TW
2

Comparacions odioses
Fa uns dies vaig haver de passar moltes hores a l'aeroport de Barajas; hi estava de trànsit. Defora plovia i no m'ho pagava pegar un bot a Madrid. Per fer temps, vaig rodolar amunt i avall per dins l'aeroport i, sense voler, aviat em vaig adonar d'un bon grapat de detalls significatius que, una vegada més, fan evident un greuge comparatiu.

Tot en gros, la fastuositat de les terminals és cridanera si la comparam amb la del nostre aeroport. Però espigolant un poc més podem comparar-ne els acabats. Sols caminant ulls baixos, es veu que l'enrajolat és tot de marbre; quan camineu pel nostre, fixau-vos en el trespol i veureu quina diferència. Si us vénen ganes de fer un roll i anau als excusats, la diferència és abismal; els nostres, a més de fer pena, farien oi al rei porc.
Em pegà la llegiguera, vaig anar a la llibreria i vaig demanar si tenien llibres en català... Ca barret!, no n'hi havia i em miraren com si hagués demanat una cosa de l'altre món. Però, això sí, n'hi havia en anglès, en alemany (no sé si en francès). Tanta sort que pertanyem a un país on els que parlam en català tenim la nostra llengua protegida per la Constitució (cosa que no tenen l'anglès, ni l'alemany).

Per anar d'una terminal a una altra, ja ho sabeu, s'ha d'agafar un metro de doble via per no perdre temps, mentre que nosaltres, per fer uns quants metres de trinxera a Santa Maria o fer passar el tren per davall Manacor (sols un 700 metres), no ho podem fer perquè surt massa car i hem d'enviar els nostres doblers a Madrid
I pensar que aquest aeroport de Madrid que hem pagat tots i ara que és nou de trinca prest es privatitzarà (almanco en part) i els guanys aniran a butxaques privades dels que ja les tenen prou plenes...
L'espoli fiscal funciona que és una monada. El centre és el centre i la perifèria és una altra cosa; no hem de voler comparar la capital d'Espanya amb una provincieta com Mallorca, ni un madrileny amb un mallorquí. Encara hi ha classes i cadascú al seu lloc i els porcs a la soll. Que no és vera?
MARIANO MORAGUES RIBAS. Pina.

Autoestima i sensibilitat (a la mallorquina)
No tenir CIU és no tenir autoestima? Som iguals que Catalunya? Vots pancatalanistes? No importen estudis universitaris. Els majors en sabien, d' autoestima. Ningú no pensava abans que el d'aquí fos pitjor o millor que el de fora per sistema. Tenien criteri. És la generació de la guerra i de la dictadura a la qual menjaren el cervell. De fora ens arriba gent que no sent l'Illa com els d'aquí. Uns s'hi integren, d'altres ens dejecten clarament. No votam UM per falta d'autoestima o precisament perquè en tenim? Vostès mateixos. Els vots dretans moderats són encara amb l'arròs brut ? Què han fet l'esquerra i la dreta espanyolistes per entendre Mallorca? Fins i tot alguns l'han dejectada. I això per aquí encara es paga. Exemples? Des del projecte caribeny de la Platja de Palma fins a la botifarra Matasopera. Som uns romàntics orgullosos? Rieu, si voleu. Estimar ca seva no és cap pecat. És, però, alguna cosa més. Suposar que no tenim autoestima és la principal errada de molts. No conèixer i apreciar Mallorca i dejectar els que la senten i estimen n'és una altra.

Si connectam millor amb alguns forans que amb altres és simplement perquè alguns ens tracten d'igual a igual. És qüestió de sensibilitat, respecte i educació. Els problemes ens els causen els que no en tenen, siguin d'aquí o no. Qui ho vulgui entendre, que vegi Illamor si encara pot: impressionant musical, per cert, senzill, clar i sincer com el mateix Penya i, per nosaltres, ben superior a molt del que arriba de fora. A que això que he comentat no és políticament correcte? Tomeu, Maria del Mar Bonet i tants d'altres fa anys que ho senten i ho canten o expressen a la seva manera, respectant sempre altres tarannàs. Qüestió d'autoestima, de sensibilitat i d'educació. Res més.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

L'honor, Font, Pastor
i Delgado
El pobler Jaume Font ha donat mostres de dignitat a la ciutadania. Ha estat menystingut pel president Bauzá i ha vist com la representació més estantissa de la Palma decadent, que s'anomena Carlos Delgado, guanyava posicions sense acreditar cap altre mèrit que la traïció, la dolentia i la insubordinació al propi partit. Darrere seu, Font ha vist progressar gententa com Maria Salom i els batles de Deià i Escorca, i vells taurons com Miquel Ramis, l'exdelegat del Govern espanyol de qui tantes coses es diuen. Alhora, ha vist com se sentenciaven persones de tanta trajectòria política com Joan Flaquer, Mabel Cabrer, Aina Castillo i José María Rodríguez, ara uns apestats.

En aquest drama que ni Shakespeare hauria somiat tramar ni escenificar, apareix Antoni Pastor, un altre damnificat per la nova forca de Bauzá. Vet aquí que no compten amb ell si no és per encapçalar la llista del seu poble, però ell no ho vol. L'home aspira a més, a molt més. El seu silenci fa pensar que també podria pegar un cop damunt la taula i partir a l'aventura regionalista com Jaume Font. Però vet aquí que aprofita la situació per col·locar-se. Ara vol ser batle, però què més? Quin preu ha pagat Bauzá per satisfer-lo?
Roma no paga traïdors. Si Bauzá guanya les eleccions, no pot mantenir càrrecs pròxims a Delgado ni a Pastor. Tantes traïcions conegudes li han de fer veure que també el trairan a ell. Ben mirat... o els trairà Bauzá a ells?
JOAN A. MAS. Palma.