10/04/11 0:00
TW
1

Infermeria i centres residencials de l'IMAS- Consell de Mallorca
Sr. director:
Hem sabut pels mitjans de comunicació que el passat dia 28 de març la Conselleria de Salut, en el marc de la II Jornada de la sanitat balear, va organitzar un acte d'homenatge i reconeixement del col·lectiu d'infermeria que fa feina a la nostra comunitat autònoma, acte al qual no va ser convocat, ni en va rebre cap tipus d'informació, el col·lectiu d'infermeria de l'IMAS. Als centres residencials per a gent gran que depenen de l'IMAS, presten els seus serveis actualment un nombrós grup d'infermers i infermeres que, malgrat no pertànyer al Servei de Salut (Ib-Salut), atenen dins la Funció Pública la gent gran ingressada als seus centres residencials. Es tracta d'un col·lectiu que fa feina per a la sanitat pública, però sense que aquesta tasca sigui reconeguda i en unes condicions laborals diferents i de més precarietat que les de la resta dels seus companys d'Ib-Salut. En són les més rellevants l'absència de la carrera professional, la menor puntuació curricular quan es tracta d'aconseguir trasllats a altres destinacions pròpies d'Ib-Salut i la manca d'informació i accés als programes docents i de formació continuada. Aquesta carta pretén cridar l'atenció sobre el fet que existim com a professionals i que, com a conseqüència de no haver-nos tingut en compte en un acte d'homenatge a la infermeria balear, s'estenen entre nosaltres el descoratjament, la decepció i una certa indignació que volem traslladar a l'opinió pública.
COL·LECTIU D'INFERMERIA DE L'IMAS. Consell de Mallorca.

Pere Caro, un mallorquí que s'enfrontà a l'exèrcit de Napoleó
El rei Carles IV de Borbó i el seu primer ministre, Godoy, s'havien deixat enredar per Napoleó i l'any 1807 li varen haver de deixar 14.000 homes per bloquejar les costes de Dinamarca contra els anglesos, que aleshores estaven en guerra amb Espanya. El general a qui es va confiar la missió va ser Pere Caro i Sureda, tercer marquès de la Romana.
Arribaren allà el març de 1808 i va començar un breu període de convivència entre els soldats espanyols, catòlics ma non troppo, i els freds i calvinistes danesos, que varen quedar admirats per les ganes de festa que tenia aquella gent, fins al punt que encara avui hi ha molts danesos morenos que bravegen de tenir gens ibèrics a la sang. Un d'ells, Juan Panduro, va haver de quedar allà i un dels seus descendents va ser uns dels escriptors més prestigiosos del país. També trobam aquest nom a una cadena de botigues de manualitats amb botigues per tot el país. Hans Christian Andersen va escriure dues obres de teatre evocant aquella fusió cultural.
El marquès era un home d'una cultura vastíssima (tenia 18.000 llibres!), era més llest que Godoy i, naturalment, molt més que l'entabanat Carles IV, i veia ben clar que aquella vigilància no era més que una excusa de Napoleó per afeblir l'exèrcit espanyol i apoderar-se del país.
Pel juny de 1808, arribaren les noves de l'aixecament del 2 de maig i ell, que s'ho veia venir, prengué mesures per embarcar les seves tropes cap a Espanya, d'amagat del mariscal Bernardotte, regent de Dinamarca nomenat per Napoleó. Com que que, mentrestant, Anglaterra s'havia convertit en una aliada d'Espanya contra Napoleó, un tinent català o mallorquí, de nom Fàbregues, s'acostà a un vaixell anglès, li donà el missatge del marquès i hi pogueren embarcar 9.000 dels seus 14.000 soldats.
Arribà a Santander el 10 de novembre i la Junta Suprema de Defensa li manà que es posàs a les ordres del general anglès Blake. L'endemà, entraren en combat i en un sol dia va perdre 3.000 homes. Amb els que li quedaven, i ja treballant pel seu compte, va assolir d'expulsar els gavatxos de Galícia i Astúries i partí cap al sud, per fer aixecar el setge que posaven els francesos a Badajoz, però el 23 de gener de 2011, ara n'ha fet 200 anys, va morir d'un atac d'ofegor (dispnea).
Va ser enterrat al sumptuós mausoleu que ara es pot veure a la Seu.
Per recordar l'efemèride, els Amics del Museu de Mallorca han organitzat una conferència de l'historiador Rafel Duran dimarts, 12 d'abril, a les 19.00 al mateix museu. "Un poble que els seus fills honora s'honora a si mateix".
PERE MOREY SERVERA.

Ànim, santamariers, entre tots farem l'institut
Ja l'estam fent ara. Aquesta carta és, com d'altres, per fer-vos costat. Tots els pares volen tenir els seus adolescents devora. Un nin de 12 anys no és igual que els de 14 d'un temps, que estudiaven perquè volien. Ara, si és obligatori, tenen dret almanco a estar ben atesos i això és impossible en un macroinstitut. D'això se'n comencen a adonar, després de molts de fracassos, les llumeneres educatives que tenim. No sabem quina era la idea de la Conselleria fa uns anys en dissenyar el mapa escolar (bé, ho imaginem, però no es pot dir: alguns tenen la pell massa fina o la barra massa grossa), però és evident que la Secundària no ha funcionat. Qui n'ha pagat les conseqüències? Com sempre, els infants i els pares. Potser per això, i per altres coses, els infants de setze anys estan més en albis que nosaltres quan en teníem catorze. Aquesta vegada, però, estam convençuts que les coses aniran bé, potser perquè tothom ho dóna ja per segur. Amb casserolades, cotxades, empeses o aturades un pic i un altre, arribarà una promesa electoral i l'institut es farà. Ànim, idò, lluitadors santamariers: estam amb vosaltres i molts d'anys també per la Fira.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.