08/06/11 0:00
TW
0

Gir a l'esquerra
Molts militants del PSOE-PSIB no tenim més remei que dirigir-nos a l'opinió pública i, consegüentment, al partit, a través dels mitjans escrits, perquè des del tsumani PP no hi ha hagut, i crec que no hi haurà, si més no a curt termini, assemblees en les agrupacions perquè els de la base puguem expressar la nostra opinió respecte de les darreres eleccions locals i autonòmiques. Llegesc gairebé cada dia, a través de l'opinió de molts càrrecs orgànics del partit, que la culpa, tota la culpa de la derrota la té ZP i la Unió Europea, per les receptes imposades per aquesta darrera. Així mateix, diuen les Joventuts Socialistes, mitjançant el seu portaveu, F. Dalmau, que les esmentades mesures són defensables. En què quedam? Ja he trobat la resposta. El company Dalmau ara formarà part del grup insular del PSIB en el Consell de Mallorca. Una altra afirmació seva diu: "Volem assumir el missatge dels indignats". I jo em deman: on era el company Dalmau des del 15 de maig fins avui, que no l'hem vist ni un sol dia al costat dels indignats? Tampoc no hi hem vist cap polític, ni d'esquerres ni de dretes.

Estaven atrinxerats a les seves cases per por d'emportar-se alguna garrotada a la plaça d'Espanya? No ens enganem, el partit l'únic que ha fet després d'aquesta gran i espectacular derrota ha estat repartir-se les cadires i dir tímidament que faran un gir a l'esquerra. Aquest gir ja l'haurien d'haver fet, sobretot els més joves del partit i les Joventuts Socialistes. Assumir els missatges dels indignats significa nacionalització de la banca; suprimir aquesta reforma laboral que només ha perjudicat els treballadors/es; perseguir el frau fiscal; augmentar els impostos als rics; eliminar els paradisos fiscals; reduir la despesa militar; tornar tots els diners públics aportats a la gran banca i un llarg etc. Si el company Dalmau hagués estat físicament amb els indignats a la plaça d'Espanya, ara gairebé segur que no estaria en el Consell, perquè no hauria sortit a la foto. Jo us suggeresc que, si voleu fer un gir a l'esquerra, us llegiu el programa del partit i l'apliqueu correctament. I també, sens dubte, els principis fundacionals del PSOE. En el nostre partit (PSOE-PSIB), necessitam de manera urgent una revolució interna, que suposi un canvi d'estratègia i també de cares. Finalment, vull dir que, si aquests càrrecs (públics) fossin directius d'una gran empresa, ja els n'haurien fet fora pels seus fracassos. Aquí no; en el partit, els enaltim encara més. Finalitzaré amb una frase que vaig llegir en un cartell a la plaça d'Espanya: "No val la pena viure per guanyar, val la pena viure per seguir la teva consciència".
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma.

Pobrets, els digitats
Pobrets, els possibles alts càrrecs peperos que han guanyat les eleccions i no es podran aprofitar tant del botí. Quina llàstima que ens fan. No poder sopar a més de 35 euros, quan amb aquests doblers ha de sopar tota una família a l'atur tota la setmana. Pobrets, que no poden col·locar els seus i que han de fer una oposició com la resta dels mortals. Mesura impossible? Tants són ells o tan petita és Mallorca? Au, va, no faceu rialles (o peguera)! Qui ho sap, pot ser no aprovarien/íeu mai amb les mateixes condicions. Pobrets. I si proposàssiu de fer una declaració dels béns patrimonials per evitar el que fins ara sembla que han fet sempre molts? Bon Jesuset!, al senyor Bauzá el cremaríeu de viu en viu. Amb el panorama actual, si més no dissimulau, punyeta! Mesures com aquestes tan sols es poden prendre amb majoria absoluta i sense UM per devora. Felicitem, doncs, el nou president, almanco per les intencions i maneres. Veurem si seran realitats. Tant de bo que aquestes mesures s'haguessin pres abans i ens hauríem estalviat els que ja somien en el mega súper Matas. Pensau com ha acabat aquest, com el Titànic. Un poc de seny, per favor. Amb l'altre auster tarannà, per Santa Eugènia els seus han fet majoria absoluta. Enhorabona. Preneu-ne mostra.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Rafel Nadal Parera, un jugador de llegenda
Quan jo era petit em parlaven de les gestes de Guillem Timoner i em semblava una cosa grossa i llunyana alhora, com si d'alguna manera les proeses d'aquell ciclista fossin irrepetibles. Avui, en ple segle XXI, els mallorquins tenim la sort de tenir un campió potser també irrepetible, el manacorí Rafel Nadal Parera. I vull remarcar els seus dos llinatges perquè tenc la sensació que de cadascun n'ha extret les virtuts necessàries per arribar allà on ha arribat i situar l'esport balear en unes cotes inimaginables fa només uns quants anys, quan va començar tot aquest somni. Rafel, efectivament, té tot allò que un bon esportista anhela en grau superlatiu: fortalesa física i mental, afany constant de superació, esperit de sacrifici... Però té sobretot una virtut que ens ha captivat potser més que qualsevol de totes aquestes: la senzillesa i el saber estar, el no menysprear mai el rival per poca cosa que sigui, la humilitat que sempre porta a sobre com el més preuat dels trofeus. Gràcies, Rafel, per haver-nos fet passar tant de gust amb les teves victòries. Tal vegada no en som prou conscients, dels moments de glòria que vivim una setmana sí i l'altra també a través de la petita pantalla. Sigui com sigui, has aconseguit que una gernació d'aficionats al tennis s'hagin enamorat no només del teu joc, compacte i gairebé sense fissures, sinó de les lliçons d'humanitat i simpatia que destil·len les teves intervencions, dins i fora de la pista.
MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS. Marratxí.