Cartes dels lectors

Els vegans no mostram menyspreu per la vida dels humans, sinó que elevam el respecte cap als animals no-humans fins a igualar-los a nosaltres per considerar que ells i nosaltres compartim un tret fonamental i que ens obliga a reflexionar: tots som capaços de patir sofriment. En el moment en què es fa aquesta connexió, és inevitable plantejar-se de manera personal i col·lectiva la relació que els humans tenim amb la res ta d'animals, i la resposta és senzilla: explotació i esclavatge. A partir d'aquí, decidim fer una aposta personal per no usar els animals de cap manera: ni com a aliment, ni com a vestimenta, ni com a juguetes en espectacles, ni com a tubs d'assaig (experimentació).

Allò més curiós és que, com més reflexiones i més t'introdueixes dins aquesta filosofia de vida, més t'adones que la reflexió final del senyor Comes no sols no és correcta, sinó que adoptar el veganisme suposa una autèntica aposta per un sistema alimentari global sostenible i capaç d'acabar amb la fam arreu del món. La deforestació i el cultiu extensiu que es dedica a mantenir artificialment una superpoblació d'animals de granja, que finalment només arriba a una petitíssima part de la població mundial, on es consumeix sense cap mesura, aquest cultiu, com deia, podria suplir la falta d'aliment de la població, i encara en sobraria. Fins i tot la FAO, gens sospitosa de ser una organització vegana, ha afirmat que el ritme de consum del món civilitzat és insostenible, que la gran part del món ja és vegetariana, i recomana finalment reduir de manera dràstica el consum de carn a les nostres dietes per tal que sigui sostenible per al nostre planeta. La indústria ramadera i els seus derivats suposen la principal font de contaminació que contribueix a l'augment de l'efecte d'escalfament global, més que tots els mitjans de transport junts.

Que fer aquest canvi de manera global suposaria un qüestionament dels pilars de la pròpia cultura humana? Sens dubte, com en el seu dia l'esclavatge d'humans, que durant mil·lennis va ser motor d'economies, es va posar en qüestió gràcies a l'evolució ética de la humanitat, i l'abolició va sortir endavant. Els que un dia aconseguiren l'abolició del esclavatge humà, igual que els que ara defensam el final de l'esclavatge animal no odiam els humans, tot el contrari. Cercam una humanitat millor.
Luis Miguel Pérez Bennàser. Palma.

Tempesta perfecta a l'Estadi Balear
Recordau la pel·lícula La tempes perfecta, en la qual tots els elements es combinaven per donar lloc a un temporal gairebé apocalíptic? Idò una tempestat perfecta en forma de quatre gols va caure diumenge passat damunt dels joves jugadors del filial mallorquinista. A l'empenta que demostraren els efectius blanc-i-blaus, hi hem d'afegir la comunió existent entre l'entregada afició balearica, que va viure el duel amb la màxima intensitat, i els seus homes, que, conscients del que es jugaven, no dubtaren a posar-se a fer feina per tal de donar una alegria ben merescuda a la poblada grada de l'Estadi Balear.

Per si totes aquestes circumstàncies favorables no fossin suficients per vèncer l'etern rival, els jugadors mallorquinistes deuen bona part de la seva derrota als càntics i a l'actitud dels seus seguidors més radicals. L'aliena (o pròpia?) vergonya els va haver de fer encongir les cames i el cor. No és possible comportar-se amb més mala educació, proferir més insults i ser més desagradables dins d'un recinte esportiu, que com es comportaren els anomenats Supporters, seguidors mallorquinistes que farian empegueir qualsevol. La victòria de diumenge passat ha de significar per a l'Atlètic Balears un punt d'inflexió en la seva trajectòria present i futura i no estic parlant només d'aquesta temporada, sinó que vull anar molt més enllà.

La simbiosi existent entre afició i equip no pot ser desaprofitada per un Club que ha estat maltractat històricament per institucions i mitjans (el cas d'IB3 és sagnant), la nombrosa i fidel massa social del club blanc-i-blau demana justícia en forma d'un més equànim repartiment dels ajuts institucionals i, si aquest arriba, amb l'abnegada feina de l'actual directiva i col·laboradors, l'esforç de jugadors i tècnics i la presència cada cop més nombrosa d'espectadors a les grades, no dubteu que l'enyorat derbi entre els primers equips de cada club i aquesta vegada a una superior categoria, està més a prop que mai.
Miquel Vadell. Palma.