Palma23/07/10 0:00
TW
0

De mestres, polítics i sous
Discutir si hi ha mestres a bastament i el que cobram depèn molt del caire des del qual es mira. Si els al·lots són bon al·lots, aprenen bé i mostren interès dins l'aula, un mestre basta per a 30 alumnes. En cas contrari, no basta ni per a 5.

Si la família, la televisió, la política i la societat en general que hi ha darrere sustenten i valoren l'aprenentatge escolar, i ensenyen i principalment donen exemple d'hàbits i actituds que ara tan sols s'ensenyen moltes vegades a l'escola, un mestre dóna per a molt. Si no és així, no serveix per a res. Una política educativa no es fonamenta només en l'escola ni en un mestre, s'hi ha d'implicar tota la societat. Del contrari, simplement porta al que tenim ara. Creim que és això el que haurien reflexionar els nostres polítics, tots. El Sr. PP Fiol, que ha estat conseller d'Educació, sap perfectament que amb menys pressupost i menys mestres sols s'afavoreixen els infants ben sustentats per altres cantons.

Sr. Fiol, si vostè torna a comandar (potser l'any tirurany?), abans d'enviar- nos directors a dit per fer de ca de bou, demani'ns si preferim cobrar més i tenir alumnes davant el "cosí de Zumosol" o cobrar menys i que ens surtin honrats amb vostès donant exemple. Segur que tots triaríem cobrar menys. Amb vostès començant a donar exemple a la llarga i a la curta tots hi acabaríem guanyant. Per graciosos, els de la concertada, que per cobrar són públics però per a les retallades no ho volen ser. I els "nostres pagats" sindicats, darrere darrere. Quina vergonya!
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Sense coratge: improvisació i ambigüitat (I)
Els qui pretenem raonar seguint el mètode científic ho tenim clar. Quan una hipòtesi falla, s'ha de rebutjar i formular-ne una altra. Començar de bell nou. Els darrers temps la hipòtesi del PSM ha estat obrir-se al centredreta a Mallorca per intentar restar vots a UM, alhora que es declara públicament d'esquerres. Contorsionisme polític. Ambigüitat per cagar i vendre.

Les decisions preses des de les conselleries, quan ha tingut l'opció de govern, han confirmat aquesta direcció. Alguns, com el Sr. Orfila, ho han justificat amb tòpics tan originals com la "manca de cultura de pacte". Que un partit es presenti a les eleccions per governar, d'acord; però a qualsevol preu hi ha d'accedir o s'hi ha de mantenir? Ho justifica participar en un govern que diu ser d'esquerres i materialitza els projectes emblemàtics de la dreta?

El dic de Ciutadella, el Servei Públic del Transport Aeri, l'hospital de Son Espases, el Pla de carreteres de Mallorca, la compra a preu d'or, en plena crisi, de promocions immobiliàries, etc. L'alternativa viària de Maó a Ciutadella, segura i ecològica com les autovies de la Sra. Munar a Mallorca, a la qual li queden dos telenotícies, en són alguns exemples. Amb aquests governs "progres" a les Illes, el PP de la corrupció ho té clar: si vol un camp de golf, sols n'ha de demanar cinc. I tornarà a governar, perquè qui millor que ell mateix per fer els seus projectes?

Tanmateix, per molt greu que els sàpiga, el pacte en el Govern balear s'ha hagut de trencar, i no perquè el PSM hagi fet prevaler la seva dignitat ideològica i política. La vergonyosa corrupció d'UM l'ha fet insostenible malgrat l'oposició a la ruptura de Joana Barceló i d'Albert Moragues, el lobby menorquí del PSOE, el qual encara és més trist per a ells, els menorquins. Curiosament, UM, la formació amb més càrrecs que afiliats, és la que havia de proporcionar el creixement del PSM a partir del transvasament dels seus il·lustres clients; vull dir votants. Ara bé, qui ha posat més pals a les rodes del PSM, en l'acció de govern, és el PSOE, el qual fins i tot ha tingut els pebrots d'oferir-se al Parlament a un PP en plena orgia judicial davant els seus nassos. I el PSM què ha dit? La bicicleta, bé, gràcies.

Un pacte de govern és fruit d'una negociació. Però aquesta no ho és si una de les parts té assumit que l'altra, tard o d'hora, s'avindrà a les seves tesis, abans que no el romprà. Està clar que si el PSM aspira a governar aquesta terra, només ho farà en coalició, i el PSOE, ara per ara, és imprescindible. Ara bé, tot ha de tenir un límit, per poc gratificant que sigui quedar a l'oposició: una part irrenunciable.
FRANCESC ANGLADA I BENEJAM. Ciutadella

Agraïment
Dijous 15 de juliol, es dugué a terme a Pollença, a la Fundació Martí Vicenç, ubicada al Calvari, la inauguració d'una exposició de sis artistes, anomenada E6CALA, a benefici de l'associació que fins ara presidesc, ABAIMAR.
La veritat és que no tenc paraules per expressar els meus sentiments.

El projecte en si, des que ens ho proposaren fins que s'exposà, va fer que tingués ganes de lluitar i fer front a les adversitats que se'm presenten cada dia, i dijous passat, quan la solidaritat es podia respirar, va culminar en alegria i felicitat. Per això don les gràcies públicament a totes les persones que vingueren per demostrar que les famílies que pateixen malalties poc freqüents no estan soles; als artistes que ens han fet mil estones agradables i una obra meravellosa; als col·laboradors que en cap moment no dubtaren a fer-hi aportacions; als músics; als altres artistes que també hi aportaren el seu granet d'arena; a totes les amistats, familiars, metges, persones anònimes i polítics que ens regalaren una de les millors vetlades, que difícilment oblidaré.
ILIANA CAPLLONCH CERDÀ. Presidenta de l'Associació Balear d'Infants amb Malalties Rares.