'entrellat polític i econòmic, ha de fer entrar salivera a més d'un, com ens ha demostrat, i continua demostrant, la nostra història política recent. Les febleses humanes són, d'habitud, parcialment disculpables, però, en un marc restringit i monopolitzat per una estructura colonial, les que són inherents a la gestió pública, ja de per si condemnables, tan sols poden ésser comeses en un marc d'absoluta submissió.

El que és subreptíciament consentit als representants primers de la metròpoli pot esdevenir fàcilment estigmatització en l'acció del negret colonitzat. Prou s'ocupen de confirmar-ho l'aparell estatal i el sistema judicial, com també d'esbombar-ho oportunament els grans mitjans de comunicació. Aquest és el missatge que arriba a la gent, que està indefensa, confusa i, per descomptat, totalment aliena a l'arrel de la qüestió. Aquest fet s'evidencia en temps d'eleccions, en què les formacions estatalistes i filo -espanyolistes, ara l'una, ara l'altra, són percebudes pels electors com les més fiables(!) per poder afrontar i superar totes les dificultats que se'ns plantegen. D'això se'n diu democràcia selectiva o, si voleu, controlada. Algú ho va dir de la següent manera: "Creeu els problemes que us són necessaris a fi de donar les solucions que desitgeu".
ANDREU SALOM I MIR. Palma.

Pensi-ho un segon cop
Estem immersos en una crisi profunda i global. Volem aprofitar aquest "tocar fons", que molts percebem en la nostra vida i en la del món, en clau positiva per replantejar unes noves regles de joc. Són molts els que creuen que alguna cosa està "trencada" en el sistema. Nosaltres, a Intermón Oxfam, sabem que el sistema alimentari mundial està en crisi per la perpetuació de l'status quo -el poder de certes elits polítiques, econòmiques i empresarials sobre la cadena alimentària mundial. Cal que això canviï i tots podem i hem de contribuir-hi. A Guatemala, per exemple, l'índex de malnutrició infantil és altíssim, tot i ser un país ric en recursos naturals. És clar que el 8% dels productors controlen el 80% de la terra, i de la millor, que destinen a la producció per a l'exportació i no per a l'alimentació.

Ens hem acostumat a viure amb realitats que fan mal, o feien mal potser. Mil milions de persones se'n van al llit cada dia amb fam, tot i que el món produeix prou aliments per a tots. Pensi-ho un segon cop: mil milions. Com vostè i com jo. No demanem ajuda ni diners. Només consciència, i acció en conseqüència, és clar. Consciència desperta dels líders polítics, que prometin i que compleixin. Consciència de més i més ciutadans perquè se sumin al moviment per una millor producció, distribució i consum dels aliments. Consciència de més i més empreses d'alimentació perquè apliquin els estàndards ètics, laborals i mediambientals. Consciència de més i més inversors, grans fons de pensions o petits rendistes, perquè es preguntin on van els seus diners i es neguin a especular amb els aliments. En fi, amb la campanya Creix, cercam unir-nos a més i més persones que es prenguin seriosament la seva vida i, per tant, la dels altres. O passarem a la història com la generació que hauria pogut acabar amb l'escàndol del segle, la fam, i no ho va fer...
LORENA FERNÀNDEZ. Directora d'Intermón Oxfam a les Illes Balears