Senyor bisbe, pare i pastor
L'altre dia, quan pegàreu l'espolsada al meu amic Jaume Santandreu i Sureda, us vaig enviar unes ganes de reconciliació i un pensament desitjós que nomenàssiu l'esmentat capellà i escriptor representant de la parròquia "dels Dolors" de Manacor. No sé si féreu cas de les meves consideracions.
Ara que heu pegat una altra espipellada i ha estat al meu molt estimat Pere Barceló, rector de Can Picafort, us envii una altra consideració. Ho he fet pel diari, perquè pels diaris s'ha sabut tot, i vós així ho heu volgut. Vós, segons l'Evangeli, sou el nostre pare i pastor a l'estil de Jesucrist.
La figura de pare, que proposa Jesucrist, que hauria de ser la vostra, és d'esperar, de sortir a veure si el fill torna a casa, d'abraçar-lo, de posar-li un anell al dit i fer festa per l'alegria de reconciliar-se.
Aquestes vostres decisions, dràstiques, em demostren la vostre debilitat i la vostra por. Teniu por de la pluja perquè sabeu que l'aigua ve de més amunt, i més enllà hi canta el sant ofici, per no dir, ara, ni mai, la inquisició.
Celebràrem junts el funeral del nostre molt recordat i amat diaca Miquel Capó. Allí hi havia tristor, ràbia i silenci. Teníeu al vostre costat el digne rector, Pere Barceló, que a continuació vàreu treure de la parròquia. Se sentiren veus hipòcrites, cercadors de testimonis contra en Pere. Era un autèntic sanedrí d'aquell famós dijous sant allà a Jerusalem. Heu triat un temps propici per crucificar un germà, Pere Barceló.
Senyor bisbe, deixau de fer de jutge i faceu de pare i pastor. Anau a cercar el benvolgut Pere, abraçau-lo, carregau-vos-el damunt les espatles i tornau-lo a Can Picafort i en parlarem. Els capellans de la zona Nord tenim ganes d'una reunió amb vós i en Pere, ja que mai no ens heu convocat per parlar d'un assumpte tan delicat com aquest. El vicari general, compungit i plorós, ens reuní quan tot estava consumat. Tornem a començar, Sr. bisbe, més democràticament.
PERE FONS. Capellà diocesà de la promoció del 66.
El que podria haver passat
A la fi és divendres, comença el cap de setmana i, un poc cansats, anirem cap a casa.
Com algunes vegades passa, el cotxe està aparcat massa a prop d'un fanal i no se'n pot obrir bé la porta. Són les 7 o les 7 i mitja, a prop de Son Dureta, al carrer de la benzineria. Què hi farem? Els cotxes estan massa propers per avançar o fer enrere... tant hi fa... és tard. Entraré la nina des del costat del carrer i la fermaré a la cadireta des de dins. Ja està, ja som a dins... fermada... Ai, la porta és oberta! Crash... Surt del cotxe; la porta, ni hi és... ens acaben de destrossar la porta. La nina plora... ha passat molt ràpid... se sent una acceleració! Jo surt, hi ha testimonis però ningú no pot recordar bé la matrícula, un Punto gris metal·litzat??? Però ja no hi és! Només trossos de plàstic, ferro retorçat i una part del seu retrovisor... Sí, era un Fiat.
Què hauria passat si haguéssim entrat al cotxe un minut més tard? I si jo hagués deixat les cames a fora, en lloc d'entrar del tot? Per què no es va aturar? Com és que corria tant? On anava per tenir tanta pressa? No ho sabrem mai.
Crec que en el fons la meva filla i jo mateix vàrem tenir molta sort. El que sí sabem és que hi hagué un grup de persones, alguns veïns del carrer Son Armadans, que m'oferiren ajuda i que fins i tot varen intentar trobar el vehicle fugat.
Només puc donar les gràcies a totes aquestes persones i demanar a les autoritats que, en la mesura que ho permetin els pressuposts, no només posin les normes per limitar la velocitat, sinó que també augmentin els controls de velocitat i alcoholèmia, per tal d'evitar accidents tan greus com el que podria haver passat!
ANTONIO MARTÍ HIGINIO.
Calvià cau, Delgado somia
Els informes geològics haurien de ser obligatoris i fiables en una construcció i s'haurien de fer complir. Un que ha treballat el Patrimoni de Català està astorat del que va veure i veu cada dia. Cases damunt pedreres que esllavissen o en penya- segats impossibles ran de mar (i la llei de costes per a què serveix?) i en terrenys de macada, inestables i que posen a prova el sentit comú. Sabem com de miserable pot ser la gent que, en veure un duro, si cau, que caigui; fugirem abans i en farem una altra. Impressionant la regidora, més pendent de la llicència municipal (fa pardal) que de l'enfonsament d'un bordell (figurat suposam) dins la mar. És a dir, si tens llicència, ho pots construir tot sobre el cap d'algú i a veure si s'enfonsa; tota una declaració d'intencions. No podem entendre qui compra o construeix una casa així, ni l'arquitecte que ho firma, ni el responsable municipal o comunitari que li ho deixi fer. El dia que hi hagi un mort, tothom es llevarà les busques de damunt com per Capdepera. Mentrestant, continuarem gaudint de tots aquests insults al sentit comú. Què deuen pensar els visitants del municipi? Aquests mallorquins són al·lucinants, fins i tot s'atreveixen amb la llei de la gravetat! I per a què fer un mapa de riscos geològics de l'Illa si tanmateix no es farà complir? Mentrestant, el batle en òrbita somiatruites oposita a conseller d'Educació. D'Educació? Val més, Sr. Delgado, que es dediqui al seu municipi. Millor que enfonsi els edificis que les persones; i el municipi que no la Comunitat. Els estudis, geològics o no, serveixen per a alguna cosa, qüestió de sentit comú, de coneixement. I n'hi ha tan poc pel seu Calvià, Sr. Delgado! N'hi ha tan poc darrerament per Mallorca!!
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sr. Martí, no sé si serà molt efectiva, però sé que hi havia (i supòs que encara hi deu ser) una dependència de la Policia Municipal que es dedica a investigar casos com el seu, de cotxes que fugen en cas d'accident. Pensi que sempre deixen restes de pintura, de plàstics, etc. Supòs que fan el que poden per identificar la marca i el model del cotxe, avisen els tallers (perquè el cotxe culpable també se'n du restes de pintura de l'altre vehicle) i, de fet, segons em digueren fa uns anys tenien un important grau d'efectivitat. Me n'alegr que a vostès no els passàs res.