12/08/10 0:00
TW
0

Atac a Gadma
Dia 26 de juliol passat, la seu de Gadma a Binissalem fou atacada. No va ser un atemptat vandàlic mancat de sentit o producte de l'estat d'embriaguesa d'un grup de joves sense seny. Al contrari, va ser producte d'una acció calculada i preparada abans. La raó que la va fonamentar no és altra que l'atac directe al compromís de lluita que Gadma ha subscrit en defensa del nostre entorn i de la nostra terra. Un compromís clar de denúncia a qui o al que calgui per tal de preservar i millorar el medi on ens ha tocat viure i així poder llegar-lo en les millors condicions de conservació als nostres fills i néts. Els interessos contraposats a aquesta finalitat, sovint protegits per altes instàncies polítiques, s'han sentit amenaçats: és el millor senyal que Gadma va per bon camí.

Però tota lluita té un cost i tant de bo que aquest preu no vagi més enllà d'aquesta acció. Una acció, val a dir, molt semblant a les que les ideologies més reaccionàries i contràries a la llibertat han provocat al llarg de la història. Per això cal que els autors, intel·lectuals i materials d'aquest atemptat, siguin identificats i portats davant un tribunal pels qui tenen encomanada aquesta funció. Si no és així, la impunitat els donarà ales. Cal que ho tenguin ben en compte els encarregats de la custòdia dels nostres drets i llibertats. Gadma vol agrair públicament a totes les persones, entitats, polítics... la solidaritat expressada en forma de suport i alè i en especial a aquelles lligades al compromís de lluita per millorar el medi ambient i les llibertats de la nostra terra. Gràcies.
BERNAT FIOL MOYÀ.

RBE, la subvenció trampa
Milers de joves de menys de 30 anys van veure una oportunitat per emancipar-se de casa dels pares el 2008. La "solució" era la Renda Bàsica d'Emancipació, una ajuda de 210 euros mensuals per pagar el lloguer. Ara, a moltes d'aquestes persones ens ha arribat una carta en què se'ns reclama tot el que vam percebre més els interessos de 2 anys.

Es dóna la circumstància que un dels requisits per poder cobrar l'ajuda era no tenir uns ingressos bruts anuals de més de 22.000 euros. Ho vam haver de justificar, presentar un munt de papers i després esperar mesos per saber si la nostra sol·licitud estava aprovada. Alguns han esperat fins a un any, a més, a cobrar. En fer la declaració de la renda de 2008, ens han sumat els diners de la subvenció als ingressos patrimonials i, per tant, evidentment, molts hem passat dels 22.000 euros bruts anuals. És a dir, que hem cobrat més del límit que el Ministeri d'Habitatge posava, justament per haver ingressat els diners que ells ens havien donat en concepte d'ajuda.
Ara ens diuen que ho tornem tot, amb interessos, i jo em pregunto: no s'adonen que hem superat el límit d'ingressos per haver rebut la seva subvenció? Quina mena d'avaluació van fer dels nostres expedients? Si no van avaluar-ho bé, ara nosaltres hem de pagar -mai millor dit- pel seu error de càlcul?

Tot plegat només té dues explicacions possibles: o la Renda Bàsica d'Emancipació està mal plantejada des del començament o és una subvenció trampa. Si el límit d'ingressos no podia ser superior a 22.000 euros bruts anuals, en cap cas no haurien d'haver aprovat sol·licituds de gent que tingués més de 19.480 euros (són els vint-i-dos mil menys els 210 euros de subvenció dels 12 mesos). I si s'entén la subvenció com un extra, que és del que es tracta, haurien de deixar tranquils tots aquells que no han ingressat més de 24.520 euros bruts anuals (22.000 més 210 x 12 mesos).

Què passa al Ministeri, no saben sumar o no saben restar?
Aquests càlculs els he fet suposant una subvenció aprovada des del mes de gener. Ara cada persona que, com jo, ha rebut la carta que et desencaixa la cara, s'ha d'entretenir a calcular la seva situació en funció de quants mesos ha cobrat la RBE. Alguns, endemés, vam rebre 600 euros en concepte de fiança (que ja ens van dir des del principi que hauríem de retornar). D'altres, enmig s'han vist en ERO, han quedat sense feina i han cobrat indemnitzacions. Potser també han superat els 22.000, però com ho podien preveure? Ens demanen que avisem si hi ha alguna modificació en la nostra situació, però com fer-ho? "Miri, perdoni, no em doni més l'ajuda per al lloguer perquè ara em pagaran una indemnització perquè la meva empresa tanca. I com que després trobaré una feina nova de seguida, amb una gran política laboral i on em pagaran un sou que em meresc com a la resta d'Europa, segur que superaré el límit anual d'ingressos".
Una trampa. No tenim bolles de vidre. Si no, mai no hauríem demanat l'RBE.
GEMMA CASABÓ.