Palma23/05/10 0:00
TW
0

Com els moixos
L'any 1936 a l'Estat espanyol hi havia una democràcia, contra la qual es féu un cop d'estat, que va prendre malament i fou el motiu d'una guerra fratricida. A la Guerra Civil va guanyar el bàndol del cop d'estat, aleshores, els que havien estat defensors de l'estat democràtic legítim passaren a esser enemics del nou estat fruit del cop d'estat. Per al règim resultant ja eren morts (o mortes, tant se val), ni tan sols hi havia mitjans, ni ganes, de fer una paròdia de judici per a tothom.

Per a la gran majoria d'aquests defensors de la seva pàtria, democràcia i llibertat, l'únic camí era l'exili, començant per França on, entre les calamitats més dramàtiques i les mancances més elementals, el gruix d'aquest grup s'hi adapta, però poc, perquè aviat esclata la Segona Guerra Mundial i entren els nazis. Altra vegada morts i deportacions com si haguessin quedat a Espanya, uns altres encara es varen reenganxar a la guerra aquesta combatent ara amb els Aliats. A partir d'aleshores els que cauen presoners seran conduïts als camps nazis, mal anomenats de concentració, més realment camps d'extermini on, altra vegada, s'ha acabat la història.

Però encara hi ha "sort": l'exèrcit de Hitler és derrotat el 1945. Els que encara estaven en llista d'espera per esser assassinats se'n salven. Aleshores el que quedava d'aquells desgraciats pogueren tornar al seu país d'origen. Fins i tot els alemanys que haguessin estat víctimes de la seva pròpia guerra pogueren tornar a reconstruir Alemanya.
L'excepció foren els espanyols. Ni l'infern de Mauthausen, Dachau, Treblinka... no els havia redimit. Els espanyols desferra de guerres i dels camps d'extermini, no tan sols eren apàtrides: eren condemnats a mort per la seva pàtria i morts de fam a la resta del món. Anau a saber com pogueren tornar a començar, a sobreviure.
Ni la transició nostra els va poder dignificar. El desequilibri polític secular que patim encara els va exigir que tornessin a esser ells, les víctimes necessàries per a la reconciliació, dels altres. Així doncs, se'ls va exigir acabar-se de morir a l'ostracisme. Déu meu! On eres?

Moriren set vegades, com els moixos. Per defensar sa Pàtria, per defensar la democràcia, per defensar la llibertat, per defensar la dignitat. Per la pàtria que els va condemnar, per a la llibertat i dignitat que se'ls va negar. Per a la nostra llibertat i dignitat, moriren com els moixos.
Pere Llofriu. Palma.

Puntualitzacions a la senyora Neus Santaner de part de FSIE
Benvolguda professora de l'ensenyament concertat, a la carta dirigida a nosaltres, i a altres organitzacions de l'ensenyament concertat, com a resposta a una nota de premsa que hem signat, diu que ens fa arribar la seva anàlisi.
Nosaltres li volem puntualitzar:
1.-Les organitzacions signants tenim representació a la comunitat autònoma de les Illes Balears, per tant és fals que no tinguem representativitat.
2.- Mescla pacte educatiu (document presentat i que diu que analitza) i el conveni Col·lectiu. Es clar que les associacions signants podem trobar punts de coincidència e nfer una defensa dels centres concertats i així ho demostra el document elaborat. Des de FSIE desitjam el millor per als nostres centres de treball.
Això no té res a veure amb la negociació del Conveni, que com està passant podem tenir, i de fet ara mateix tenim, discrepàncies que fan que el conveni no se signi.
Sra. Santaner no mesclem ous amb caragols, com deim a Mallorca!
3.- Xerrant del conveni: diu que hem retallat millores conveni rere conveni, quines? Quantes? Com a exemple d'això sols esmenta el que no signem el VI conveni.
4.- Diu que no hem explicat el motiu pel qual no signam el conveni. Als treballadors dels centres que visitam els hem repetit moltes vegades el nostre posicionament. Aquesta informació no li ha arribat a vostè?
5.- Quan ens demana voluntat negociadora, a què es refereix? Si això vol dir assistir a totes les reunions a les quals ens han convocat per negociar ja ens pot dir a quina no hem assistit. Hem assistit a totes, tant les convocades oficialment com a reunions bilaterals. Hem assistit i insistit en la unitat sindical en tot el procés de negociació de l'Acord 2008 i la reprogramació. Això no és voluntat negociadora?
Si vostè entén per voluntat negociadora dir que sí a tot el que proposi el seu sindicat i/o la Conselleria, llavors no compti amb FSIE.
6.- Ens acusa d'estar del costat de certa opció política. Això és totalment fals. FSIE negocia i, si és el cas, signa acords amb qualsevol govern, sigui del color polític que sigui. Per exemple li recordam que hem signat l'Acord 2008 i l'addenda dels sexennis amb el nostre govern actual. FSIE ha arribat a acords amb els diferents governs de la Comunitat i de l'Estat. No faci demagògia!
7.- Ens acusa de falta de respecte i de diàleg. Pel que fa al diàleg ja li hem comentat al punt cinquè de la nostra carta. No record cap petició de diàleg a la qual no hagi assistit FSIE. Llavors, què vol dir?
Més greu ens sembla l'acusació de falta de respecte que ens fa. Concretament, en quin moment o situació li hem faltat al respecte, a vostè o al seu sindicat? No en record cap ni una.
Sra. Santaner, li agrairíem que fos més rigorosa i no faci acusacions públiques d'una forma tan lleugera i gratuïta.
Aina Aguareles (FSIE-Illes Balears). Palma.