23/03/11 0:00
TW
0

Molta merda, Sr. Torrente
La picaresca de Segura tant li és reflectir la crisi com la massificació de les presons, i els de dins i els de fora que més hi haurien de ser. Aquesta vegada envia a la "m...", literalment, entre d'altres, la telefonia, la silicona, els poderosos que juguen sempre amb avantatge i les americanades comercials, que parodia de mala manera (ha, ha, ha). En una nova mostra de les misèries humanes, ens diu com som capaços de matar el mentor (recordin com arribà al poder el Sr. Matas) o d'enfonsar (en el túnel) els companys de fuga (polítics, empresaris...). Grosseries?, fàcils acudits? Els seguidors de Torrente i Segura ja sabem de què van. Res no és casualitat en la pel·lícula. Bufetada als racistes, als masclistes, als explotadors, als comerciants de cossos i als que se n'aprofiten d'ells i dels migrants.
Torrente no és apte per a tots els públics. Els bruts de cor, per arregladets que vagin, no el deuen poder veure ni en pintura, ja que és el seu mirall. Potser alguns hi van per riure i en surten malalts. Tots sabem que les coses es poden dir d'altres maneres més netes i educades. El Sr. Segura no pretén fer cap Tesi. La seva grolleria fàcil n'és una excusa i sap bé que l'envestiran per allà mentre hi diu la seva per l'altra. Com a persona sensible i llesta que és (i segurament desenganada del personal - espectadors - societat que som) sap que en el fons ens agrada veure com som o com podem arribar a ser d'animals i miserables, ens ho diguin a les netes o a les brutes. La gent no és beneita ni insensible, i de seguida capta el missatge per damunt la porqueria literal. És comprensible que a molts no els agradi. S'ha de tenir fetge i coratge per assumir que els que Segura parodia són encara més porcs que Torrente, i de molt. És el que pensem molts. Els enviem a la "m..." de veritat, com a Gaddafi, o nos hacemos unas pajitas?
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Paco Donate, impulsor d'una Palma més amable per a tothom
En nom de l'entitat que presidesc, Coordinadora -Federació Balear de Persones amb Discapacitat-, vull fer un reconeixement públic a la figura del regidor d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, el senyor Paco Donate, que malauradament, i després d'una llarga malaltia, ens ha deixat.
Les persones que d'una manera permanent o en diferents moments de la nostra vida tenim dificultats de mobilitat, hem pogut comprovar l'interès que va mostrar, fins al darrer instant, per aconseguir que Palma fos una ciutat més lliure de barreres arquitectòniques i, en conseqüència, més amable per a tots els ciutadans.
El seu tracte discret i senzill, però interessat sempre -i amb una especial sensibilitat envers les necessitats i inquietuds dels altres-, la seva curiositat per conèixer situacions difícils i el seu enginy per trobar solucions vàlides per a tothom són tan sols una pinzellada dels molts trets positius del seu caràcter i de la seva vocació de servei.
El seu llegat és -i ho serà sempre- haver aconseguit tenir una ciutat que s'acosta més a ser un espai pensat per poder gaudir-lo tots amb més igualtat de condicions. Figures polítiques com el senyor Donate són un exemple a seguir.
RAMON SALAS TARROJA. President de Coordinadora - Federació Balear de Persones amb Discapacitat

Una terra nuclear o no
No es pot estar un poc embarassada, o s'hi està o no s'hi està. No es pot estar un poc d'acord amb les nuclears, o s'hi està o no s'hi està. Una terra nuclearitzada és una terra molt perillosa. De fet, no té res a veure amb allò que és la terra. Temps i mesura són dues de les variables del funcionament de la vida. Si existeix radioactivitat a la terra, no és perquè una de les espècies que l'habiten la pugui manipular i transformar com a potent perill per a la vida a la Terra i a la seva pròpia espècie. La radioactivitat que hi ha present a la naturalesa permet la transformació de la vida, la continuïtat de la vida. La radioactivitat a les nostres mans és un gran perill. Dic això alhora que afirm que no en tenc ni idea, d'energia nuclear, llevat que sé ben cert que és molt perillosa per a mi i per als meus fills, habitants de la Terra. També crec que no hi ha producció d'energia nuclear segura.
Un territori: l'illa del Japó. Una metròpoli: Tòquio. Població: 35 milions d'habitants. A 240 quilòmetres de la central nuclear de Fukushima. A hores d'ara, les dotze hores de dia 17 de març de 2011, sis dies després del terratrèmol, la portada de Vilaweb informa que "la radioactivitat no disminueix malgrat els intents de refrigeració". En cas que aquesta contaminació radioactiva continuï o augmenti, quina extensió de superfície pot arribar a afectar? Pot estendre's, amb vent favorable, sobre la ciutat de Tòquio o altres ciutats importants? Com es poden evacuar 35 milions de persones? No debades, totes aquelles que ho poden fer bé que s'afanyen a sortir del Japó. Com es pot viure en un ambient dominat per una contaminació radioactiva? Dóna aquesta hipòtesi una idea del que estam parlant?
És ben hora de reconèixer la necessitat urgent de fer un tomb a la nostra manera de relacionar-nos amb la vida, amb el món. Cal recuperar la capacitat de lluita ecologista d'abast mundial i arraconar aquests grans poders economicistes que ens han conduït a aquest atzucac climàtic i nuclear.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR.Alaró.