Cartes dels lectors

El pa amb oli, Patrimoni de la Humanitat
Juntament amb la Sibil·la i el flamenc (llàstima que no sigui el ball de bot), la Unesco acaba de declarar la dieta mediterrània Patrimoni de la Humanitat. Els mallorquins estam més que d'enhorabona i el nostre Govern no haurà de mester més estrelles del cinema, de la moda o l'esport per promocionar la nostra illa. En tindrà prou amb el nostre pa amb oli i les veus sibil·lines que ressonen per tot arreu de Mallorca la Nit de Nadal.
Els mallorquins de vegades ens costa valorar el que som i el que tenim fins que ens ho mostren des de fora. Possiblement enguany haurem de fer coa i llogar cadires per escoltar la Sibil·la; i és que sempre posem un preu al valor que descobrim. Pobra Calobra des que es va vendre als toursoperators! Ai del Trenc!... Ui ! pobra serra de Tramuntana el que li espera...

A part de lamentacions que evidentment no duen enlloc, voldria expressar la meva satisfacció pel que significa l'esmentada declaració de la Unesco al marge de l'ús que se'n pugui fer:
És un reconeixement als valors immaterials tan oblidats als nostres dies. Immersos com estam en les realitats materials, ens oblidam molt sovint de la riquesa immaterial que aquesta mateixa realitat amaga. Basta viure una mica més en profunditat, concentrar-nos, anar cap al centre de les coses per descobrir aquests valors immaterials sense dimensió, densitat ni quantitat i on resten sense importància els vocables gran, petit, pesat, lleuger, majoria, minoria... Acostumats com estam a córrer per l'exterior de les coses, aquesta és una invitació a viatjar cap al seu interior, no es tracta d'aconseguir el cim, sinó el centre de la realitat. Fins i tot del pa amb oli.
Enhorabona mallorquins, siau qui sou!
TONI COLOMAR MARÍ. Palma.

Agraïment públic
A finals d gener d'enguany en el transcórrer de l'assemblea general de socis del Club Horizonte, vaig fer una proposta en què demanava que s'estudiàs la possibilitat d'organitzar un acte a la memòria de Joan Pons Capó, mort dia 5 de novembre de 2009, persona molt vinculada en el nostre club. La proposta fou acceptada per unanimitat per l'assemblea de socis. Així, la directiva es posà en marxa i es varen adherir al projecte la Gent Gran de Son Real i l'Associació de veïns de Son Real, associacions de les quals Joan formava part de la directiva. Es començà a treballar i es fixà la data del mes de novembre amb motiu del primer aniversari de la seva mort.
Va ser el passat 13 de novembre quan omplírem l'auditoride Santa Mònica de Palma per passar una vetlada a la memòria de l'amic Joan i, sota aquest títol, revisquérem records (cançons, comèdies, anècdotes i emocions, moltes emocions) entorn de la figura de Joan. Públicament, vull mostrar el meu agraïment a tots els que ho feren possible, sense anomenar ningú per no caure en un oblit lamentable, ja que fórem més de 80 els participants, i per suposat també vull fer un agraïment al públic assistent, que entre tots aconseguiren crear un ambient inimaginable i irrepetible.
I estic ben segur que al lloc on sigui, Joan haurà agafat la moto, s'haurà posat el casc i farà una gran passejada per les carreteres del cel.
Per a la seva família, una abraçada molt forta, acompanyada d'una besada, per a Cati.
GASPAR GREGORIO. Palma.

Destrucció del pont del Tren (bis)
Ha tornat a passar i els culpables són uns altres. Es repeteix la trista història d'una destrucció anunciada. Els executors, uns caps quadrats inflexibles, incultes, irresponsables... impresentables. Els responsables, molts més.
Us recordau que fa uns dies es va commemorar el cinquè aniversari de l'enderrocament premeditat del pont del Tren? Ha tornat a passar. Aquesta vegada, en lloc del pont, ha estat el quarter de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi. Són comparables. Tots dos amb valors patrimonials indiscutibles i reconeguts. Tots dos febles, humils i menyspreats pels governants.

La destrucció de patrimoni és comparable a un assassinat. No hi ha volta enrere. No es pot tornar a la vida. És pitjor que la destrucció d'un espai natural, perquè la vegetació i l'aigua tenen tanta força que poden arribar, a la seva manera, a reconquistar allò que malmenàrem.
El matí del dia devuit de novembre de 2010 el batle uemita de ses Salines, Bartomeu Lladonet, va rematar la feta que havia començat el socialista Burguera, esbucant definitivament l'únic testimoni viu del control del contraban a les nostres costes. Era un edifici sobri, aixecat a prop de la mar devers l'any 1920, una època difícil.
La indignació m'agafa la gargamella, la mateixa que ha gastat paraules i més paraules per explicar a molta gent, massa potser, les virtuts de protegir aquest vestigi del passat. Conservar les empremtes de la nostra història, llunyana i propera: és tenir lliçons d'història gratuïta i pràctica al carrer. És respectar els esforços dels nostres avantpassats. És demostrar bon gust i amor a la terra.

Però on no n'hi ha que no en cerquin. No han volgut escoltar ni entendre. Han ignorat informes d'historiadors, d'ARCA, de la UIB i d'arquitectes. S'han cobert de glòria tant l'Ajuntament de ses Salines com el Consell de Mallorca. Quina vergonya pensar que, a més, deuen estar ben contents. Era el que volien.
ÀNGELS FERMOSELLE. Paterna.