Cartes dels lectors

Nájera, consellera de Rotes Batudes
Fou una de les primeres autoritats que s'atreviren a remenar la bandera de la (in)sostenibilitat, que és com una paraulota que, més de deu anys després, gairebé ningú encara no sap per què serveix, molts ni tan sols saben pronunciar-la, potser ni ella mateixa. Margarita Nájera era aleshores batlessa de Calvià, el municipi amb més metres quadrats de ciment per càpita; o sigui, el lloc més inadequat, i a misses dites, per parlar d'(in)sostenibilitat.

A l'oposició d'aleshores això no féu gràcia -la paraulota aquesta, de ciment, més n'hi hagués- i contraatacà amb devers vuit querelles contra la batlessa, algunes tan curioses com que s'havia comprat uns mocadors en un viatge. Era el temps en què els casos Mapau, Bitel I, Rasputin o senzillament tirar doblers per la finestra acabaven a la paperera dels jutges, perquè tenien altres feines més importants. Aleshores, no calia preocupar-se'n i, efectivament, totes aquelles querelles han acabat en no-res, si és possible dissiparar el calvari personal de la protagonista. Però no acaba aquí la cosa: per si algú tenia dubtes que la justícia, la vergonya i els vots prenen camins tan divergents i inexplicables com els designis del Senyor, Nájera va perdre la batlia, i per a més desgràcia, per Carlos Delgado, qui, a més, era l'artífex de les querelles impresentables.

El Govern Antic se n'apiadà i la feren portaveu, però tenia un problema: parlar en català (o calvianer o magalufar, com li vulgueu dir) no li sortia. Diuen les bones llengües que féu classes de fonètica, fonologia, prosòdia i li feren llegir les rondalles, però no se'n sortia, i la varen haver de canviar. I ja la tenim al Consorci dels hotelers de la Platja de Palma, com a cap visible d'un projecte faraònic de reconversió que, després d'anys en què ningú no sabia què, finalment va aconseguir un consens total, digué la premsa, pocs dies abans de dur-ho a exposició pública, però pocs dies després tothom n'està en contra, amb les eleccions ante portas. En resum: qui va perdre les eleccions per un malentès d'uns mocadors ara ha de convèncer els campastillers que la inevitable reconversió hotelera requereix el sacrifici de tots... els altres. Els estrategs del pesoe ja han demostrat sobradament el seu nivell d'incompetència: és ben hora que els ascendeixin.
PERE LLOFRIU.Ciutat

Volem ser top mantes... top mantes volem ser
Ara que es posa de moda donar sortida al top manta i que faci la competència deslleial als comerciants que paguen religiosament els seus imposts, agrairíem que les autoritats "competents" vinguin a bé a aplicar-nos també a nosaltres aquestes mesures. Com canta Sabina, volem ser top mantes, pirates coixos, tal com Déu mana, és a dir, amb patent de cors reverteriana. No volem pagar ni ores ni fems, ni córrer els 100 m ni davant Hisenda ni davant la Policia. Volem vendre el que vulguem on sigui i sense cap control ni un, i com més il·legal, perillós, infumable, inútil o pirata millor.

I que els empleats municipals, a més, ens agrenin el negoci i ens muntin els estands. I per aconseguir-ho, ens és igual vestir- nos de hawaians amb bermudes, sandàlies i calcetins, i tenyir-nos la pell de negre i regatejar xampurrejant el que suposadament es parla per aquí. Que voleu donar pam amb oli a tothom? És un fet lloable, però així no n'hi haurà per a ningú. El sol surt per tothom, però surt ben blanc, no gens negre (no és connotació racista sinó econòmica). A que ens cobrareu els imposts si no us feim por o us posam catxondos fent de pirates pirats? Tindreu cara!
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.