Cartes dels lectors

La gran estafa
Darrerament podem veure a Europa una contínua caiguda del govern falsament denominat d'esquerres, resultat d'una gran estafa anomenada socialdemocràcia. Aquesta, que en un primer moment pretenia arribar al socialisme de manera gradual i mitjançant petites reformes, ara ni tan sols recorda aquest principi infantil.

Contribueix constantment al reforçament del sistema capitalista representant una suposada esquerra en la comèdia de l'alternança política. Totalment permeabilitzada dels principis liberals, lluny d'avançar cap a un sistema socioeconòmic més just, el resultat és tot el contrari. En el cas d'Espanya, veim que el PSOE, un partit gens rellevant i sense prestigi durant la lluita contra la dictadura, va recollir el que havien sembrat els altres per entregar-ho als privilegiats de sempre que, això sí, ara són els més demòcrates. Seguint pel camí de l'entrega total, ens va ficar a l'OTAN, el macroprojecte imperialista d'agressió als països socialistes, va desmantellar el teixit industrial de titularitat pública i posà de moda les privatitzacions.

Ens va adherir a la Comunitat Econòmica Europea, un altre projecte que només beneficia els poderosos. I així podríem continuar fins a arribar a les darreres gràcies d'aquest govern que baixa el sou als funcionaris i retalla les pensions però no té problemes a gastar-se 360 milions d'euros en un portaavions al qual, per acabar-ho d'arreglar, li posen Juan Carlos I. Això sí que és culte a la personalitat!
Dia a dia ens obsequien amb més mostres de cinisme a l'hora de retallar drets i defensar privilegis. El ministre de Treball demana sacrificis als pensionistes per sortir de la crisi, però no n'exigeix cap als qui passegen en iot, tenen grans propietats i comptes a l'estranger.

Un altre exemple il·lustratiu i proper ens el dóna el nostre president Antich quan anuncia la nova mesura per incentivar la contractació dels joves; una part del seu sou serà pagat pel Govern i no pels empresaris. Fantàstic! Amb els diners públics, que provenen en un 80% dels impostos dels treballadors, es pagarà part dels seus salaris, mentre la classe empresarial, que ja obté grans beneficis amb el treball no remunerat i l'especulació, s'estalviarà encara més diners. És ben clar per a qui governen.

L'actual situació de crisi fa que el gran capital, el seu patrocinador, no estigui per continuar mostrant la cara amable. Ara, per mantenir beneficis i privilegis, han donat unes ordres ben clares: és el moment de canviar de titella. La base social que vota els partits socialdemòcrates, majoritàriament gent honrada i treballadora, se sent traïda i deixa de votar. Això deixa el camí lliure a la dreta tradicional, la que tan sols es diferencia ja de la socialdemocràcia per certs trets estètics.

Davant aquest trist panorama, molts diuen "ja no existeix l'esquerra, tot és la mateixa merda", i no els falta raó, en certa manera. Al nostre país, el que ofereix el bipartidisme és el mateix. Hi podem incloure també els parents pobres de la socialdemocràcia, els socialdemòcrates de segona divisió podríem dir, que fa anys que fan el ploramiques i intenten dissimular la seva disbaratada situació orgànica i la diàspora ideològica proclamant-se l'esquerra verda, feminista, integradora, solidària...
Dins aquest grup perviuen alguns sectors genuïnament d'esquerres que, juntament amb els grups i organitzacions situats a l'espai extraparlamentari, suposen tot el que queda de l'esquerra organitzada i, per tant, útil en aquest país tan endarrerit socialment. Possiblement el més endarrerit d'Europa.
ALFONS SASTRE.