01/09/10 0:00
TW
0

Platja de Palma: bisturí
i bena o dinamita
Un pot presumir d'haver nedat en quasi totes les cales i platges de l'illa llevat de l'Arenal. L'aigua era tan bruta, el paisatge tan ferest i l'ambient tan poc acollidor que férem ràpidament el que havíem de fer i partírem. Agradi o no agradi a segons qui, bàsicament allà hi vérem tres problemes. Un es resol amb goma 2. No és mal d'aplicar amb doblers si es considera el benefici que reporta al que queda dret i a la resta de la ciutadania i si es pensa que, tanmateix, caurà pel seu propi pes. El segon és com conservar el poc patrimoni supervivent. No tot allò antic és valuós i es necessita seny per fer la cosa rendible a la llarga. S'hi ha d'aplicar el bisturí de manera sàvia i valenta. S'ha de tomar el menys possible del nucli antic amagat i ja està be de projectes faraònics. L'illa es ven encara molt millor sense formigonar i surt molt més barat. S'ha d'escoltar i tractar bé els veïns. Molts han aguantat trull i renou tota la vida i sense gens de benefici. La reconversió serà observada també amb lupa pels residents de les altres zones turístiques (que també necessiten el mateix xarop) i per tots els mallorquins i forans. Són molts de vots en joc.

El que ha de caure es veu de mig Mallorca i sols serveix ja per fer balconing.
El tercer problema és el que ressalta el Sr. President (de tots i dels hotelers, també) Antich i que té més mala solució. Qui curarà la gent que viu per allà acaramullada? Què fem amb els 300 o 400.000 mallorquins que sobrem o sobrarem si els d'aquí no volem partir i els qui vénen no se'n volen tornar? Qui embenarà la gran ferida social que preveiem? Algú agafarà el bou per les banyes? No passeu pena, que no seran els qui se n han beneficiat fins ara. Un altre dia ja parlarem de les expropiacions.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

La desinformació en els incendis forestals
El primer i més important objectiu d'un periodista és contar la veritat. El segon, informar-se correctament per explicar els fets de manera veraç i entenedora. En les notícies que es publiquen sobre els incendis forestals, no passa ni una cosa ni l'altra. És una situació recurrent (i molesta per als qui hi treballam), sense que existeixi gens d'interès per posar-hi remei. La desinformació arriba a tots els nivells d'activitats que es produeixen quan es crema el bosc, però sobretot en l'extinció i en la investigació de les causes de l'incendi. Normalment, les informacions adjudiquen, de manera errònia, a òrgans o persones la resolució de les accions abans esmentades, obviant els veritables responsables de la feina.

Aquesta actitud provoca que el gran públic desconegui qui són els artífexs reals en l'extinció dels incendis forestals, condemnant a l'oblit i a la ignorància una gent que es deixa la pell per preservar i protegir un actiu mediambiental tan valuós i preciós com són els nostres boscos. M'explicaré. La competència en l'extinció dels incendis forestals a les Illes Balears és de la Conselleria de Medi Ambient (CMA). Aquesta capacitat està desenvolupada en diverses normes, la més important de les quals és l'Infobal (pla d'incendis forestals de les Illes). Resumint molt, aquest pla estableix qui, com i de quina manera s'ha d'actuar davant un foc al bosc. Reduint-ne encara més l'explicació, en l'atac primer al foc trobaríem un nivell d'acció immediata que és funció de l'Ibanat (Institut Balear de la Natura) i, en menor mesura, dels Bombers del Consell de Mallorca o de Palma (responsables en incendis agrícoles, però sota les ordres de la CMA en els forestals). La direcció de tot l'operatiu correspon als agents de medi ambient, als tècnics de l'Ibanat i als tècnics de la CMA. Per altra part, la investigació de les causes la fan tant els agents de medi ambient (els AMA) com els del Seprona (tot i que només surten als diaris aquests darrers).

És ver que en un incendi actua molta gent: Protecció Civil, Guàrdia Civil, voluntaris, Policia Local, UME, etc. Cadascun d'aquests cossos hi té la seva funció i la fa bé, però en els treballs d'extinció més decisius i perillosos els qui estan en primera línia de foc són els treballadors de l'Ibanat (gent mal pagada i que, en general, és d'una eficàcia i professionalitat exemplars) i qui té la responsabilitat de dirigir-los són els AMA, els tècnics de l'Ibanat i els de la CMA. Per tot això, demanaria a tots els mitjans de comunicació que, a partir d'ara, procurin adjudicar a cadascú els mèrits que es mereixen, que no són pocs. Moltes gràcies!
PERE TORRENS ESCALAS (Agent de Medi Ambient). Búger.

Contra els defensors dels animals
Una partida de sadomasoquistes a Fornalutx ha mostrat tota la seva agressivitat contra els defensors dels animals, que els mostraven, en una representació escenificada, la crueltat del tracte que donen al bou.
Aquesta fou la seva resposta, els seus arguments: la brutalitat, les agressions, tirar-los objectes, escopinades, rompre els cotxes... Gràcies a la Guàrdia Civil, que protegí la integritat física dels defensors dels animals, no s'hi va produir cap desastre. També n'hi havia d'altres que argumentaven que el bou no patia. Però que pensin, aquests, que si a ells els fermassin amb cordes i la gent els estiràs cada un cap al seu costat, si s'hi tirassin damunt, si els fessin tot el que els donàs la gana... què en pensarien? Idò això era el que volien explicar-los els defensors dels animals. No hi havia per què posar-se tan agressius. Esper que la Justícia identifiqui els agressors.
FRANCESC DOMÈNEC FERRER. Palma.