19/05/10 0:00
TW
0

El pa(trol) de cada dia
Desanimats pel poc ambient que es vivia divendres vespre pels carrerons de Ciutat, el meu amic Càndid i jo, després d'haver fet el pertinent llonguet a la Bodega Bellver, agafam cotxe i ens dirigim a Porreres. En aquest poble sempre hi ha trull i bona gent. A una de les rotondes d'entrada a la vila, la que enllaça amb la carretera cap a Llucmajor, ens atura un control de la Guàrdia Civil. Dos al·lots d'uns 35-40 anys i un Nissan Patrol ens demanen què feim, d'on som, on anam... una sèrie de preguntes (filosòfiques!) que no sé si aportaran gaire en cas de dur armes blanques o drogues, que és el que se suposa que cerquen. Amablement contest al primer d'ells, moreno i amb barbeta, que venim de Palma. -De Palma Capital?. -Home, de Palma només n'hi ha una. -No te entiendo. Començam bé.

Ens fan abaixar del vehicle, em palpa per tot i em continua fent preguntes personals i l'inform, educadament, que no tenc per què contestar això que demana. -No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. -No. -Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. No rep resposta per part meva. Llavors m'explica que fa molt poc temps que és Mallorca i que ja li agradaria parlar mallorquí i que, si vull, li puc parlar en anglès. No és el meu problema.

- Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Vosotros? som una subespècie? Adhelerau, mallorquins! parlar en la nostra llengua és ésser un radical (radical en el sentit pejoratiu de la paraula, com entén aquesta gent). Després d'un gens exhaust escorcoll del meu cotxe, en el qual no troben ni substàncies estupefaents (tot i que observen estupefactes una capseta amb lentilles que sempre ha causat sensació a tots els homes de verd que m'han intervingut el vehicle) ni armes blanques, em deixen continuar. És quan pujam al cotxe que el segon agent, que s'havia mantingut callat durant tot l'esquetx, ve a la meva finestreta i em diu: -Que sepas que es una cuestión de respeto. Li degué costar, a aquest bon home, els 10 minuts que ens tengueren aturats pensar aquesta acuradíssima reflexió. Tot, evidentment, després d'al·lucinar que els aborígens mallorquins no canviem la llengua quan parlam amb Espanya. En fi, que jo me'n vaig anar de festa i ells hagueren de suportar la meva 'radicalitat' lingüística, a més de la serena que queia, que et congelava els ossos.
MARCEL PICH. El Molinar.

En defensa dels conductors d'EMT
Un suposadament ciutadà d'aquestes illes es queixava que als conductors d'EMT se'ls examinava de català (com a qualsevol treballador públic per dret i per llei. Vés a Madrid en mallorquí a veure com et tracten), però no de saber conduir. Tots ja tenen el carnet no necessiten cap altre examen. El que no poden fer de veritat és conduir bé. Entre maleducats que no els cedeixen el pas i amb menys i més estrets carrils. Entre passatgers guixes, barruts (com algun que voldrà que li parlin en Cristiano? Ronaldo?), carteristes i d'altra fauna que se'n volen anar sense pagar. Amb aquestes condicions com volem encara que siguin fins? Han de complir un horari controlat i estricte (per ordinadors) que no els deixa ni anar al bany, si no es recuperen, pobrets, els 2 minus escapats. Com han d'anar llavors tot d'una que poden: a les totes per no perdre el fil, i d'aquí vénen els accidents.

No és inhumà tot plegat per a ells i per als passatgers? El que necessiten realment és tranquil·litat i confiança i no haver d'anar a toc de rellotge anglès (que per cert ja són més impuntuals que per aquí). En la Palma actual és impossible cobrir horaris. Però clar això no ho saben ni ho tasten els seus caps, suposadament responsables. Segur que aquests no tenen un horari així. Segur que dinen, berenen, sopen, cobren i pixen ben tranquils perquè tampoc no van amb el seu transport públic. Sabeu si cada un prengués un poc de la seva medicina.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia

Altres mesures per a la crisi
Gràcies per la consideració que us mereixen els empleats públics, gràcies per interessar-vos per la nostra salut, gràcies per les pagues fossilitzades i ultracongelades que tenim (naturalment hi ha gent que ho passa més malament, però això no vol dir que els funcionaris, en general, anem desofegats econòmicament i no tinguem problemes; n'hi ha un grapat que no en tenen cap, de problema, i qualcun que, fins i tot, viu a una casa de l'Estat amb electricitat, aigua, telèfon i altres prebendes pagades per l'Estat, o sigui per nosaltres). Per si amb això no n'hi hagués prou, ara hem de col·laborar per superar la crisi i haurem de passar amb un grapat d'euros manco cada mes. Però jo vull proposar altres mesures que faran sortir a la llum milers de milions d'euros amagats. La primera seria abolir les pensions vitalícies de què gaudeixen els que han estat presidents del Govern, és a dir, 11 milions d'euros cada any, sí, ho heu llegit be, 11 milions per no fotre'n ni brot.

Una altra seria llevar els privilegis econòmics dels diputats i senadors i, al mateix temps, reduir-ne, no un 5, sinó un 60 o 70% les pagues, encara així tindrien un bon sou, llavors posar mà als beneficis de la banca i una bona pessigada als emoluments de les classes riques. No haurien de quedar excloses les pensions de certs sectors de la nostra societat, com són els militars d'alta graduació. Trobaríem, si ho cercàssim, moltes altres mesures per poder treure doblers que són xupats de manera immoral i fraudulenta dels comptes de l'Estat que omplim tots els ciutadans d'Espanya amb el nostre esforç i sacrifici i, fins i tot, pobresa, bé, quasi tots els ciutadans, perquè n'hi ha un grapat que els buiden amb una poca vergonya i cinisme que fa por i sense escrúpols. Per acabar, ZP, no us faceu el màrtir aplicant-vos una reducció del 15% al sou. Així i tot, us queda una paga de 16.500 euros cada mes. Gràcies, estimat ZP.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Marratxí.