03/12/10 0:00
TW
0

Relliscaments progressius de l'estupidesa
Una de les frases més conegudes d'Albert Einstein és aquella que diu: "Hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana". L'estupidesa, com l'estultícia, és sempre un insult a la capacitat de raciocini, a la comprensió i al judici cabal. L'estat d'estupidesa és, doncs, inherent a la condició humana ("la gent és idiota per naturalesa", postulava el punyent autor nord-americà Henry Miller), però també ho és la voluntat de superació d'aital circumstància, un esforç que, entre alguns representants polítics o públics, esdevé gairebé una fita quimèrica.

Al tall del supòsit esmentat, no em sé estar de remarcar, un cop més, el grau d'estupidesa progressiva que està assolint, entre nosaltres, el nou líder del PP illenc, el tal José Antonio Bauzà, perfecte representant de la nova fornada de polítics piloters i mossons de la dreta espanyolista de les colònies. Les seves contínues pífies verbals, entre les quals els seus delirants posicionaments pseudolingüístics, que ni tan sols podem considerar a l'alçada d'un nivell de primer de Primària, sense que això suposi un insult a la intel·ligència dels alumnes, fan part ja, per mèrit propis, dels millors catàlegs de bretolades dialèctiques reeixides.

La seva intenció indissimulada de modificar a la baixa la Llei de normalització lingüística, aprovada en el seu moment per totes les forces polítiques, inclòs el PP, com també la de derogar el Decret de mínims de l'ensenyament (que estipula que, almenys, un cinquanta per cent de les matèries s'han d'impartir en llengua catalana), a hores d'ara absolutament imprescindible per a la integració lingüística i social dels escolars, són proves fefaents, i significatives, del seu desvariejament, agreujat per una malaltissa i paranoica adhesió a l'amo de Madrid.

La manca de discerniment, la tremenda estultícia, del senyor Bauzà, en qüestions culturals i lingüístiques, però també estrictament polítiques, ja comença a ser proverbial, i és tan pregona i preocupant que està provocant un rebuig considerable en la nostra societat i en totes les formacions polítiques, fins i tot dins el seu propi partit. No sembla gens probable, per tant, que el senyoret en qüestió, talment un 'poll entrat en costura', tengui la més petita possibilitat de sortir del pou de la niciesa en què està ensorrat. Tot plegat ens suggereix no tant un aspre menyspreu com una notable irritació o incomoditat enutjosa, que ofèn no només el proïsme, sinó també la raó i la convivència. Capficat en aquestes consideracions, he recordat una frase que pronunciava un personatge estrafolari en el film de Leo McCarey Tu i jo: "Sóc tan estúpid que no aconsegueixo ser ignorant". Idò això, aproximadament.
ANDREU SALOM I MIR. Pollença.

El tot inclòs a
l'oferta turística
El que hauria de fer un Ajuntament amb voluntat real d'estar al servei de la gent és liderar un impuls institucional amb l'objectiu de donar suport a les empreses petites i mitjanes, que són les que realment conformen el principal teixit productiu que ara pateix la crisi. Contràriament, l'actitud de l'Ajuntament de Calvià consisteix a deixar-ho tot en mans de l'allò que els actuals gestors en diuen el mercat, que en realitat vol dir deixar-ho tot a la mà de Déu o, cosa que encara és pitjor, en mans dels interessos dels operadors turístics i les federacions hoteleres.
Els operadors i els hotelers vénen a ser un equivalent de les grans superfícies comercials que han arruïnat part del petit comerç, per utilitzar un símil entenedor. Ja ho sabem, que els ajuntaments no tenen competències per modificar la legislació que regula l'anomenat tot inclòs; aquesta reforma, en tot cas, l'hauria de fer la Conselleria de Turisme, però un ajuntament pot pressionar perquè es revisi una normativa que hauria d'obligar a apujar el nivell de qualitat de l'oferta del tot inclòs i circumscriure-la als hotels de quatre i cinc estrelles.

Aquesta reforma evitaria la pèrdua de llocs de feina i incrementaria el nivell de qualitat: el problema principal del turisme consisteix, precisament, a revisar el binomi qualitat/preu. El que demanam, per tant, és que l'Ajuntament faci d'intermediari i nomeni una comissió municipal amb l'objectiu de donar una mà a l'oferta turística complementària del municipi. Aquesta comissió municipal que reclamam, integrada per representats del sector i tècnics municipals, hauria de tenir una continuïtat regular i s'hauria d'omplir de contingut; és a dir, no ha de ser un simple pretext propagandístic per mirar de quedar bé.

Els experts turístics ja fa temps que adverteixen que, si una destinació turística es vol promocionar adequadament, ha d'explotar els seus recursos singulars; vol dir que ha d'oferir tot allò que no tenen ni poden tenir els altres. A Calvià, per exemple, l'Ajuntament podria signar convenis amb les diferents associacions i col·lectius que treballen per oferir productes i cultura local. Naturalment, aquesta prioritat hauria de menester una previsió pressupostària, diferent adela previsió que garanteix el sou que cobren la multitud d'assessors que té el batle. Ho dic perquè de diners n'hi ha quan els interessa. Aquesta oferta singular de què parlam és bona de concretar; en posaré només una grapada d'exemples. Facilitar la ubicació d'una paradeta, curiosa, al mercat que cada dilluns hi ha a la vila perquè els pagesos calvianers hi puguin vendre els seus productes locals, ben identificats.

Crear un museu etnològic estable. Rehabilitar els diferents elements arquitectònics i patrimonials que hi ha al municipi. Convertir la finca pública de Galatzó, deixada ara en mans de la influència adversa que té la infortuna, en un reclam turístic. Potenciar l'oferta turística de la creació musical de què disposa el municipi, tant la que ofereixen les agrupacions de música popular mallorquina com la que ofereix la Banda de Música Municipal i l'orfeó de cant coral. Aquesta oferta cultural pot tenir una destinació al servei de la indústria turística i serviria com a reclam perquè els turistes, en comptes d'aguantar la llauna musical que els ofereixen els hotels, sortissin al carrer per passejar entretingudament.
JAUME VICENS. Calvià.