TW
0

El volcà dels Eyjafjöll
Arran de les restriccions al trànsit aeri que es van produir dissabte, m'he decidit a enviar-vos aquesta petita nota. A la informació presentada en el diari sobre el nigul de cendres volcàniques que ha afectat tant el trànsit aeri europeu, es parla gairebé sempre del volcà Eyjafjalla o fins i tot, del volcà Eyjafjallajökull. Voldria indicar que, emperò, aquest volcà realment no existeix. El terme islandès Eyjafjallajökull és la designació d'una glacera i no del volcà subjacent. El mot islandès, traduït al català, vol dir "Glacera dels Puigs de les Illes" (en referència al fet que aquests puigs es troben davant les "Illes de la Gent de Ponent" o Vestmannaeyjar).

De l'estratovolcà que hi ha davall aquesta glacera islandesa, els islandesos només en diuen "el volcà de davall la glacera dels Puigs de les Illes". La millor solució en català, per tant, per a designar aquest volcà fóra parlar del "volcà de davall l'Eyjafjallajökull" o bé del "volcà de l'Eyjafjallajökull". Eyjafjalla és el genitiu plural d'Eyjafjöll "Puigs de les Illes". Si la designació que he dit suara sembla massa llarga, llavors proposaria que es parli almanco d'"el volcà dels Eyjafjöll" ("el volcà dels Puigs de les Illes"), fent d'evitar així l'ús d'un genitiu islandès com si fos un nominatiu.
MACIÀ RIUTORT I RIUTORT. Petra.

Frau residual
El monopoli consentit MAC insular es queixa que no ingressa 30 milions d'euros per frau en el tractament dels enderrocs. I què esperava? Si et cobren 43 € per tona i no et permeten emprar una altra empresa de transport que la seva, és ben lògic que la majoria emprem els enderrocs en la mateixa construcció. I si a més t'obliguen a firmar un paper en començar l'obra fent-te soci seu sense tenir ni cap dret moral (ni possiblement legal), el que aconsegueixen sovint és que molts intentin no participar en el aquest negoci que put.

Canviïn d'estratègia: permetin a qualsevol empresa que els porti els enderrocs, paguin el transport i encara un preu simbòlic per tona, i no penalitzin sinó que ajudin el pobre propietari que, a més de tenir la finca embrutada pels insolidaris de sempre, encara l'ha de fer neta. Però clar així no hi ha negoci, hi ha pèrdues. I què? És igual si així ens estalviam obrir més muntanyes i salvar el paisatge i la natura. Això no us interessa quan és la suposada finalitat d'un pla de residus. Hipòcrites! Si realment us mostràssiu interessats a conservar l'Illa, jo voldria ser soci vostre sense que m'hi obligàssiu i us pagaria gustosament una quota. D'aquesta manera em consider clarament robat, ja que pag el material per construir, pag per reciclar-lo i ho torn a pagar per tornar-lo a emprar. I a quantes butxaques més que no sé? Moltes gràcies.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Camí dels Reis i camí dels Moliners
Visc al Pont d'Inca, i som usuari del camí dels Moliners, que divideix Palma de Marratxí, pel camí de Son Tous i pel camí del Reis del tram de la Indioteria. Bé, aquests dos carrers ho tenen gairebé tot en comú: són camins veïnals, són estrets, tenen doble direcció i, abans tenien poc trànsit, avui no, i ambdós tenen molt fàcil una direcció alternativa. S'han convertit en un punt negre per la doble circulació de vehicles, per la seva sortida un a la carretera de Manacor (Moliners) i l'altre (Camí del Reis) a la carretera Vella de Bunyola. La solució és òbvia: n'hi hauria prou de posar una única direcció a Moliners cap a Son Tous. I una altra direcció camí dels Reis cap a camí Vell de Bunyola. Amb les dues direccions prohibides, queda resolta la impossible doble direcció i la perilloses sortides.
JUAN PIZÀ. Pont d'Inca.