Palma20/05/10 0:00
TW
0

El Reial Mallorca i la premsa
Primer, vull felicitar el Reial Mallorca per la sensacional campanya i pel més que meritori 5è lloc a la taula. Sens dubte, és l'equip revelació del campionat reconegut per tota la premsa esportiva espanyola, com també el seu tècnic Gregorio Manzano, catalogat com, potser, el millor entrenador de la Lliga. Ara bé, com sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. Alguns rotatius de l'Illa i diferents mitjans de comunicació s'entossudeixen a atribuir la no-consecució de la Champions als partits perduts a Jerez, Tenerife, la Corunya, etc. Si bé és cert que, si haguéssim puntuat en aquells estadis ara, gaudiríem de l'Europa gran, també ho és que tots els altres equips de 1a Divisió han de contar-nos la seva particular història.

El Sevilla, si no hagués aconseguit la 4a plaça, es queixaria ara dels punts perduts en el Sánchez Pizjuán justament i immerescudament, igual com el Vila-real o l'Ath. de Bilbao. Amb això vull dir que, en comptes de criticar l'equip i el cos tècnic per errors en moments puntuals, hauríem de valorar la temporada. Tots s'han deixat punts importants pel camí, no només el Reial Mallorca. I com se sol dir, al final cadascú és al lloc que li correspon. Ningú no recorda avui el gol perfectament legal anul·lat a Aduriz a Saragossa.

Ni recordam la victòria de Tenerife en clar fora de joc. Ni dels penals fallats a Jerez i davant del Màlaga a Palma. Sense anar més lluny, a Almeria el resultat, si ho hagués volgut el col·legiat, podria haver estat de clara victòria d'Almeria, però un penal no xiulat en un partit clau sol adulterar normalment el final d'un campionat. Que quedi clar idò que el Reial Mallorca i el Sevilla podrien haver gaudit de més o menys punts al llarg del campionat i això no és culpa sempre dels jugadors ni del seu entrenador. Fa diversos anys que no érem a Europa i ara haver conquerit una plaça per a l'Europa League a alguns els sembla poc. Doncs que ho expliquin al Vila-real o a l'Ath. de Bilbao i, si no fos per la consecució de la UEFA, també a l'At. Madrid.

Com sempre, aquí som diferents i si l'agost de 2009 aquests mateixos mitjans d'informació no donaven un euro pel futur de l'entitat, ara es queixen per haver salvat un any més la categoria, haver fet una campanya per emmarcar-se. Una mica de serietat senyors.
Sebastián Aguiló Andrés. Palma.

Els dirigents van coc-pius
Diumenge dBalears contava que per Palma els dirigents socialistes s'hi passejaven coc-pius. La notícia, en canvi, no informava de si el motiu és que van nyics per por de perdre el maneig del govern o si és perquè pensen que ZP ha traït el bon profit del poble. Hi ha biaix, entre ambdues perspectives. Sigui el que sigui allò que els provoca el corcó, la conseqüència de la desfeta deriva en la mateixa cosa: millora la posició que tenia el PP. És per aquest motiu que fa rialles la preocupació que mostren alguns opinadors, es diria que de l'entorn del PSOE, quan afirmen que la dissolució del Bloc per Mallorca afavoreix les opcions dels conservadors. Vindria a ser com si els partits que formen el Bloc haguessin d'arreglar les panes que provoca el PSOE.

Els nostres partits nacionals el que haurien de fer és baratar aquesta fal·lera, volem dir la d'aspirar a ser només una mera frontissa, perquè tanmateix, la funció que té el PSOE, dins el marc d'això que en diuen "sistema democràtic", és el de desmobilitzar, desorientar, desmotivar la reacció popular que hi podria haver per mirar de frenar l'ofensiva dels neoconservadors. I les frontisses d'aquest marc tan ben guarit poden acabar per desgastar-se. Ja sabem que tot això és prou conegut, però no està de més subratllar-ho perquè d'aquesta feta, els mitjans de comunicació, en general, no en fan titulars.

Diuen que les crisis capitalistes són cícliques; en conseqüència també ho és l'acció de govern del PSOE. Basta revisar els resultats que va provocar la política econòmica de Felipe González, vagues generals incloses. Ara, l'Estat espanyol i capitalista, això és el defensor de la nació espanyola i dels interessos que tenen els neocons, ha donat ordres de desactivar qualsevol resistència que s'oposi als seus designis i la socialdemocràcia oficial torna a fer el paper que li va atorgar el sistema; el de buidar de contingut l'estat de benestar, a poc a poc, per etapes, a fi d'anar reproduint els valors dominants, fins a l'etapa final que, per lògica transmissió d'ideologia, serà la dels nous dominis que ocuparà l'estat autoritari.

De fet, ja hi som avinent, mirin si no els programes que emet la brunete mediàtica; ja qüestionen l'estat de les autonomies i els projectes d'immersió lingüística. El PSOE haurà creat les condicions perquè el PP pugui revisar unes altres condicions, les establertes en temps de la "transició democràtica": el projecte d'elecció de la llengua ven l'ensenyament, n'és una mostra. Ras i curt: les mesures anticrisi no milloraran el benestar del poble, però provocaran una nova fase de la involució.

El programa deliberat s'haurà enllestit. Només restarà embastar algunes costures esfilagarsades. Per exemple, s'hauran de preservar els interessos dels lobbys de pressió que donen suport als dos partits grossos, col·lectius diversos que mengen de la mà del PSOE i del PP. Aquesta reserva ja l'han previst i per aquest motiu treballen amb vista a la consolidació del bipartidisme. Ara tu, ara jo; ara tu, ara jo. D'aquest intercanvi, ells en diuen alternança en el poder.
Jaume Vicens. Calvià.