14/05/10 0:00
TW
0

Concertats, desconcertats
o espavilats?
Si un mestre de l'escola concertada treu una plaça a l'escola pública no torna enrere. Per què? Si suposadament té al·lots amb un nivell més alt a la concertada? (és el que pensa molta gent). Observant nins de la mateixa edat d'un col·legi públic i d'un privat o concertat, aquests darrers semblen anar un any per davant. Així els ho exigeixen independentment que aprenguin o no. Si ens fixam amb el seu aspecte i vestuari aparent, sobren comentaris en el procés de selecció. I d'ideologies ni en parlem.

Els mestres us queixau, però, de no cobrar el mateix i de fer més feina? Heu superat algun procés de selecció? Heu passat per llistes d'interinatge o peregrinat per tot Mallorca abans de tenir estabilitat? Us contracten a dit (lògic en la privada, vergonyós amb un sou públic), però llavors per ventura s'obliden de la vostra part artística i humana, la que fa rendir més un bon mestre quan millor es troba i no quan més li exigeixen. Els grans beneficiats semblen els pares, que poden o pensen gaudir dels avantatges de l'escola privada a molt bon preu i amb els doblers de tots.

Mestres de la concertada, en lloc de demanar els mateixos drets que els de la pública obviant els avantatges que teniu o heu tengut, decidiu-vos! El concert sobra, és una vergonya en un estat de dret com el nostre es miri com es miri. És una trista herència del nostre pobre passat educatiu i social. O públics assumint altres "marrons", o privats... amb totes les conseqüències. D'espavilats n'hi ha per tot.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Son Sant Joan
Ara que es parla tant de despesa pública, algú s'ha fixat en la quantitat d'obres que hi ha en marxa a l'aeroport de Palma? No aturen de fer pàrquings, obren vials a balquena -que no es veu clar on duen-, noves zones industrials, síquies obertes, els brolladors d'arribades en permanents obres. Sembla, com diria J. Riera, que hi ha ball de bot per Son Sant Joan, i nosaltres sense cogestió.
J. FERRÀ. Palma.

Apadrina un hotel
Cada dia apareixen més evidències que la destrucció del paisatge ja no genera riquesa, en qualsevol cas mai ben repartida, ja que els beneficis potencials són de molt pocs, mentre que tots perdem el paisatge que és el nostre capital.

El Port de Sóller, per exemple, encimentat fins a la torre Picada, ja és una caricatura del que era, mentre que l'Ajuntament està arruïnat. És qüestió de temps que demanin un pla de remodelació que paguin de Madrid, on justament acaben d'anunciar que s'ha acabat el bròquil. Del Port d'Andratx ja en parlen prou els diaris i els jutjats.
I ara, el que faltava, els hotelers del Port de Pollença també demanen ajuda. Algunes idees:
Tornem a contemplar els quadres de Llorenç Cerdà. Com hem estat capaços de destruir un capital tan important, el nostre paisatge. Comparem-los amb la panoràmica pujant al coll de la Vela: tota la platja, horta i turons urbanitzats. Què han de venir a veure, els turistes, casetons il·legals? Per cert, el monumentet a Llorenç Cerdà és ben a prop de l'hotel Don Pedro, tot un monument a la balearització.

El Calvari cau. Si l'espadanya pega damunt el protagonista del davallament, potser que ja no torni a ressuscitar mai més. Si així tenim un emblema de la Pollença, amb l'agreujant que el batle ja havia ocupat una canongia de patrimoni, com estarà la resta? Les notícies pollencines sobre Medi Ambient, per exemple, fan por. Al Gall es va publicar un ban en què diu que tothom que vulgui anar a fer net el bosquet de Bóquer que hi vagi amb una motoserra i li dirà on s'ha d'afuar... i així està. Podria ser un jardí paisatgístic al gust dels anglesos, senzillament potenciant el que hi ha, i per això no cal un gran pressupost porgat per corruptes, bastaria un professional amb gust i que s'emocioni amb "un brotet de romaní". Doncs ni això som capaços de potenciar.

Tots aquests rètols que diuen "Prohibido el paso", quina promoció turística que fan, feis-los canviar per uns altres que diguin "Siau benvinguts". Aquests altres que diuen "Caça de cabres" (perill de bales), ja em direu quina passegera que fan. I per acabar-ho de compondre, que Formentor (i Ternelles i la Victòria) es tanqui per a les cabres, perquè quatre orats passin gust de matar-les, és que ja no podem caure més baix. Ja s'ha anunciat obertament un hotel especialitzat en gais, la resta no ho diuen, però és evident que han apostat per un turisme masoquista.
I aquí teniu com d'aquesta illa meravellosa se'n fa carbó per fer benzina. Us sembla exagerat? radical? Idò una d'aquestes frases és de Santiago Rusiñol.
De res.
PERE LLOFRIU. Sóller.