Cartes al director

Visc amb un home divorciat, però no divorciat dels seus fills i que per no poder accedir a la desitjada custòdia compartida no pot estar més temps amb ells. Per si no bastàs, la mare continua controlant-ho tot també en els períodes de visita i impedeix que els nins sentin que el pare és també responsabilitat seva.

Els pares no s'imposen per por que la mare posi els fills en contra seva i no s'adonen que són apartats del paper de pare. Els nins creixen i veuen el pare com un germà gran que serveix per jugar i fer les coses que els agraden, que quan intenta corregir o posar límits, el primer que demanen és "vull telefonar a la mamà", perquè saben que el pare li té por.

Les actuals companyes lluitam perquè els pares siguin més pares i els fills més fills, però el temps passa i els nins creixen sense sentiment de respecte per al pare, només per a la mare.

Deman als pares que despertin i lluitin contra la dominació i la por, i tinguin més valor i confiança en si mateixos.

Deman a les mares separades que siguin més amigues dels ex, que no utilitzin els fills com a arma de venjança, que accedeixin a la custòdia compartida i no privi als indefensos i manipulables nins del dret de tenir papà.

Lucimara Alves da Silva. Palma.

Carta a mon pare, Miquel Vives
Allà on ets sé que ens veus i has de saber que sempre estaràs dins nosaltres amb el teu record i la teva saviesa.

La malaltia que has patit ens demostra la fortalesa que té un home i fins on pot arribar: poder conviure amb la malaltia, fer-la part de la vida quotidiana.

Ens has deixat, el buit que deixes al cor res no l'omplirà, però el teu esperit ens dóna forces per recordar totes aquelles vivències tan bones que mai no oblidarem.

Cada vegada que entram a ca nostra i veim un quadre teu, únic i irrepetible, trobam el teu sentiment, la teva llum i el teu esperit, el podem compartir amb tu i gaurdir-ne.

És per això que et volem donar les gràcies per haver-te tingut com a pare i poder dir amb paraules ben grans: GRÀCIES PER TOT, PARE. Gràcies per tot allò que has fet per nosaltres i per donar-nos la millor cosa: la vida.
Volem donar les gràcies al poble de Son Servera i als altres pobles de veïnat per les mostres de condol i per acompanyar-nos en aquests moments.

L'AUTOR D'UNA OBRA MAI NO MOR

L'autor d'una obra no mor,
els quadres et sobreviuen,
darrere els singlots de reïm,
veim els teus ulls que mos riuen.

El teu record és aquí,
darrera les pinzellades,
dins el coll de la cisterna,
dins el poal d'aigua clara.

Dins la figa que clivella,
dins la finestra d'estiu,
dins la magrana madura,
dins cada rodet de fil.

Són tans i tans els records,
que mos deixes per gaudir,
que siguis allà on siguis,
la teva ànima és aquí.

Maria Adrover Sansó. Palma.

El pitjor de cada casa
He conegut persones compromeses amb la societat, que en algun moment de la seva història decidiren participar activament en la vida pública per aportar el seu esforç i, per aquest motiu, s'afiliaren a un partit polític. Record Baltasar Darder, un vertader filàntrop que amb el seu exemple ens empenyia a ser millors. Es morí, i tots els que l'estimàvem ens sentírem orfes; perdérem un bon referent.

Baltasar mai no va arribar enlloc en la política. La meva hipòtesi és que les lluites fratricides, dins dels partits polítics, d'aquells que volen poder per sentir-se poderosos, acaben amb la voluntat i la paciència d'aquells que volen treballar per a la resta. El que està succeint en aquesta mena de "república bananera", malauradament, no fa més que reforçar aquesta creença. Som funcionari amb vint-i-sis anys d'experiència.

Aquests que ens governen (em referesc a TOTS els partits polítics) no tenen ètica ni es preocupen de l'estètica quan prenen decisions que els afecta directament; els seus privilegis mai no corren perill: sous vitalicis, assoliment de la màxim cotització per jubilació, consolidacions de complements d'escàndol, diversos sous per ocupar diferents càrrecs (Bonos, Pajines...), immunitat parlamentària, etc.

I aquests personatges són els que, mantenint les seves prebendes, ens davallen el sou i congelen la jubilació dels nostres majors. El més xocant de tot és que mantenen els privilegis a pesar que els enxampin robant. És a dir, si un polític és jutjat i comdemnat per robatori de diners públics, si ha consolidat les prebendes, les manté! Arribam a un punt on tinc la sensació que, a l'hora de votar, he d'escollir entre corruptes incompetents o incompetents corruptes. A mi la frase "polític corrupte" em sembla una tautologia.

Propòs que es creï una plataforma ciutadana per recollir signatures i dur una proposició de llei al Parlament on s'eliminin, amb caràcter retroactiu, tots els privilegis que assoleixen els alts càrrecs polítics.

David Rotger Llinàs. Palma.