Cartes dels lectors

De la instal·lació del feixisme al país Valencià
Tot el que ha succeït i succeeix al País Valencià des que hi governa el partit espanyol conegut per PP, però sobretot des que n'és president el senyor Francisco Camps, és una manifestació notòria del que cal interpretar com un exemple de implantació, en la política i en la societat valencianes, d'un populisme demagògic i castrant que ens remet directament a les primeres pràctiques feixistes del passat segle vintè. La simple enumeració o recordança de moltes de les mesures de govern que ha portat a terme la Generalitat valenciana (!) en els darrers anys constitueixen una prova múltiple i fefaent de política feta contra la llengua pròpia, contra el poble i contra tota la cultura que aquest ha generat al llarg de la seva història. Quelcom ben insòlit a l'Europa dels nostres dies, a més d'absolutament impropi d'un país mínimament civilitzat.

Però, ¿quins són els orígens d'aquesta actitud, estulta i menyspreable, del govern del senyor Camps? Ens podríem retrotraure fins als segles quinzè i setzè (amb els fets simptomàtics de la invasió de les tropes castellanes arran de l'infaust Compromís de Casp, i de la cort castellanòfila de Germana de Foix, segona esposa de Ferran II), i la introducció evident de la llengua castellana (en molts casos podríem parlar d'adopció) en les capes socials altes del Regne de València. Aquest, com a terra fronterera amb l'absorbent regne castellà, sempre ha rebut, amb més força i més virulència que cap altre territori català, les amenaces i les agressions dels poderosos, intolerants i agressius veïns de Ponent ("de Ponent, ni vent ni gent", diuen a València). La derrota a la guerra dita de Successió ("el mal d'Almansa a tots alcança", diuen, en referència a la batalla perduda davant els borbònics, i que decidí la sort del País) i la derogació dels Furs i les llibertats valencianes, marcaren l'embranzida de la forta repressió que ha patit des d'aleshores l'antic Regne.

La complicitat de les classes altes i dels elements ideològics afins a la causa borbònica-espanyola, ha estat decisiva en tota aquesta política etnocida i liquidacionista del País Valencià, en tant que comunitat de llengua i cultura catalanes, i que ha acabat esquitxant fortament les classes populars. Lluny quedaven els temps en què el país, molt especialment la ciutat de València, esdevingué el centre neuràlgic de la nació catalana i de la confederació catalana - aragonesa (segona meitat del segle XVè).

Després de la fal·laç i enganyosa transició democràtica a l'Estat espanyol, es començà a perfilar una campanya de clara orientació neofeixista, orquestrada des de Madrid i portada a la pràctica per autòctons acòlits connexos (alguns dels caps visibles foren Fernando Abril Martorell, Manuel Brosseta i Emilio Attard, a més d'alguns mitjans de comunicació influents, com el diari Levante), amb la intenció inequívoca d'enverinar la política valenciana i d'inocular, sobretot entre els sectors de població més poc informats, un rebuig primari i visceral a tot allò que fes olor a català i a valencià conscient. La catalanofòbia els ajuntava i l'ànsia de poder els movia. Fou una experiència pilot política a gran escala, l'objectiu final de la qual era, i continua essent, l'anorreament de la consciència de catalanitat a les terres valencianes. Crearen un conflicte interterritorial artificial i demagògic, allà on, històricament, no n'hi havia hagut mai cap. El mal està fet (fins i tot molts membres del PSOE valencià són còmplices d'aquesta ignomínia), però el corc del feixisme no aconseguirà, tanmateix, de portar a terme les seves finalitats últimes.

La multitudinària manifestació (cent mil persones) del passat 16 d'abril, a la ciutat de València, com a protesta irada davant el tancament de tots els repetidors de TV3 i del intent d'ofegament econòmic d'Acció Cultural del País Valencià, demostra que hi ha País i que hi ha moltíssima gent que el vol defensar. Ho confirma plenament, també, els centenars de milers de signatures aplegades (més de 650.000) a favor de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres. La rapinya feixista antivalenciana no veurà mai culminada la seva obsessió de genocidi cultural i lingüístic. Ens ho recordà el manifest llegit en la gran Diada reivindicativa, del qual em plau extreure'n, a tall de cloenda, els següents mots:
"Senyor Camps: el seu govern, tard o d'hora, passarà.
Acció Cultural ja hi era abans que vostè i, evidentment, continuarà quan vostè ja no tinga el càrrec que ara, tan poc dignament, ocupa.
Per la llengua, pel país, per la dignitat, continuarem".
ANDREU SALOM I MIR. Pollença.