cartes dels lectors

TW
0

No enganaràs
Afortunadament, cada vegada queden més lluny aquells anys en què la dreta s'alineava sense complexos amb el catolicisme més integrista i intransigent, el qual, tot sigui dit, mai no va veure amb excessives simpaties qualsevol avanç que significàs majors cotes d'igualtat en matèria de drets entre homes i dones.
Però vet aquí que quan semblava que hi havia un consens al voltant d'una de les lleis més importants d'aquesta legislatura, la llei d'igualtat, el Partit Popular hi votà en contra en el darrer moment, la qual cosa impedí que sortís endavant un text tan valent en les seves propostes com just en els seus objectius. Tanmateix, ens consta que no tothom és igual al Partit Popular, que hi ha dones i també homes que hi creuen de debò, en aquestes propostes, i que únicament la por de perdre unes senyes d'identitat basades en un masclisme ranci i passat de rosca n'han impedit la implantació en el teixit de la nostra societat. Sense ànim de fer demagògia, consideram que els 16 cadàvers que porten nom de dona i que han estat víctimes de la violència de gènere a l'Estat espanyol en els escassament tres mesos d'any haurien d'haver estat un argument suficient per induir les senyories populars a una reflexió seriosa al voltant del seu posicionament respecte de l'aprovació d'aquesta norma.
Però tant o més gran que la decepció produïda per les expectatives dipositades en l'aprovació de la llei ha estat sens dubte l'engany que els populars han propinat a la Cambra autonòmica, és a dir, al conjunt de la ciutadania d'aquestes Illes. Per això, algú hauria de donar una explicació mínimament convincent per a aquest sobtat canvi de parer respecte d'un text que requeria potser més consens que cap altre, senzillament perquè aborda el més sagrat dels drets de les persones, el de la dignitat de la meitat de la població, les dones, davant els desequilibris que l'aboquen encara ara i en molts d'aspectes a una posició de submissió i vulnerabilitat respecte de l'altra meitat, els homes. Tanmateix les persones i els col·lectius que creim en la igualtat com a instrument de progrés i aprofundiment en la democràcia continuarem defensant l'aprovació d'aquesta i altres normes que contribueixin a la normalització de les relacions entre les persones i la defensa dels seus drets fonamentals.
Si no fos perquè consideram superada aquella etapa de concordat i obscurantisme a què fèiem referència al principi d'aquestes línies, proposaríem a les autoritats eclesiàstiques la introducció d'un onzè manament d'obligat compliment per a tothom, especialment per als diputats del Partit Popular que han vetat aquesta llei: No enganaràs.
MIQUEL LLADÓ RIBAS
President d'Homes per la Igualtat. Marratxí.

Recuperar el patrimoni
És sabut que gairebé el 95% del seu patrimoni històric és religiós o relacionat de prop o de lluny amb l'Església. Una raó més perquè el tractament que l'esmentat patrimoni rebi dels seus gestors (Comissió de patrimoni de la Diòcesi, ecònoms, consells parroquials etc) sigui escrupulós i acurat.
S'esmenta aquesta introducció perquè a l'esglñesia de Sant Miquel de Ciutat, una de les més visitades de Mallorca -i convidam tota la ciutadania a veure-ho- s'ha llevat, de la capella primera entrant a la dreta, la mampara de tres cossos de vidre esmerilat amb acabats de fusta que feia tancament, i s'ha tornat a muntar el retaule tradicional. ARCA vol donar l'enhorabona a l'ecònom, al vicari i a tot l'equip de Sant Miquel per aquesta decisió valenta i gens fàcil. Rectificar és de savis!
Aquesta intervenció de fa quinze anys es va fer amb la millor voluntat de posar una capella penitencial "moderna", però que, a mesura que ha passat el temps per damunt resultava vulgar i extravagant, impròpia per al temple. Està clar que els experiments "s'han de fer amb gasosa", i han de poder ser remoguts i mai fer-se a costa de llevar -com en aquest cas- el que hi havia, que no era espectacular però sí molt digne.
Que ningú dedueixi d'aquestes paraules prevenció contra l'art contemporani ni contra la modernitat o l'apropament dels clergues als feligresos. Tant de bo que n'hi hagués més, sempre amb la condició que sigui digne, quedi integrat en el "discurs" estilístic del temple (vegeu la portalada d'Elies Torres a l'església dels Sagrats Cors) i sense destruir intervencions anteriors (capella de Barceló a la Seu).
A Sant Miquel, l'equip té l'encert d'introduir, temporalment, elements que donen joc a l'àmbit espaial segons l'època de l'any: Llit de la Mare de Déu d'Agost; Nadal, etc. Ara mateix, un quadre de gran format de Falconer dóna una contrapunt expressionista al barroquisme del retaule; però això sí: només hi romandrà quatre setmanes.
En resum, ARCA anima els ciutadans a fer un seguiment d'aquestes intervencions i a opinar lliurement sobre el que, en definitiva, és el Patrimoni de tots.
PERE OLLERS VIVES. President d'ARCA. Palma.