Cartes dels lectors

19/01/11 0:00
TW
1

Operació Cloaca
Ho escric en castellà perquè sona pitjor que en català i reflecteix millor el que ha estat el desgovern d'Unió Mallorquina al Consell de Mallorca.
N'opino que els fiscals, més que acusar unes persones concretes, haurien de condemnar el sistema de fer política al Consell de Mallorca, instaurat per UM i on l'estament polític ha envaït el camp administratiu dels funcionaris. M'explicaré una mica:
Si no vaig errat, els funcionaris tenen com a funció col·laborar amb els governants de torn en la consecució dels objectius polítics pertinents mitjançant els instruments administratius pertinents. La seva independència, la seguretat laboral i el dret d'inamovibilitat en el càrrec els permet aturar els peus als polítics sempre que vulguin sortir del botador.
Aquesta situació començà a canviar quan els polítics ja no s'acontentaren amb la seva tasca de govern, sinó que a poc a poc van ocupar les competències dels empleats públics, col·locant en llocs de responsabilitat administrativa persones de la seva "confiança". Començaren per la politització dels directors, fins aleshores funcionaris i que foren substituïts pels directors insulars; després, la dels caps de servei i caps d'unitat, que foren rellevats per gent del partit, que a la vegada organitzaren un exèrcit de voluntaris que cobrava del Consell i feia "feina" per al partit. Per altra banda, es canviaren els antics proveïdors per nous venedors afiliats a Unió Mallorquina, i així tot quedava en família. Parlam de tot un sistema estructural per maquillar la corrupció política de manera administrativament correcta (operació Maquillatge).
El que sembla que no van preveure és que aquest clavegueram algun dia es podia rompre. La nova operació Cloaca no n'és més que un esquitx i encara n'ha de sortir molta merda.
La "nova" Unió mallorquina haurà de fer quelcom més que anar tapant forats o pintar de color diferent la claveguera.
TONI COLOMAR MARÍ. Palma.

Xítxeros amb impremta
No sé com ho he de dir,
i és que estic ben orgullós
de ser un bon manacorí.

Han estat un èxit ses festes
i ara és moment de dir-ho
llangonisses i bones llesques
i tercer amb el fogueró.

30 anys ha complit l'esplai
de Crist Rei anomenat
el club no morirà mai:
està ben immortalitzat.

Les cançons de Sant Antoni
amb dos pals he anat sonant,
m'ha robat sa veu el dimoni,
no li agrada així com cant.

Moltes gràcies als dimonis,
Sant Antoni i sonadors,
baciner i glosadors
per ses festes i cerimonis.

Es xítxeros estan ruats
com gran part de sa verdura
podem estar ben animats
amb joves que estimen sa
cultura.

Només em queda un llant
per poder-me despedir:
365 dies hivernant,
falta un any per tornar-hi,
seguirem tots esperant
que arribi ja! Sant Antoni.
Ho celebrarem tots cantant
i ballant amb el dimoni.

Me sent ben manacorí
venerant aquest Sant,
partesc tot d'una a dormir
que ja estic desvariejant.
SEBASTIÀ RIERA POCOVÍ. Manacor.

Rates tragineres
Que el fems fa pudor és i era de tothom conegut. Que atreu les rates tragineres i de tot tipus, també. I la seva gestió, també. Basta el fet d'obligar-te a ser soci d'un monopoli en què pagaves i no repartien beneficis i que ningú no piulàs és ja clara evidència de per on anaven els tirs. Els ciutadans serem resignats i tanmateixos o ja ho veurem i aprofitats, però collons no som.
També és de sentit comú que arreplegar el fems a casa ha de sortir més car que si ho fan al contenidor. Fix. Llavors, on hi ha el guany? Perquè servei públic com un temps amb pèrdues avui en dia és un pecat i una utopia. No per voluntat de servei, només faltaria, no, sinó perquè si hi ha pèrdues, ningú no pot estirar. Ja! És més: com pot tenir pèrdues una pseudoempresa d'aquestes si basta una simple firmeta per apujar-ne la taxa o contribució? És un negoci perfecte.
Que, presumptament, a algú se li pugui ocórrer duplicar el fems per fer més duros és ja el súmmum del clavegueram, per increïble i surrealista que paregui. Un, si és un poc viu, va un poc més alerta. Si s'ha fet, no ha estat un Bon Jesús que no tingué impunitat per multiplicar. Es confiava en algú encara més poderós i sols s'entén si era per donar més menjar a ses rates o a més rates. Ara, és una bona història per observar el seu grau de canibalisme.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

També a Opinió

Miquel Ripoll

Robadora del meu cor…

+ Vist
+ Comentat