Cartes dels lectors

A la Conselleria d'Educació
Som un mestre interí de l'ensenyament públic des de fa més de 5 anys. Sembla que durant el present curs escolar i per tal de retallar despesa pública han decidit que les baixes de curta durada en els centres docents no se subtitueixin, fet que ens ha deixat nombroses persones sense un lloc de feina, amb el que tot això suposa, ja que els mestres a part de moltes vacances també pagam hipoteques i tenim càrregues familiars. A més, crec sincerament que no és bo que els alumnes no tenguin mestre d'anglès, de música o d'educació física... i, per aquest fet, puguin perdre setmanes senceres d'aquella matèria perquè la Conselleria es vulgui estalviar una contractació. Crec que a un govern que es declara públicament d'esquerres li podem exigir molt més, sobretot quan parlam d'un pilar fonamental pel bon funcionament d'un país com és l'educació. Per tot això, deman als nostres governants que reflexionin i que pensin un poc les coses abans de dur-les a terme...
XISCO COVAS SOLER. Palma.

Dones en pro de la igualtat: prediquen el que no practiquen
Anit l'associació Dones en pro de la igualtat va participar en la concentració de repulsa pel recent assassinat de María Jesús Rufas Gravisado a Calvià, igual que ho va fer l'Associació de Pares de Família Separats de les Illes Balears -APFSIB. Felicit el Lobby de ddones per la convocatòria d'aquest acte de repulsa de la violència.
La sorpresa es va produir quan els col·lectius presents (en total exactament 37 persones) van desplegar les seves pancartes. La de la'APFSIB resava: "No a la violència de qualsevol gènere". Quan les Dones en pro de la igualtat (la pancarta de la qual deia "Necessitam un món en igualtat real") van veure el text de la pancarta de l'APFSIB, van plegar la seva i van fer mostres d'abandonar la concentració. Solament l'esforç dels altres col·lectius va aconseguir, al final, convèncer les Dones en pro de la igualtat perquè continuassin a l'acte.

Què va molestar a les Dones en pro de la igualtat? Per què no manifesten en públic, amb llum i taquígraf, què no els agrada de la forma o del fons de la repulsa dels pares separats? Per què prediquen una cusi -igualtat real- i practiquen tot el contrari? Quina actuació més penosa i interessada, deixant en un segon pla el sentit original de l'acte: la repulsa contra la violència de qualsevol gènere (per descomptat incloent-hi infants, avis, germans, pares).
BERNARDO STENGEL Palma.

Cel·la Chopin número 4, una situació increïble
No és una vergonya que durant 80 anys els visitants de la Cartoixa (entre ells el present que va acabar més despistat que quan hi va entrar) es trobassin dues cel·les de Chopin i que ningú no t'aclarís quina era la vertadera i per que n'hi havia dues (que realment podrien haver estat totes, ja que un matrimoni i dos fills el més normal és que n'habitassin diverses)?

Increïble és també la sentència basada en proves suficientment fermes com per fer empegueir la part perdedora, que sense papers ni justificants venia el que no tenia. Tot en si no deixa de ser una metàfora de l'estat del nostre patrimoni. I si es venen bous, faralaes i banderetes i panderetes foranes per s'Arenal, per què no vendre cambres i pianos de famosos? I si els conductors de galeres i els guies de la Seu fan el ridícul i els guiris ni se n'adonen tampoc no els cridarà l'atenció un piano més o manco, i així anam.

Responsables de Turisme i Patrimoni, la millor política que podeu fer és encalentir revolucions en els països competidors, ja que millorar el producte d'aquí, un zero. No sabeu ni llevar les baranes dels balconistes perquè BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia