El pit bull de la Garriga
La Garriga era una barriada tranquil·la de les rodalies de Palma fins que, vet aquí!, ens hem trobat des de temps enrere amb un greu problema de seguretat. Es tracta d'un ca pit bull, raça l'agressivitat de la qual depèn en gran mesura de l'educació que rep del seu amo i que, ja des de petit, ha de menester una educació equilibrada. Si no és així, és especialment perillós amb els nins i els estranys. A més, segons la legislació vigent, sempre ha d'anar fermat i amb morrió, a més de tenir tota la documentació en regla i mai a nom de persones amb antecedents judicials.

El pit bull de la Garriga és el mateix que ens ha escomès distintes persones des de dins els contenidors del fems d'Emaya quan anam a tirar les deixalles. És el mateix que ha entrat dins zones particulars i privades atacant i ferint altres cans i enfrontant-se a les persones. És el mateix que ens obliga a sortir de les nostres cases armats amb un bon garrot per si de cas, perquè sóm bastants els que ens l'hem trobat de cara, sense fermar i tot sol.

És el mateix que ens impedeix que deixem sortir els nostres fills i filles de ca nostra per anar a jugar a la plaça, a casa d'un amic o simplement a caminar, perquè és el mateix que el mes de gener ja va fer mal a un nin, afortunadament sense conseqüències greus. És el mateix que ens té atemorits mentre esperam l'autobús de la línia 27 al seu pas pel camí Destre.

És el mateix que ha fet que les trucades a la Policia Munipal de Ciutat ja siguin cosa freqüent. És el mateix, els propietaris del qual, mostrant una gran insensibilitat cap a les persones atemorides i indefenses que vivim a la barriada, han arribat a les amenaces quan se'ls ha retret el seu incivisme. M'han comentat que dilluns dia 20, quan la Policia hagué de venir per emportar-se'l cap a Son Reus, varen haver de treure les armes de foc reglamentàries en topar-se'l de cara. No els va fer gens de gràcia aquell animalot! Idò pensau en nosaltres! Amb què ens defensam? Amb bufetes plenes d'aigua?

Ens han explicat que quan estaven a punt d'aglapir el pit bull, que anava tot sol, va arribar el propietari i, cridant-lo, el va fer entrar dins la finca impedint l'acció de la Policia. Per què no el multaren com exigeix la normativa? I ara què? Serà cert això que els cans acaben pareixent-se als propietaris? Haurem de viure tancats a ca nostra o esperarem que un dia passi una desgràcia?

AV LA GARRIGA

La febre del "ja que"
Un hom ha percebut que, darrerament, s'està incrementant una tendència que embruta els textos de tot aquell que es digna a escriure quelcom en llengua catalana. Aquest corrent és especialment present entre el jovent, entre els escolars. Crec que ja és ben hora que algú expliqui a aquesta generació de joves escolaritzats en la seva llengua i coneixedors d'aquesta que el català és molt més ric i variat del que ells mateixos creuen o saben. La tendència del que us parl es manifesta en una mania sorgida fa poc: tothom empra en els seus textos la locució "ja que" o, més ben dit, tothom l'utilitza com si no n'hi hagués d'altra.

L'ús del "ja que" no seria res nociu si no fos perquè tenim més locucions amb significats iguals o semblants que són, tal volta, fonèticament més agradables i que segurament tenim manco avorrides. Des d'aquí m'agradaria instar tothom i especialment els joves a emprar altres fórmules alternatives que, malgrat que no podran ser utilitzades en tots els casos, ens seran força útils a l'hora de donar riquesa lèxica al nostre text en molts altres. Altrament, m'agradaria que la gent s'esforçàs una mica a cercar maneres alternatives de redactar el mateix sense haver de fer ús del famosíssim "ja que".

Per acabar, m'agradaria lliurar-vos aquest seguit de fórmules que estic mencionant una vegada darrere una altra i que adesiara poden ser col·locades en lloc del "ja que". Aquestes són, entre d'altres, "atès que", "car", "puix que", "degut a" o, simplement, "perquè". Ben segur que les haureu sentit anomenar, les haureu vist escrites o, fins i tot, les haureu emprades qualque vegada. No tingueu por, siau valents: desfeis-vos del "ja que".

JAUME RIBAS I VILANOVA. SA POBLA

Ànims al recursos hídrics
En aquests temps que corren crida bé l'atenció que el director General de Recursos Hídrics, Antonio Rodríguez Perea, reconegui que pot ser algunes actuacions en els torrents illencs han estat massa agressives. Sense ser ell el responsable en el seu moment n'assumeix la responsabilitat i proposa actuacions menys agressives per la flora i fauna d'aquests illots de biodiversitat que són els torrents. Són actuacions com aquestes les que ens haurien de tornar la confiança amb la classe política.

Antonio (a qui consideram bon amic i a qui des d'aquí li agraïm tots els favors que ens ha fet de manera desinteressada) sense ser polític professional i amb un extraordinari currículum científic guanyat a pols s'atreví en l'anterior legislatura a enfrontar- se amb els poders fàctics de l'aigua (que en aquesta comunitat són molt forts) i fou maltractat de manera injusta per fer la seva feina en benefici de tots. Ara, valent, accepta el repte que li ofereix un fovern supervivent entre la gran crisi econòmica i política que viu el país i la comunitat i els casos de corrupció que surten als seus antics socis voltant voltant.

Com a també capità de vaixell que és desitjam al Sr. Dir. General bona sort en la seva tasca i que ens lliuri o faci el possible per lliurar- nos de les torrentades que segur que ens arribaran. Ànim!.

BERNAT MOREY COLOMAR SANTA EUGÈNIA