13/04/11 0:00
TW
1

Els homes mostren cara
Una carta pública del meu estimat Pere Fons -"Senyor bisbe, pare i pastor", a dBalears de dia 3 d'abril- em disparà l'alarma. Crec que manifestacions públiques com la de l'exrector de Maria de la Salut sembren una terrible confusió perquè les possibles víctimes dels afers a què es refereixen no hi compten per a res. Per amistat reverencial em veig obligat a respondre al meu mestre.

La misericòrdia, sobretot la divina, no pot anul·lar la Justícia. La paràbola del fill pròdig no pot ofegar el crit esgarrifós de Jesús que clama: "Als que ofenen un infant se'ls ha de fermar una pedra de molí al coll i tirar-los al fons del mar".

Els amics de Pere Barceló, si l'estimau de veres, l'heu d'empènyer a fer l'única passa que el pot salvar: mostrar cara, deixar de fer el mort i comportar-se com una persona.

Si l'exrector de Can Picafort ha tingut la desgràcia de cometre qualsevol acte de pederàstia, per aïllat i petit que sigui, s'ha de presentar al jutjat i pagar pel delicte. La cosa més senzilla i digna seria pactar amb el jutge i el fiscal la pena per no obligar les víctimes a passar per la vergonya i l'angúnia del judici oral. Llavors, quan surti de presó, serà l'hora de les abraçades. Més de la meitat dels meus fills de Can Gazà han passat per la presó i són més estimats que els innocents. Aleshores es compliria allò de l'Evangeli: "Hi ha més alegria per un pecador que es converteix que per mil justs que no necessiten penitència".

Si Pere Barceló, exmissioner de Burundi, es considera innocent, té l'obligació, per dignitat pròpia, de presentar denúncia contra el bisbe i tots el qui, segons ell, l'hagin difamat.

El silenci del protagonista i les llàstimes dels falsos amics -els vertaders li farien mostrar cara- no fan més que confirmar les sospites.
Sols recept allò que jo faria.
JAUME SANTANDREU. Can Gazà.

"Superguai escoleta de disseny", per a Bernat Morey
No et falten raons, però no és del tot cert el que denuncies. Les places s'ofereixen públicament i a l'abast de tothom que es fixi en les publicacions. Una altra cosa són les maneres. En primer lloc, el teu amic ha de tenir en compte: les exigències per la plaça diuen que on hi ha títol de català C ja no cal ni experiència professional, ni coneixements amb la matèria, ni una trajectòria professional exemplar, legal?, segur, lògic? Per "Pintabrutes". Fitxa't amb el que aquest personatge té al Facebook com a favorit "Balears no son Catalunya", però ell va fer via i amb horari de feina es tragué el "catalanotitolet". Un cop el va tenir, la directora s'estimà més demanar un interí que un especialista. Quan vaig fer-hi feina, els professors de materials no havien vist un gram de metall fos; els de modelat, un motlo per a cera...

En segon lloc, tenir bo amb qui mana. La capacitat que té un director per demanar una plaça concreta no esta regulada per ningú; així, aquesta direcció és coneguda per la mà llarga que té per col·locar aquells que li després riuran les gràcies. Exemple: en la darrera convocatòria algú féu arribar una informació a una aspirant (del regim) i el resultat fou tan estrambòtic que la Conselleria donà una plaça gairebé definitiva sense estar convocada. S'hi presentà recurs i li donaren la raó i prou. Ningú no ha cercat responsabilitats del delicte (tràfic d'influències). Per tant, a aquesta direcció qualcú li riu les gràcies i li tapa les vergonyes. Fruit d'aquestes mangarrufes convertiren una assignatura de taller (pràctica) en de projectes (teòrica) per evitar mestres de taller que no convenen ni a aquesta direcció ni al seu fidel "Pintabrutes".

Per tant, la plaça fou coberta per una professora llicenciada en Geografia. Ara aquesta professora exerceix de mestra de taller il·legalment i sense complir els requisits de mínims que estableix el corresponent RD per a aquesta funció. A més, ho fa sabent-ho, ja que jo li vaig comentar la jugada que va fer possible la seva contractació, i que aleshores, si exercia de mestra de taller, estaria trepitjant els drets de les persones que en quedàrem excloses per les mangarrufes de la direcció. Em pareixia una bona persona, seriosa i que faria allò pel que havia estat contractada, res més lluny de la realitat: tot el curs ha fet de mestra de taller i, com que la pela és la pela, ja fa de "Pintabrutes" (al cap i a la fi, és cert que tothom té un preu). Probablement a la Conselleria no deuen saber res del que es fa. Jo deman què passaria si amb ella al càrrec del taller algú es fes mal?

Tercer, com és possible que el nombre de professors contractats per aquest cicle normalment superi el d'alumnes, fins arribar a tenir un sol alumne a segon curs, amb sis o set professors únicament per a ell, a 2.500 € per cap, més triennis... Sr. Manera: Escola Superior de Disseny, auditoria, ja!

En "Pintabrutes" és l'únic professor que ja sap que l'any que ve tindra, com cada any, el dimecres lliure (que hi ha mercat al poble), tot i que les normes de la Conselleria diuen que "tot el professorat tindra com a mínim dues hores lectives cada dia"!, i la seva jornada laboral? 16 hores lectives a la setmana! Tot això és a la web de l'escola. Per finalitzar, i per a aquelles persones sensibles a la rèferencia que he fet més amunt a la "catalanitis" els convid que es preocupin de saber quants professors impartixen les matèries amb català, incloent-hi algú de la direcció, un clar exemple dels resultats d'aquesta impositiva, absurda i errada normalització lingüística. Conclusió, tenim el que ens mereixem i el pitjor és que tot això també s'haurà de patir a allò que és més imprescindible per als ciutadans, la sanitat, etc. Au! Aneu amb pau.
XISCO CLAPÉS. Palma.