TW
0

A 110 com als EUA? Clar que sí!
Poques contradiccions serien tan clares com afirmar que els nord-americans són uns soviètics. És una mostra més que al PP no li interessa fer una oposició racional, sinó utilitzar les reaccions viscerals dels ciutadans davant canvis difícils però necessaris. La seva tàctica d'oposició passa per utilitzar els exemples en què emmirallar-se segons la seva conveniència. Per defensar la política neoliberal, el PP i els republicans americans han estat carn i ungla. Per defensar la guerra contra les armes de destrucció massiva, varen ser cul i m... Ara, quan els Estats Units és el millor exemple per defensar el nou límit de velocitat, mira cap a un altre costat i diu que això és una mesura soviètica.

Vaig viure tres anys als Estats Units a mitjan dècada dels 90 i ja llavors el límit de velocitat era moltíssim més conservadors que a Europa. A la majoria d'estats, la velocitat màxima permesa era de 70 milles per hora (112 km/h) i a un bon grapat d'estats del nord-est, com ara Nova York i Nova Anglaterra, era de 65 (105 km/h). Així i tot, el que contrastava més amb la visió estereotipada dels americans que jo portava d'Europa, segurament influïda per totes les persecucions que estam avesats a veure a les pel·lícules de Hollywood, és que les normes de circulació es respectaven religiosament. Està clar que les sancions també eren exemplars, però, malauradament, tenien ben demostrat que els mals vicis no es corregeixen només amb bones intencions d'educació i conscienciació.

A la via de cintura podeu comprovar que els qui respectam les limitacions temporals de velocitat per les obres semblam subnormals, ja que la immensa majoria de conductors en passa olímpicament. Aquests darrers deuen ser dels que pensen que les normes només són per recaptar més. Idò resulta que el país que dobla l'import de les multes en zones d'obres no és Cuba, com pensaria el PP, sinó també Estats Units. Tenen ben clar que en aquests trams qui posa en perill la seguretat del trànsit també hi posa la vida dels treballadors i, per això, qui la fa la paga de manera exemplar.

L'oposició del PP a aquesta nova mesura ha seguit el mateix patró que va exercir contra el carnet per punts o els canvis en els límits d'alcohol (tots recordau les paraules absurdes de l'expresident). Segons ells, tampoc no havien de servir per a res. En canvi, el resultat és indiscutible: unes deu mil víctimes mortals menys que les que hauríem tingut de seguir el ritme d'abans. 10.000 morts! Es diu aviat. Us les podríeu imaginar una vora l'altra?
Voleu un altre país on també s'apliquen mesures soviètiques i que no és precisament comunista? Al Japó està penalitzat acompanyar els infants a l'escola en cotxe privat. Deu ser que en aquests països fa temps que han tocat les conseqüències de l'ús massiu i irracional dels cotxes i han hagut de posar-hi remei molt abans que aquí.
AGUSTÍ TORRES. Artà.

666, el número de la Bèstia, segona part
Fa uns dies vaig enviar una carta amb el títol 666, número de la Bèstia o possible solució?, però per raons d'espai sols vaig poder explicar el primer 6: reduir a 6 el nombre d'hores treballades, a canvi de permetre a les empreses operar durant dos torns de 6 hores. Vegem ara el 66 que mancava.
Els tipus impositius de l'IRPF van des del 24% sobre les rendes superiors als 17.000€ anuals i pugen fins al 43% per les superiors als 53.407€. Tanmateix, a l'Estat hi ha moltes persones amb ingressos molt, molt superiors (controladors, directius de bancs, assessors de grans empreses... i no cal dir noms) que continuen pagant el 43%, encara que en guanyin 100.000, 200.000 o 1 milió.

La fiscalitat hauria de ser molt més progressiva, per exemple fins a un tipus del 66% per rendes superiors (o més, com a Escandinàvia) i això tant per atenuar les desigualtats i assolir una societat més justa, com per permetre al Govern rescatar deute públic i injectar així liquiditat al sistema, a més de reduir les seves despeses financeres, invertir en infraestructures i molt més.
I els paradisos fiscals? Els polítics d'un partit molt popular els coneixen molt bé: les illes Verges, Caiman, Jersey... Com que tots sabem els motius que tenen per amagar-hi els doblers, seria just imposar una taxa de compensació del 10 o el 20% a tots els fons provinents d'aquests llocs.

També hi ha paradisos fiscals interns, dits Societats d'Inversió de Capital Variable, o SICAV, que sols tributen un 1% sobre els guanys en borsa. Aquí hi ha doncs una altra línia d'acció per tancar la distància creixent entre els que tenen més i més i els que tenen manco i manco, a no ser que vulguem precipitar l'assalt al poder que va predir Karl Marx (bé, i per què no?).
Per portar a terme aquests propostes sols manca un factor: coratge. El tenim?
PERE MOREY SERVERA.Ciutat