29/05/11 0:00
TW
0

Dels 4 x 4 als 600
en temps de crisi
Mantenim 600 funcionaris i alts càrrecs a dit, densitat impressionant que ni el conco PP és capaç de cobrir sense empegueir-se... i tota la culpa la té ZP. Ha, ha, ha! Amb una administració 4x4 en què sobra el Consell d'aquí i el Govern de les altres illes i sobra Madrid si tenim Europa. (Què punyetes fan les subvencions europees cap a Madrid, perquè aquí no arriben). Com ho arreglam? Idò pels papers del cotxe o d'un negoci, 5 finestretes, 5 funcionaris i 5 jornals perduts... i paga, beneit. Fem feina per mantenir tot aquest embalum que encara es lleva el paperum i la responsabilitat de sobre i t'envia d'una banda a l'altra (que no? que la gent publiqui exemples que nosaltres no abastam per a tantes denúncies).
Prengui'n nota, Sr. Bauzà. De l'Ajuntament al Govern, i d'aquest a Europa, i aquests dos darrers en una sola finestra, i s'ha acabat. Transformem el 4x4 en un Seat 600 d'un temps, petit però útil i efectiu per a tota la família. El sobrant de funcionaris efectius (no els que han estat digitats, perquè a aquests una coça en els...) pot anar a Educació (un secretari per escola), Sanitat (exploradors diversos i bidells guies de Son Espases) o a Justícia (detectoristes de capses de Cola Cao, capoladors i arxivadors de caramulls d'expedients. I els millors d'aquests, per al seu amic el Sr. Matas). De la carteta que no volem firmar alguns dels seus Ppitos (i que tampoc no firmarien els altres), ja en parlarem un altre dia. Veieu com nosaltres també sabem arreglar la crisi.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Resistència
també als jutjats
Enhorabona, senyors del Partit Popular, per la victòria a ca nostra. Han estat honests, no han amagat les seves intencions de castellanitzar el nostre país, des de l'escola fins a les institucions públiques, i han guanyat. Són majoria i tenen poder per fer-ho. I tenen l'inefable Carlos Delgado, l'home que es vesteix amb la bandera espanyola per celebrar el triomf electoral davant la seu del seu partit, per dirigir la Conselleria d'Educació i Cultura. Sí, tenen poder, però, no dret.
Els que no hem guanyat, però, ens aferram a l'Estatut d'Autonomia com a mal menor, ens queda alguna cosa més que protestar al carrer, ens queda la resistència als jutjats. Si els seus propòsits es compleixen, pensin que han de ser constitucionals, pensin que les batalles també es lliuren als tribunals. No vulguin acabar amb la nostra llengua ni imposar-nos-en una altra de forastera, perquè hi tenim dret.
PD: Senyor Bauzá, una idea: per què no envia el senyor Delgado de senador a Madrid? Hi estaria tan bé, allà! Vaig ser-hi la setmana passada, a Madrid, i hi vaig veure banderes espanyoles arreu. Què més pot desitjar aquest homenet?
PERE A. MAS. Palma.

Els cinc herois
Existeixen molt pocs ciutadans que sàpiguen qui són aquests cinc ciutadans cubans presos als EUA des de fa més de 12 anys. Aquests cinc ciutadans cubans no són espies, com s'ha volgut fer constar per un Tribunal de Miami, sinó més aviat tot el contrari. Són cinc joves professionals que en el seu moment varen decidir dedicar les seves vides, lluny de la seva pàtria, a la lluita contra el terrorisme a la ciutat de Miami, centre principal de les agressions contra Cuba.
La pregunta que poden fer-se és la següent: per què eren als EUA? Doncs eren en aquest país per obtenir informació sobre els plans de les organitzacions terroristes que tenen la seva base d'operacions a la ciutat de Miami. S'ha de dir també que entre les activitats terroristes d'aquests grups hi hauria nombrosos sabotatges i agressions a Cuba, amb un saldo de milers de morts, ferits i sobretot grans pèrdues econòmiques.
Un bon exemple d'un acte terorista perpetrat per la màfia apareguda a la Florida va ser la voladura en ple vol d'un avió de Cubana d'Aviació el 6 d'octubre de 1976, en el qual varen morir 73 persones innocents.
Aquests cinc cubans compleixen llargues condemnes a presons dels EUA, simplement per defensar el seu país d'accions terroristes. El procés va ser il·legítim i la jutgessa no va acceptar cap dels atenuants de la defensa i va aplicar tots els agreujants de la Fiscalia. Va dictar sentències desmesurades i injustes, aplicant les màximes condemnes en cada cas, encara que els càrrecs principals no varen poder ser provats, amb la qual cosa vulneraren, entre d'altres, l'article 14 del Pacte internacional de drets civils i polítics de Nacions Unides, que diu "... tota persona tindrà dret a ser escoltada públicament i amb les degudes garanties per un tribunal competent, independent i imparcial...".
Gerardo, René, Antonio, Fernando i Ramón són innocents i han de ser alliberats. Dic que són innocents perquè en cap cas no espiaven el Govern nord-americà, sinó organitzacions terroristes de la màfia anticastrista, i arriscaren les vides per descobrir i informar dels plans de la màfia anticubana.
GERARDO MOYÀ NOGUERA, president de la Casa d'Amistat Balears-Cuba