El mateix feren amb la nostra llengua: més de 200 anys de persecució, dejecció i proscripció, intentant esvair-la. Els que tenim més de 40 anys en tota la nostra escolaritat mai no estudiàrem el català ni la seva literatura (ni sabíem si en teníem) i tampoc no llegírem mai en català. Per això, esdevinguérem analfabets en la nostra llengua.
Vet aquí dues claus per dominar un poble: salpar-li la història i la llengua. Allò més trist és que molts s'acostumaren a la injustícia; sense afinar fressa de res, els aglapiren davall la llova parada de l'alienació, l'acomplexament i l'autodenigració, complint l'objectiu de la instrucció secreta contra el català del fiscal del Consejo de Castilla (1716) "de manera de conseguir el efecto sin que se note el cuidado".
Franco va continuar reblint el clau durant 40 anys, amb abstinència d'història i llengua pròpies i amb una embafada de "Formación del Espíritu Nacional", d'àguiles imperials, d'"Una grande y libre"... I ara al PP de Bauzá, Delgado, Rodríguez, Campos, UPy D, volen seguir les seves petjades i les d'en Felip V amb un altre "Decret de nova planta", un poc dissimuladet amb la cooficialitat i el bilingüisme. Es tracta de matar la vaca per desmamar el vedell.
Per acabar-ho de confitar, l'allau de peninsulars que vingueren devers els anys 50 va constituir una vertadera invasió, que amb allò d'"esto es España", "no ladres, habla cristiano", "no me hables en tu dialecto"..., sense témer-se que ajudaren a embrutar més la pesquera. Molts d'ells, després d'anys i anys a Mallorca, no han estat capaços de parlar el mallorquí, perquè els ompliren el boll d'imperialisme lingüístic i molts de mallorquins feren i fan la farina blana i més embullats que un escarabat entre borres, es begueren la ideologia centralista.
Si no volem continuar sent anorreats i deixar-nos colcar, és ben hora d'obrir els ulls perquè no ens donin cresta per ballesta, lligar caps per descobrir les martingales que hem patit amb la manipulació de la història i el maltractament que ha rebut la nostra llengua. ¿Hem quedat mans fentes mirant com esfondren la nostra identitat i cultura? ¿Hem de consentir que amb la llengua ens vulguin fer sentir forasters dins ca nostra? És ben hora de posar peu fiter a l'alienació i ser qui som.
Mariano Moragues Ribas de Pina. Artà.
Seny
"Seny", va dir el del PP. "Ja està bé de gots i gats!" Paraules, per cert, ben mallorquines, sols que en Bauzá no en coneix el significat i pensa que únicament són tassons i moixos. Però bé, no escric per donar lliçons a qui no té intenció en absolut d'aprendre res de casa nostra. Ni tampoc no som qui per donar lliçons, davant un líder com en José Ramón.
El que sí que pretenc, amic que llegeixes en català i respectes la teva llengua, és demanar-te que no caiguis en la provocació que aquesta gent i la seva colla pretenen encetar novament. És un debat absurd, que va en contra dels estudiosos de la Universitat i dels nostres avantpassats. ¿Que trauran un grapat més de vots? Potser sí, però també estic segur que hi ha gent dins aquell partit que sap que la via que s'ha pres és excessivament bel·ligerant, i que això no és política, sinó odi i autoodi. Crec que gent com en Bartomeu Martínez no dubten de la unitat de la llengua. Segur que en Jaume Font ha fet servir algun got a les matances...
Prudència, illencs! Sé que costa mantenir les formes, però hi ha coses que no s'han de discutir. Jo xerr català i punt. I en José Ramón no em dirà el contrari ni em taparà la boca. I si hem de sortir al carrer, junts, tots, com més millor, sortirem!
Salut i a continuar fent feina pel nostre país, que crec que ens fa falta.
Antoni Colomer Llobera. Artà
Dos discapacitats i un betzol
D'Stephen Hawking vaig llegir el llibre "L'univers en una closca de nou". Només pel títol l'havia de llegir, tot i que poc hi vaig entendre. Una persona tot cervell, literalment; el cos, un accessori que d'alguna manera i al cap i a la fi el manté en vida, amb molta ajuda, i poca cosa més. Una persona l'opinió científica de la qual, sigui relacionada amb la creació de l'univers, sigui amb la necessitat o possibilitat de l'existència de Déu, és tinguda en molta consideració al món sencer.
Antoni Gorrias és un mallorquí, paraplègic a causa d'una caiguda provocada per l'obstacle col·locat en un camí i consistent en una reixa de ferro i pues, una persona gràcies a la qual molts mallorquins avui poden caminar amb plaer per molts camins públics abans closos i avui oberts, gràcies a la seva investigació i col·laboració amb la lluita per recuperar-los, José Ramón Bauzá: "Noltros aquí deim tassó i no got. I perquè noltros deim capell i no deim barret. No estic dispost que, des de fora, des de Catalunya, ens n'imposin unes altres". El decret de mínims, que Bauzá vol derogar, garanteix que el català sigui la llengua d'almanco el 50% de les classes que reben els escolars d'un territori que, a pesar de tot, ho parlava no fa gaire anys gairebé la totalitat de la població de les Illes, llevat de la majoria dels funcionaris de l'Administració estatal espanyola, incloses les seves forces armades. Així i tot, molts de mallorquins encara el votaran.
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mariano Moragues, m´has despertat certs records; un d´ells el de la primera humiliació a l´escola quan per anar a pixar si no ho demano en catellà m´ho faig a sobre. Mariano, més de 200 anys!... 295!!!. A Mallorca des del 28 de Novembre de 1715. Salut !.