30/03/11 0:00
TW
0

Rectificació
Amb relació a la notícia publicada en l'edició de dia 25 de març de 2011 titulada "El president dels caçadors de Campos diu que no sap res de la comptabilitat", en la qual se m'al·ludeix i en el contingut de la qual es fan constar importants falsedats i inexactituds que perjudiquen la meva imatge i consideració personal, i a l'empara del que disposa la Llei orgànica 2/2984, de 26 de març, reguladora del dret de rectificació, us remet aquest escrit de rectificació pels motius següent:

1. En primer lloc s'hi diu que Rafael Chaparro ha declarat davant la jutgessa per la presumpta implicació en falsedat de document públic".
No es poden cometre més inexactituds en tan poques paraules , atès que ni vaig declarar davant una "jutgessa", sinó davant el magistrat Sr. Víctor Heredia; ni per cap delicte per "falsedat en document públic", perquè en cap moment la comissió m'ha imputat d'aquest delicte.

2. La notícia publicada assenyala que "Chaparro (...) declarà que no sap on han anat a parar els doblers deles subvencions".
Això no només és absolutament fals, sinó que és contradiu absolutament amb el que vaig declarar per la meva banda. En efecte, hauria bastat una simple lectura per part vostra de la meva declaració judicial del 15 de març per comprovar que en realitat la resposta a preguntes de sa sanyoria en aquest sentit va ser la següent: "Que té un control amb relació a la manera com s'apliquen els doblers que s'atorguen en les subvencions". S'escau, per tant, una rectificació immediata de l'esmentada notícia o comentari.

3. Continua la notícia: (...) "ja que no segueix una comptabilitat ordenada". Aquesta frase ha estat treta de context, la qual cosa en desvirtua la significació; el contingut posat a la declaració judicial consta clarament que a allò a què s'està referint amb aquesta expressió és que la Societat de Caçadors de Campos no presenta llibres oficials de comptabilitat (llibre diari, llibre major, balanços, pèrdues i guanys) atès que no és obligatòria la seva gestió per aquesta entitat. El que mai no ha declarat el president de la Societat de Caçadors és que la comptabilitat està "desordenada", tal com sembla donar a entendre la notícia publicada.

4. Finalment, la notícia assenyala que qui subscriu aquesta cara "manfiestà que desconeix les xifres de les subvencions del Govern", afirmació, de nou, absolutament errònia i gratuïta atès que enlloc de la declaració consta aquesta suposada manifestació i desconec les raons que us porten a publicar aquesta falsedat.
En conseqüència, us requeresc que, d'acord amb el que preveu l'esmentada Llei orgànica 2/1984, de 26 de març, procediu de manera gratuïta a publicar-ne o difondre'n íntegrament la rectificació, dins els tres dies següents al de la seva recepció, amb rellevància semblant a la que va tenir quan es va publicar o es va difondre la informació que es rectifica, sense afegir-hi comentaris ni postil·les. Tot això, sense perjudici d'exercitar les accions civils i penals que em puguin assistir pels fets difosos.
RAFAEL CHAPARRO ORTEGA.

Estat plural?
Alguns defensors de la unitat d'Espanya, i del bilingüisme allà on hi ha una llengua pròpia a banda de la de l'Estat, han criticat la despesa ingent de l'Institut Ramon Llull -creat per a la promoció de la llengua catalana-, que, segons el pressupost de l'any 2010, és de 14 milions d'euros per a tot el territori de parla catalana (inclosos Marratxí i Calvià, malgrat que pesi als senyors Delgado i Bauzá).

Per altra banda, el pressupost de l'Institut Cervantes -creat per promoure la llengua castellana- per a l'any 2010 va ser de 103 milions d'euros. He de dir, sincerament, que no sabia que la llengua castellana necessitàs un dispendi com aquest per a la seva promoció, em pensava que gaudia de millor salut i, a més, ens podem demanar, on van aquests doblers? Sembla que l'any 2008 l'Institut Cervantes va gastar, per posar-ne un exemple, part del pressupost en 4.000 metres quadrats d'oficines a Varsòvia. Sincerament, no entenc la necessitat d'aquest despesa, un Institut que paguem tots però que només té en compte la llengua castellana, oblidant les altres llengües de l'Estat.

Tot aquest ball de xifres és una mostra més de quin és el bilingüisme real que prediquen alguns mentre es nega la promoció de la nostra llengua: a Calvià, zero euros de pressupost per a la nostra llengua i, a més, una revista municipal que és publicada en castellà, anglès i alemany, obviant la llengua pròpia; a més, alguns, entre ells el candidat del PP a les Illes Balears, també menyspreen la nostra llengua i parlen de derogar decrets que ens permeten mantenir viva una llengua que les mallorquines i els mallorquins hem anat transmetent de generació en generació i que no volem deixar perdre.

Per això, quan alguns, des de la demagògia, parlen de malbaratament de doblers en el manteniment de la llengua pròpia de Mallorca, a banda d'exhibir una falta de respecte flagrant, no estan sent fidels a la realitat si, per altra banda, veiem que el castellà gaudeix d'un pressupost molt major per a la seva promoció.
Estic ben convençut que, sempre des del respecte, llengües diferents poden conviure -i de fet conviuen en molts altres territoris europeus- en un mateix espai sense cap tipus de conflicte (tot i que n'hi ha que els saben inventar o promoure), però malament anam si alguns volen fer de la llengua pròpia de Mallorca una llengua arraconada i només emprada de manera anecdòtica, i no com el que és: la llengua que hem après dels nostres pares i mares, és a dir, la nostra llengua primera, i per tant, una eina de comunicació a la qual no volem renunciar, malgrat que alguns la menyspreïn.
JOAN RAMON BOSCH CERDÀ. Port de Pollença.