Cartes dels lectors

A partir de les rondalles escrites de Jordi des Racó, més conegut per Antoni Maria Alcover, ja hi ha hagut reconversions a bastament en altres formats: en còmic, en altres gravacions, en alguna peça teatral... sense voler ofendre ningú i agraint l'esforç, jo diria que amb un resultat entre mediocre i dolent. De fet, no és gens fàcil el transvasament d'aquests thesaurus tan incrustats en el seu propi format.

Tot reconeixent les possibilitats infinites del món digital, també és evident que, a part dels casos en què Hollywood pot invertir-hi una milionada, aquests experiments solen acabar en fracàs. Poca gent deu recordar el trasllat de Forges al cinema, precisament perquè fou un fracàs total i per oblidar.

Les rondalles de Jordi des Racó, a més a més, tenen moltes característiques especials: llenguatge col·loquial (personal), ara obsolet o desaparegut; món irreal, intemporal; fantasia hipertrofiada; guió repetitiu, adesiara erràtic però que sol acabar bé; gairebé imaginació onírica... Explicar-ho no és senzill. Hi ha, però, l'excepció que confirma la regla: les rondalles radiofòniques de Francesc de Borja Moll, patrocinades al seu moment per Ràdio Popular. Ara bé, aquest impuls cal situar-lo a l'època de fa 50 anys. És a dir que fou l'imprescindible per gravar i pràcticament res més, a part de la participació voluntària de l'equip de veus habitual. La difusió radiofònica, això sí, fou una fita cabdal en aquella segona (o tercera) renaixença.

Amb tot mestre Moll va fer molt més que llegir: les va reinventar, les rondalles. Amb l'èmfasi que hi posà, cor i ànima, literalment, allò ja era una altra cosa. El que ja se'ns feia feixuc de llegir ens ho donà en farinetes.
Quina passada: ara pareix que no es pot fer res sense un estudi previ de milers d'euros i Moll ens donava un màster de genialitat en recreació del nostre corpus llegendari sense res més que el seu saber i emoció, amb la conjunció estel·lar de l'equip habitual de veus, que tant havien de fer de Sant Pere com d'indiot, tots convertits en ventrílocs per força. I quina gràcia. Irrepetible. D'això se'n diu treure suc de les pedres.

Ja fa uns anys, tot aprofitant l'avinentesa de tenir un fill en edat òptima, vàrem fer un intent de llegir les rondalles de la celebèrrima col·lecció. Va ser un fracàs, sobretot per les constants interrupcions degudes a un llenguatge excessivament recargolat i obsolet, que no permet una lectura fluida als no avesats, i tot referent a una cultura tan ideal com esvaïda... "Papà, què vol dir 'escorbais'?", ja l'hem espifiada (definitivament, aquells qui diuen voler un mallorquí autèntic confrontat al català, o no saben de què parlen, o duen males intencions).

Ara m'he trobat en un cas semblant i hem pogut gaudir les històries d'una altra manera: els CD en què s'han arreplegat les ja famoses rondalles de Borja Moll. Aquí canvia tot: ningú no demana què són "ets escorbais". No hi ha temps perquè tanmateix don Francesc no s'atura, més content que un pasco, més desxondit que un dimoni boiet i amb una meula que ja és partit a fer d'aucellet polissó, piu piu, piu piu, com assutsuaixí es posa seriós com un gegantot curt de gambals. Tot plegat, una narració irrepetible amb una gràcia inenarrable.

Per això cal agrair, una vegada més, a l'editorial Moll i a dBalears que siguin molt més que una empresa... Que visquin anys i més anys per continuar oferint-nos aquests regals de pinyol vermell. I qui no ho creu que ho vagi a cercar.
Amén.
Pere Llofriu.Palma.

Concert al torrent de Pareis
Diumenge passat vaig assistir al concert del torrent de Pareis i, a més del paisatge, vaig poder gaudir d'un grup realment excepcional: Cantabile the London Quartet. No sé quins són els criteris per triar el cor que actua a aquell lloc, però vull donar l'enhorabona als organitzadors per un horabaixa musical tan fantàstic. Seria possible que l'any que ve els hi tornàssim a tenir? Bona part de la meva família i amics amb qui he comentat la qualitat del grup m'han dit que anirien a qualsevol lloc de Mallorca a sentir-los. Per tant, d'aquí prové la meva petició: els podrem tornar a escoltar en algun moment a l'Illa? I l'any que ve al mateix lloc? Per què no?
Gràcies a Sa Nostra per haver-nos fet possible conèixer aquest grup. Malgrat la crisi, per què no els hi duen de nou? Estic segur que omplirien qualsevol teatre.
Angel Codina. Palma.