Cartes dels lectors

Boscos vells, boscos bells
Fa uns dies es va publicar un article del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears titulat Balears, única comunicat sense Pla forestal vigent. De la seva lectura, en faig públiques dues opinions personals. La primera fa referència al fet que hi ha certes opinions que, sense que jo sàpiga ben bé on varen néixer, es mantenen en el temps i envelleixen i es fossilitzen, és la que fa referència a la recurrent i per mi infundada, absurda i irreal teoria de la "maduració, envelliment i fossilització dels boscos". Com si els boscos portassin un gen d'autodestrucció en el seu procés de maduració i que només se salvaran amb la intervenció humana, és a dir amb la inapreciable gestió dels enginyers forestals. Ja sé que aquestes paraules poden semblar ofensives a persones d'aquest cos professional, res més lluny de la meva intenció, car no crec que la majoria defensi aquesta teoria de clares intencions intervencionistes. El "bosque animado", que la gestió forestal de la Xunta de Galícia va devastar, literalment, ara fa pocs dies, ho va ser per raó del seu envelliment o fossilització? Un bosc vell és un bosc bell, però sobretot viu, també els seus arbres morts.

Una altra cosa és, i aquí la meva segona opinió, que el desgavell ignorant o malintencionat, en la gestió agrícola i forestal, ha provocat durant anys entendre com a enemiga la vegetació que participa en el procés dinàmic d'establiment dels boscos en antics territoris incendiats o que es conraven. Especialment la vegetació capdavantera, és a dir càrritx, pins, argelagues, estepes... autèntica flora heroïna que estableix els primers campaments bases del futur bosc. Allà serà on aniran a pondre els ocells que reforestaran. Gairebé no cal altra gestió.

En canvi la mala gestió governamental i privada, que dura encara fins als nostres dies i que pot empitjorar amb l'entrada del PP en el govern, ha permès el descontrol d'una espècie ramadera herbívora especialment nociva i destructora per a la nostra flora i boscos, les cabres. Aquestes sí, ho he de reconèixer, han aconseguit fossilitzar les pobres masses d'alzinar de la serra de Tramuntana i del Llevant de Mallorca, han aconseguit que aquests alzinars deixin de ser boscos, car ni sotabosc i regeneració natural no tenen. Aquest sí que és un problema extraordinàriament greu per als nostres boscos i que una Llei o Pla Forestal hauria de solucionar per sempre de manera urgent.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.

Carta oberta al senyor batle d'Alaró
Benvolgut senyor Simonet,
Crec que no és res nou ni poc freqüent a Mallorca el fet de fer parts i quarts, ni el fet d'afavorir interessos particulars, per damunt dels generals. És més, dins el seu partit sembla ser que ja s'ha mostrat la concepció poc escrupulosa del concepte de públic i privat, però confiava que el concepte de garantir el pas per un camí públic era almenys dins del seu vocabulari.
Després de voler mantenir converses amb vostè, per tal de recordar que el camí de les Artigues en el pas de l'escaleta és públic i que, per tant, els veïns que confronten amb aquesta via no hi poden col·locar cap impediment damunt, i que en tot cas hauria de ser l'Ajuntament, amb el permís de la Conselleria de Medi Ambient, qui efectuàs qualsevol acció en aquesta via, veiem des de les seves declaracions com vostè vol mantenir aquest criteri tan arbitrari
Per tant, volem recordar-li que en cas d'autoritzar-se infringiria la legislació vigent, un fet que sembla ser que ja va succeir quan es va cimentar el camí, sense cap permís per fer-ho.
JOAN RAMON BOSCH CERDÀ. Palma.