16/03/11 0:00
TW
1

XXV Temporada d'òpera
Ara fa aproximadament un any, una bona part de la societat mallorquina interessada per la cultura veia en perill la continuïtat de la Temporada d'òpera del teatre Principal de Palma. Entre aquest sector de la societat es trobava Passione Lirica, associació per al foment de la lírica a les Illes Balears. Poc temps després, gràcies a la mobilització popular, els polítics varen respondre i hi posaren voluntat i doblers perquè la programació prevista es pogués dur a terme.

Enguany se celebra el XXV aniversari d'una Temporada que, des del 1987, ha programat els títols més representatius del repertori operístic i ho ha fet de manera ininterrompuda, fins i tot durant els sis anys en què el teatre va romandre tancat per obres, gràcies, en bona part, a l'esforç d'alguns dels responsables i treballadors del teatre que, com a entusiastes de la música i de la cultura en general, cregueren en el projecte quan molta gent es pensava que, una vegada tancat per reformes, la programació d'òpera també s'hi suspendria.

És de justícia mobilitzar-se per una causa legítima quan és necessari, com en aquell moment ho era salvar la Temporada. Però és de justícia igualment saber reconèixer i agrair públicament l'esforç que varen fer les institucions implicades perquè aquella reivindicació d'ara fa un any es fes realitat.

És per tot això que, des de Passione Lirica, volem felicitar els gestors i els responsables del teatre Principal de Palma per la programació de la XXV Temporada d'òpera, ja que demostra un aposta valenta i decidida en favor de la cultura, perquè no oblidem que gastar en cultura és una inversió de futur. Per extensió, volem felicitar igualment el públic en general, ja que, a partir del pròxim 18 de març, podrà celebrar aquest XXV aniversari així com es mereix: anant a l'òpera!
CATERINA TORRENS I MUNAR, PRESIDENTA DE PASSIONE LIRICA. Palma.

CD Manacor, una plantilla d'or
La gran temporada que està fent el primer equip del CD Manacor a Tercera Divisió, competint seriosament per arribar a ser el primer classificat, no pot passar per alt als afeccionats al futbol, ni tampoc a qualsevol persona que es senti compromesa amb el món de l'esport.
La directiva actual -de la qual jo mateix som part- va agafar el club en unes condicions lamentables. Tothom ho sap i no crec necessari incidir en quina era la situació abans de començar la Lliga 2010-2011: no hi havia doblers, sinó tot el contrari: molts de deutes.

Allò que la gent potser no recorda és que no hi havia tampoc tècnics ni jugadors. M'explicaré: pel fet de no cobrar i de tenir sumes pendents, no hi havia cap jugador que, si s'haguessin mantengut les condicions de l'any anterior, hagués continuat. Tenien part de raó, però estimaven el CD Manacor i, per això, es comprometeren amb nosaltres per continuar. Sense un sol cèntim, no podíem fer fitxatges forans. Vàrem tenir el valor -crec que es pot dir així- de confiar en la persona de Jaume Mut i ell ens ajudà a convèncer tots els jugadors que ara tenim que el Manacor seria un bon club només amb gent de la casa. Els jugadors acceptaren el repte, fins i tot sense haver cobrat deutes antics. Feren una pinya amb en Jaume Mut i s'han constituït en un bloc no invencible però sobradament solvent. Ningú no hauria apostat per anar en segon lloc a hores d'ara.

Això és possible gràcies a la companyonia de tots i cada un dels components de l'equip i a cada un dels tècnic, ajudants i auxiliars. Això que estan aconseguint mereix un reconeixement i jo, com a manacorí i com a soci del nostre equip, els vull agrair públicament la seva gesta, que no es pot pagar amb doblers. Gràcies a tots.
JOAN CALDENTEY. Palma.

Allò salvable de la legislatura 2008-2012
Malgrat que em costi un poc, he de reconèixer que una de les poquíssimes coses bones que han sortit de la present legislatura socialista ha estat la nova Llei antitabac, una llei que semblava que s'havia fet amb els peus i considerant només la conveniència dels fumadors i anteposant, com ja és una tonica dins la societat humana, els punyeters doblers a la salut. Naturalment, i com havia de ser, se n'han sentit crítiques molt negatives i, més d'una, sense sentit ni fonament i plena de'egoisme i mancada d'educació o consideració caps als no-fumadors. Idò, ara ja podem anar a fer un cafetet o un variat a qualsevol bar sense la molèstia de respirar-hi el fum ni de sentir-hi la pudor del tabac. Pens que aqueixa vegada l'han encertada els governants de torn prohibint per complet el tabac als llocs públics.

Per què, em deman, els no-fumadors no podíem anar a cap bar sense haver-hi de respirar un aire tan contaminat? Crec que, per molt que en diguin pestes els fumadors, s'ha de tenir en compte que el seu dret i llibertat de fer-se malbé la salut acaben allà on comencen el dret i la llibertat dels no-fumadors de respirar aire pur. Em sembla també una conducta molt infantil i molt immadura la de més d'un fumador de no anar al bar perquè no hi pot fumar. Sincerament, i contrariàment al que diuen alguns, no es prohibeix fumar als fumadors -a ca seva que facin el que vulguin, que es perjudiquin la salut i que gaudesquin del vici-, sinó que es respecta el dret dels no-fumadors, que ja n'era hora, de no respirar el fum del tabac perquè, s'ha de dir tot, més valdria que els defensors del vici s'adonassin de la veritable i assasina naturalesa d'aquesta planta que haurien d'haver deixat de banda els conqueridors espanyols.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí.