Cartes dels lectors

Maltractament a la gent gran
El conseller d'Assumptes Socials del CIM, per no escarrufar, va titular la seva conferència en el I Fòrum sènior de Mallorca (Port de Pollença-Alcúdia, dies 29-30-31, 10 - 10) com a Protecció de les persones més vulnerables. Hem d'agrair-li la delicadesa.

A mi, personalment i com a sociòleg, m'agrada més assenyalar el mal amb el nom corresponent.
Segons les estadístiques, només es denucia el 6% dels casos de maltractament familiar. Se sospita que es calla el mateix percentatge de casos ocults, sobretot, a causa del temor de les represàlies o, simplement, perquè no és benvist denunciar els familiars.

S'entén per maltractament el físic, és a dir, pegar, amenaçar amb algun objecte (que també n'hi ha casos), però el més freqüent, són els crits, els desaires, la ironia, el sarcasme, la causticitat, etc.
Algú ha descrit aquests fets així: "Causar intencionadament angoixa, pena, sentiment d'indignitat, por o aflicció per mitjà d'actes verbals o conducta no verbal (amenaces, insults, intimidació, humiliació, ridiculització, infantilització, privació de seguretat i/o afecte, invalidació, objectificació, etc.).

Les actituds de gratitud o de perdó no pareix que siguin característiques del món d'avui i manco presents es volen tenir encara el respecte, la consideració, el mirament agraït degut a persones majors que han fet possible un estat de benestar que, malauradament, serà difícil de mantenir; o, al manco, s'ha pogut donar una promoció de classe social que de part nostra mai no podíem haver somiat. En aquests moments, tothom és classificat com a classe social mitjana.

A la nostra generació se'ns podia cridar l'atenció, exigir formes, recordar deures, però em sembla que avui, a la nostra nissaga no se'ls pot signar amb el dit sense que se sentin ofesos; fins i tot, pot ser que et neguin el salut o l'escomesa.
El que subscriu pot haver estat subjecte i objecte d'aquests corrents sociològics, entre els mateixos familiars. En tenc records molt durs.

Quanta memòria d'actituds que mai no s'esperaven dels de més prop i ara convé oblidar?
Vull deixar salvats els fills perquè, amb raó o sense, a ells els sabem sempre al nostre costat, i també alguns amics que mai no fallaran. Des del col·lectiu de persones majors tocam amb les nostres mans aquests fets desapercebuts, dissimulats, tapats per circumstàncies X. Si no se saben, no existeixen.
Només hi vull afegir que seria bona l'aplicació del refrany "qui es confrare que en prengui candela !"
PERE BARCELÓ BARCELÓ. Puigpunyent.

Numerus clausus
No ens sembla gens bé que hi hagi carreres amb numerus clausus per falta de pressupost. Tothom sap, o hauria de saber, que l'educació és una bona inversió de futur per a qualsevol societat. Impedir l'accés a segons quins estudis és una mesura anticonstitucional. Tothom hauria de tenir el dret d'estudiar el que li agradàs. Un altra cosa és que un serveixi, aprovi, ho aprofiti o, simplement, ho deixi fer llavors perquè el que estudia no té res a veure amb el que li agradaria fer o amb el que s'imaginava. Si tenen molts d'estudiants, que els formin millor i que augmentin el nivell d'exigència per aconseguir el títol. És vergonyós, per exemple, que molts de llicenciats recents no vulguin fer classe als cursos alts de Secundària (els millors) perquè se senten mancats de nivell competencial. Pots ser avui un enginyer, metge, mestre o arquitecte amb el títol a la mà i, desgraciadament, ningú no et garanteix que serveixis per a aquesta feina. És en això que s'hauria d'incidir i fer-ne un tema d'Estat. L'oportunitat de ser, però, l'ha de tenir tothom. El sol encara surt per a tothom.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta.Eugenia