De botigues al psicòleg
Impost de societats, IVA i imposts de luxes, taxes municipals, fems, corrent, aigua, telèfon, seguretat, proveïdors, treballadors si en tens. Això i moltes coses més paga un comerciant o un autònom. Una hora de feina a molts de comerços si no cobres 60 euros (o més) només de feina no és rendible. Llavors, com a client sigues educat, sigues solidari i sigues just. Si no tens res més a fer ves a fer una volta per qualsevol altra banda. Si fas perdre el temps (una hora de rellotge algú amb la barra encara que llavors no compri res) al dependent o al propietari i no compres almanco alguna cosa de més valor paga-li el que ha perdut rere tu. Valora l'esforç que ha fet d'aguantar-te i valora't a tu mateix. Posa't en el seu lloc, posa't en el lloc dels altres. No siguis barrut, no robis, no siguis egoista, no siguis narcisista, no el molestis, que ell fa feina.. i, si no, paga-li el que et costaria la visita al psicòleg.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.
Les noves bajanades de ZP
D'ençà que Espanya és goveernada per una guarda d'incompetents que no saben quant són dos i dos, la política és com un serial que ens sorprèn una vegada i una altra amb una gran i variada síntesi de tots els valors negatius que no haurien de caracteritzar una persona i molt manco els que es diuen polítics, que en teoria haurien de lluitar pel bé del poble i pel seu estat del benestar que, per molt que digui Leire Pajín, no s'ha aconseguit de mans del PSOE, això sí, ells ho han ensenyat (tal vegada aquesta persona somia truites des de la seva privilegiada posició econòmica). Idò bé, en els darrers capítols podem veure com una hipoteca ha de ser pagada fins al darrer cèntim malgrat que el llogater del pis o de la casa no tenguin recursos per pagar, (tal vegada si pujassin a una pastera i es disfressasen d'immigrants rebrien 300 euros quan arribassin a les nostres costes i, a damunt, tendrien la Seguretat Social de franc).
Quan m'ho digueren, em feia creus que es legalitzàs tal mesura tirànica, opressora i miserable pròpia del temps de Robin Hood i que per més inri fos promulgada per una ideología (la socialista) que va néixer per donar suport i ajudar l'obrer i l'únic que han conseguit ha estat convertir-se en uns malmenats simulacres de les dretes capitalistes i doblereres. Sincerament, no importa ser polític ni tenir carrera per esbrinar que quan una persona no pot continuar pagant una hipoteca és que no pot continuar pagant una hipoteca, i, a sobre, li foten legalment l'habitatge. Gràcies, Sr. Zapatero, súmmum de la incultura i de la buidor, per afavorir el creixement de les classes pobres mentre vostè cobrarà una pensió vitalícia de 80.000 euros cada any. Si amb això no n'hi hagués prou, amb el bullit de Líbia, el nostre president (meu no, no l'he votat ni ho faré mai) dóna 300 milions d'euros a Tunísia, ens sobren els doblers no és veritat? Tot això no ha fet més que donar-me la raó en la meva opinió del socialisme.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí.
La capacitat de les persones, la llibertat i la llengua
La referència i la contraposició que fan alguns polítics de la llengua de les nostres Illes amb la llibertat, d'una banda i la capacitat, d'una l'altra, són els motius que m'han impulsat a escriure aquestes línies.
Contraposar llengua a capacitat i llibertat són arguments, segons el meu parer, perniciosos i autèntiques fal·làcies de fons.
Pel que fa a la capacitat és evident que és una qualitat fonamental per accedir a l'Administració. Així ho és i així s'ha considerat des de fa molt temps en l'Administració autonòmica. Hi són, per tant, els millors. Això sí, se'ls ha exigit, a més a més, una certa competència lingüística. Aquesta competència no va en contra de la capacitat, sinó que simplement és un plus que s'exigeix als aspirants per entrar-hi. Un plus que és natural que s'exigeixi a una comunitat que té, encara que sembla que alguns ho volen oblidar, dues llengües oficials al nostre Estatut. Exigir que els treballadors públics tenguin una certa competència lingüística en les dues llengües, crec que és un mínim exigible i no com a mèrit, sinó com a requisit. Una lectura oposada a aquesta qüestió crec que és perversa i contraproduent.
Quant a la llibertat expressar que tota llibertat deriva del coneixement i, un cop adquirit el coneixement, tenir la capacitat de triar. L'única via per aconseguir que els ciutadans de les Illes puguin triar, en una situació diglòsica i de desprestigi i d'avergonyiment lingüístic públic que presenten alguns líders polítics de la nostra comunitat autònoma, és que els centres educatius tenguin com a llengua vehicular el català. La integració lingüística aconseguida amb l'actual model ha permès la integració social de tots els residents a les Illes que, com convé recordar, presenten el major percentatge d'estrangers de tot l'Estat espanyol i un elevat percentatge de població nascuda a CA no catalanoparlants.
Demanaria, finalment, que els polítics siguin capaços de fer un veritable pacte d'autonòmic lingüístic i deixar d'utilitzar per sempre més la llengua com a arma política.
FERRAN DÍDAC LLUCH I DUBON. Palma
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Senyor Lluch, enhorabona! Ho podeu dir més fort, però no més clar. I això, que exposau amb aquesta senzillesa, n'hi ha massa que no ho entenen. I nosaltres som els radicals, els intolerants i els integristes. Ells, els que ens acusen de tot això, únicament fan servir el tema lingüístic per guanyar vots, uns, i per canalitzar l'odi que emana de la seva misèria intel·lectual, els altres. Ja va bé, de tant en tant, llegir cartes com la vostra, que ens fa sentir una miqueta agombolats i acompanyats en la nostra resistència. Gràcies.