15/12/10 0:00
TW
1

Agraïment a l'hospital Joan March
Quan, el 1997, un petit grup de famílies vàrem constituir l'Associació balear de la malaltia de Huntington, ja sabíem que el camí seria dur, perquè es tracta d'un diagnòstic greu i els recursos són molt escassos. El Huntington és una malaltia neurològica de caràcter degeneratiu. Cada malalt és un cas diferent, però quan es troba molt avançada, els afectats necessiten ser atesos de manera permanent. Per tant, les famílies afectades -i sobretot els pacients- hem de fer front a situacions molt dures, com ara la limitació de recursos sociosanitaris, la incomprensió davant una malaltia poc coneguda... Però també hem de reconèixer que la malaltia ens mostra, de vegades, la cara més amable de la vida. A pesar de tot, el món és ple de bona gent.

Segurament no rebran medalles, no seran portades de les revistes, no seran entrevistats... Però tot el personal -des del primer fins al darrer- i tots els voluntaris de l'hospital Joan March es mereixen la nostra gratitud i el reconeixement de la tasca que realitzen.

Fa pocs dies, va morir la nostra amiga Paquita Jaume Tomàs. Arribà a l'hospital Joan March en una estat crític, però des del primer i fins al darrer dia tothom es va esforçar no només per atendre-la bé des del punt de vista mèdic i assistencial, sinó que també varen moure cel i terra per treure-li una rialla. I això no té preu. I precisament són aquestes actituds les que ens donen energia per continuar lluitant, ja que la crisi econòmica, la burocràcia i la lentitud de l'Administració són grans pedres en el camí.

Els pares i els germans de na Paquita i l'Associació balear de la malaltia de Huntington volem, per tant, agrair públicament la feina que fan tots els que formen l'hospital Joan March. Per la nostra banda, el millor homenatge que podem fer com a associació és continuar lluitant pel benestar de tots els malalts de Huntington.
CATALINA SUAU VERDERA. Presidenta de l'Associació balear de la malaltia de Huntington.

D'on cobram?
El titular que la meitat dels mallorquins cobren un sou públic és una fal·làcia. Els pensionistes i els aturats, el poc que cobren surt del que han pagat mentre treballaven. Ho saben bé, això, els empresaris. Cobren d'allò privat. Els funcionaris augmentem per atendre els treballadors i les seves famílies en un model de creixement descompensat com el que hem tengut aquests darrers anys. Explotam l'emigrant i no pensam que també hem d'atendre la seva família. A pesar d'augmentar, metges, mestres, policies i altres funcionaris han anat amb el fetge defora per tapar forats, perquè no bastaven. Pel titular en qüestió, és fàcil saber per on anaven els tirs. La pròxima vegada, informin dels públics que cobren bajo manta d'allò privat, d'allò suposadament privat però que és ben subvencionat, dels que cobren per manipular o desinformar i dels que cobren per cobrar. Serà més entretingut o, almanco, més seriós.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

El carrer del Coronel Beorlegui es diu de Joan Mascaró Fornés
Ja fa un poc més d'un any que l'Ajuntament de Palma es dignà a complaure un bon grup de ciutadans i canvià el nom del carrer del Coronel Beorlegui, que recordava la trista història del temps de Franco, i hi posà el nom del gran intel·lectual mallorquí Joan Mascaró Fornés, professor de la Universitat de Cambridge, gran conèixedor de les cultures d'Orient i traductor dels llibres sagrats de l'Índia, que es divulguen per Europa i Amèrica.
Però resulta que, malgrat el canvi del nom del carrer, els autobusos que van a Establiments i passen per la llarga via de Joan Mascaró i Fornés, la megafonia que porten encara no s'ha assabentat del canvi del nom i a les parades anuncia sense parar: "Coronel Beorlegui núm. 25, núm. 53 núm. 60", etc., en lloc de dir-hi "Joan Mascaró", que és el noms vertader del carrer des de fa més d'un any.
Agrairíem amb tot el cor que qui té la responsabilitat de la circulació dels autobusos tengui la bondat de posar-ne al dia la megafonia perquè, en lloc de l'excoronel Beorlegui, esmenti Joan Mascaró Fornés i, així, els usuaris dels busos sabran per quin carrer transiten.
JOAN FRANCESC MARCH. Palma.

Que continuï la prodi
M'han dit ara mateix que s'acaba prest la prodi (l'ajut dels 420 euros) i que, a partir de ja, no es concedirà més. Els doblers de l'atur no te'ls lleva ningú, són teus, però com que la prodi són doblers de l'Estat, hi fa el que vol. Això no és solidaritat bona. Si fan això ara, els plans mínims que hom podia tenir fets per a un futur pròxim, en cas de no trobar feina, ja no serveixen: s'han d'oblidar i fer-los de nou. Haurem de cercar la lliçó de gramàtica. Existeix un futur perfecte, "treballaré" o "hauré treballat"? Esperem que hi hagi un futur bo, sigui perfecte o no, perquè el present és ben "indefinit". Els canvis han de ser sempre per millorar. Si no n'hi ha, de prodis, que hi hagi feina o altres ajuts. El 14 de desembre es va fer la votació. Si desapareix la prodi, però, almanco, tornen a pagar els cursets de formació, com es feia abans, no estarà tan malament.
ÓSCAR MILLÀN VIVANCOS. Llucmajor