06/03/11 0:00
TW
0

IB3 accessible
per a tothom
El passat dia 1 de març es va fur a terme l'acte institucional en el Parlament de les Illes Balears commemorant el Dia de les Illes Balears, un dia en què tots i totes les nascudes a aquestes meravelloses illes estem de festa. Aquest acte es va retransmetre pel mitjà de comunicació de referència del nostre territori, IB3, per tal que tots i totes poguéssim accedir a les paraules de la presidenta del Parlament. A més, a la sala d'actes hi havia una intèrpret de llengua de signes perquè el col·lectiu de persones sordes presents a la sala o bé seguint la retransmissió per televisió pogués rebre el discurs en la seva llengua, la llengua de signes. La nostra sorpresa va ser que IB3 no es va dignar a fer arribar aquest discurs en llengua de signes a totes les persones sordes que ho miraven des de casa seva, ja que no van posar el "requadre" amb la intèrpret de llengua de signes. Llavors, ens preguntem, per què les institucions públiques sí que aposten per la incorporació de la figura de l'intèrpret en tots els actes institucionals (encara que haurien d'apostar per incorporar-lo en molts altres àmbits) si després els mitjans de comunicació, responsables de fer arribar la informació a tots els ciutadans i ciutadanes, no compleixen les seves responsabilitats i no faciliten aquesta informació a les persones sordes. És que no saben a IB3 que l'article 8 de la Llei audiovisual estableix que tenen com a màxim fins al 2013 per complir les obligacions esmentades en aquesta llei d'emetre un mínim d'hores de la seva programació en llengua de signes? Realment, ens sembla una vergonya que ara que hem aconseguit que el sector dels polítics prengui consciència de cobrir aquesta necessitat vital, els mitjans de comunicació no aportin el seu granet d'arena per fer-ne possible la divulgació. En ple segle XXI, la paraula IGUALTAT encara és una utopia.
JOANA MARIA CAIMARI COLL i ANA ROSA ABEJÓN CALLEJA.

Agraïment
Quan ja han passat uns dies des de la celebració de l'acte de lliurament dels Premis Ramon Llull i de les medalles d'or de la Comunitat Autònoma dins el marc de la celebració del Dia de les Illes Balears, vull fer públic el meu agraïment i el de la meva família per tot el suport que hem rebut de molta persones i per tantes mostres d'afecte per la distinció que varen atorgar a títol pòstum a Guillem. Jo mai no hauria somiat el gran estol d'amics que m'ha deixat en Guillem i als quals haig de reiterar un cop i un altra les gràcies per mantenir viva la seva obra i la seva persona. En Guillem estimava i duia al cor, Manacor Mallorca, les Illes... i rebre aquest guardó ha afegit a la nostra sorpresa i alegria alhora, saber de la sensibilitat de qui governa en aquests moments la nostra terra envers l'obra d'en Guillem.
Fa temps que volia escriure una nota pública donant les gràcies, a amics i amigues entranyables, per totes les mostres d'estima i interès que he rebut al llarg d'aquest setze anys de solitud sense en Guillem. Gràcies per contribuir i confiar en la seva feina.
En Guillem volgué ser amic de tothom, sense condicions, sense barreres, sense valorar coincidències o discrepàncies. Ell va ser un veritable patriota sense voler ser-ne mai protagonista, evidentment amb les seves qualitats i els seus defectes.
Voldria donar les gràcies a tantes persones, que no hauria, ni voldria, ofendre ningú si no l'anomeno. En primer lloc en Bartomeu Mestre Balutxo, marmessor d'en Guillem, Biel Majoral, Biel Oliver, Delfí Mulet, Maria Rosselló, Pere Siquier, Antoni Artigues, Joan Company, Núria Feliu, Antoni Parera Fons, Rafel Ferrer, Gràcia Sánchez, Tòfol Pastor i família, a tots els músics de la banda Municipal de Música de Manacor, Bernat Nadal..., ala mitjans de comunicació de les Illes, a Vilaweb, a TV3...
I si em permeten l'egoisme personal, vull agrair a les meves filles, Guida i Guillema, per l'orgull que representa per a mi que siguin també les que mantenen per a mi, viva, la memòria d'en Guillem pare. N'estic molt orgullosa.
Gràcies a les autoritats per l'atorgament de la màxima distinció de la Comunitat i, finalment, a totes les persones que heu assistit a tots els actes a on s'ha fet memòria d'en Guillem.
I ara si, per acabar, agrair-te, Guillem d'Efak, l'exemple que ens has deixat i que aquests actes de record sàpigues que mantenen el caliu de la llengua, les tradicions i la cultura de la nostra nació, que no t'obliden i et mantenen viu entre nosaltres, això reconforta la família i ens servirà per anar per la vida sentint-nos un poc menys sols. Esperem ser dignes del teu record.
Gràcies, mil vegades gràcies a tots i totes!
MÒNICA PASTOR, viuda D'Efak,
o la darrera dona.