Palma24/06/10 0:00
TW
0

En record de Rosalia, mestra del Pedro Poveda

Estimada Rosalia,

La notícia de la teva mort ens ha deixat un poc orfes. El teu pas pel col·legi Pedro Poveda va ser molt important per a tota la comunitat educativa, hi vares viure i regalar els millors anys de la teva vida.

En aquests moments, resta en nosaltres la sort d'haver compartit amb tu el dia a dia de la nostra tasca a l'escola. Són molts els records que ens has deixat. El primer, el teu tarannà com a persona, sempre propera, vitalista i atenta, disposada a ajudar. Ens feies sentir acompanyats. Els exalumnes recorden amb estimació tot el que ensenyares. La teva empremta és viva en tants de noms de persones que estimares i t'estimaren.

La teva tasca com a educadora, seguint l'estil de Pedro Poveda, ha quedat valorada i reconeguda per tota la comunitat educativa, com a companya i també com a directora. Eres una gran mestra. Gràcies per tot el que aprenguérem treballant amb tu.

Tu ens engrescaves amb il·lusió a estimar la nostra feina i les teves inquietuds ens impulsaven a treballar de manera creativa.

Ens ensenyares a arriscar-nos i estimar la nostra realitat, la nostra cultura, la nostra llengua. Estimares la natura i t'agradava trescar les muntanyes de la Serra.

Iniciares el projecte lingüístic de l'escola, en un temps en què el català començava les primeres passes per les escoles.

Xerraves fluixet, però trepitjaves fort. Com diu Poveda, "les obres són les que donen testimoni del que som" i la teva petjada ha quedat marcada en el nostre centre.

Sempre a punt el teu somriure, disposada a escoltar, encoratjant-nos en els moments de dificultat, guiant l'equip.
La teva mort en pau i silenciosa ha estat el millor reflex de com vares viure.

El teu record perdurarà viu en nosaltres. Gràcies per tot el que junts vàrem compartir.

COMUNITAT EDUCATIVA DEL COL·LEGI PEDRO POVEDA. PALMA.

Es compra or?

Arriba plorant una clienta a una joieria demanant si es compra or. Quan se li respon que, segons la llei i segons les ordres policials, totes les possibles joies que es vulguin vendre s'han de dur a la Policia perquè en 15 dies comprovin si són robades o no i que no es pot pagar doblers per la joia fins que se'n comprova la procedència, la clienta queda de pedra. La pobra, a raó d'un robatori que ha patit, ha trobat i cerca encara joies seves repartides per totes les cases de compra i venda d'or de mig Palma.

Casualment, cap no ha arribat a la Policia, que té la corresponent denúncia i descripció del robat. Llavors, per què serveix la denúncia si no arriba a la Policia cap joia ni per casualitat a no ser que la recuperin ells directament? Qui controla totes les vendes i compres d'or per assegurar que no es tracta d'or robat.

A més, si tot Palma està plena de cartells de compra i venda d'or, llavors els Policies (i el comerciants també) fan els ulls grossos? Tan evident és que ningú no se n'adona? Les joies tenen un cert valor econòmic, però en tenen encara molt més de sentimental. Moltes són fins i tot patrimoni cultural i tenen un gran valor històric i etnològic. Foses són totes iguals, però el doblers resultants no. N'hi ha de ben blanc, de més lluent (algú es llueix o s'ha lluït ) i de ben negres.

BERNAT MOREY COLOMAR. SANTA EUGÈNIA.

A Jaume Canyelles i Quetgles (El meu padrí)

Les parets del cementiri
veren molts d'homes morir
després de passar un martiri
quant sortiren de Can Mir.

En silenci els mataren
com ho fan els assassins,
les seves vides segaren
per justificar els seus fins.

La seva ombra allargada
segueix manant el país
de forma indiscriminada
mos van llevant tot l'encís.

Aquells homes fets de gel
feren una gran matança,
nostres padrins cap al cel
moriren amb esperança.

Ses arreletes que deixaren
inculcaren als seus fills
un gran amor que trobaren
i que duen molt endins.

Un jutge valent volia
ajudar els que perderen
a retrobar la memòria,
però els fatxes no ho volgueren.

Hem d'oblidar les afrontes
fetes als nostres padrins!!!
sense formular preguntes
que gratin ben endins.

Ciutadans amb gran cridòria
tinguem present el terror
i que estigui a la memòria
tots aquells anys plens d'horror.
ANTÒNIA LUCENA CANYELLES. El Secar de la Real.

Els eixos de l'estat del benestar

Dos eixos cal exigir als partits: l'estat del benestar i la neutralitat.

El primer va lligat amb el segon. Espanya ha de ser un país neutral i sortir de l'OTAN. El retorn immediat de les tropes que hi ha a l'Afganistan, al Kosovo, al Líban, a les costes de Somàlia i fins i tot a Haití. Reduir al màxim la gran despesa militar. Que l'ONU sense el vet dels poderosos fos l'organisme suprem per resoldre els conflictes internacionals.

L'eix de l'estat del benestar representa defensar-lo davant les recomanacions de reduir-lo per part de l'FMI i de qualsevol partit de dretes, banc privat o patronal.

Atentament,

FRANCESC DOMENEC FERRER. PALMA.