29/09/10 0:00
TW
0

Carta oberta al senyor Antoni Alemany, conseller d'Hisenda del Consell Insular de Mallorca
Benvolgut senyor,
Com a membre del col·lectiu que des de fa anys reclama que les institucions actuïn en la defensa del dret de pas pels camins públics del nostre territori, no puc més que mostrar-li la meva incredulitat en veure la poca voluntat política mostrada per resoldre aquests casos.

Potser vostè em podria demanar, i per què s'adreça a mi i no a un altre representant institucional? Veurà, després de cinc anys reclamant al Consell Insular la recuperació de la carretera vella de Pollença a Lluc, després de tres excursions reivindicatives que van provocar que al BOIB núm. 187 de 18 de desembre de 2007 es reflectís un acord del conseller executiu d'Hisenda i Innovació de 28 de novembre de 2007 on, a més d'incloure dins l'inventari de béns del Consell, hereu de la diputació provincial que fou quin construí aquesta carretera al 1914, en el seu tercer punt deia "Iniciar l'expedient per promoure i executar la delimitació de la Carretera Vella de Lluc a Pollença d'acord amb l'establert en l'article 128 c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local i en l'article 56 del RD 1372/1986, de 13 de juny, Reglament de Béns de les Entitats Locals".

Tres anys després, el nostre col·lectiu no té cap constància del fet que ni tan sols s'hagi decidit licitar la delimitació d'aquesta via, i no en parlem d'iniciar ja la delimitació d'aquest camí.
Després de tot això no puc fer més que demanar-me si aquesta estratègia obeeix a un interès determinat per mantenir la problemàtica de pas en aquest camí, o si per altra banda fan comptes, després de cinc anys del que considero reclamacions totalment justificades, iniciar els tràmits necessaris per acabar amb la usurpació d'alguns trams d'aquest camí.
JUAN RAMON BOSCH CERDÀ. Port de Pollença.

Ràdios pirates a la Costa de la Pols, 6
Abans de l'estiu va comparèixer una nova ràdio pirata a Palma, concretament a la freqüència 107.2 FM. La cosa no tendria importància si no fos perquè provoca interferències a IB3 Ràdio (106.8) dins tot es centre històric de la ciutat. De llavors ençà, voler escoltar s'emissora autonòmica és un suplici.
Com que els infractors actuen impunement, el problema no tan sols continua sinó que s'ha reproduït: just fa un parell de dies, ha comparegut una altra emissora pirata. Aquesta s'ha apoderat de la freqüència 88.2, i tampoc tendria importància si no fos perquè provoca interferències a Radio Clásica de RNE (87.9) i també a Ràdio Murta (88.4).

Si ningú no hi posa remei, el problema s'allargarà indefinidament. A posta, l'altre dia vaig fer una volta per la ciutat antiga amb un receptor portàtil, per tal de localitzar el punt d'emissió de les interferències, i ja ho crec que el vaig trobar! Les dues ràdios pirates emeten des de l'edifici ubicat a la Costa de la Pols, 6. En aquest redol, dins un radi de devers cinquanta metres, la recepció d'IB3 Ràdio, Radio Clásica i Ràdio Murta queda completament anul·lada per mor dels pirates. No hi ha dubte que tenen el centre d'operacions allà mateix. Les autoritats competents en matèria de telecomunicacions ja saben on han d'anar a cercar-los.
D'això, se'n diu col·laboració ciutadana. De res.
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.

L'Espanya autèntica
Independentment i més enllà del llarg període històric de confrontació entre els territoris de diferents pobles de la Península Ibèrica, és evident que existeix una clara voluntat política per part d'una gran majoria del poble basc i català, d'exercir la plena sobirania democràtica que els atorgui plens drets per a ser independents. Com també en seria una clara voluntat política de lluita per l'altre poble, l'espanyol, si li fossin negats aquests mateixos drets.
Què millor que la independència per a la pròpia maduració i realització personal i col·lectiva? Què millor per a Espanya que desfer-se del feixuc llast d'anys i segles d'imposició de la seva llengua, cultura i sistema polítics, amb a la força de les armes, cal dir-ho, sobre altres pobles? Una Espanya democràtica, autèntica, no serà possible en tant que no reconegui els drets que li són propis a altres pobles com ho són per al seu. Catalunya i Euskal Herria volen ser i Espanya no només no ho permet, sinó que ella mateixa s'incapacita per a poder ser democràtica. Lluny es troba aquesta Espanya d'avui, filla d'una transició pactada amb el franquisme, de poder ser ella mateixa un Estat democràtic, social, lliure i avançat si arrossega aquesta vella rèmora invasora i colonitzadora que nega la llibertat dels altres.
Són aquestes les coordenades que l'Espanya progressista ha d'utilitzar per a trobar el seu nord i el del seu poble. Sense el respecte i cura pels drets de sobirania i llibertat dels altres pobles veïnats, l'esquerra i la dreta espanyoles no es distingeixen baix la mateixa bandera i que avui no és precisament la republicana.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.