Palma25/04/10 0:00
TW
0

Inseguretat jurídica sols per protegir, més sobre Son Bosc
Quan es vol protegir un paratge valuós d'aquesta illa, mig capolada per l'especulació, sempre es topa amb un projecte immobiliari que ha de crear molta riquesa per al poble. S'han fet tants projectes que ens havien de fer rics, que no sabem on posar els milions: no tenim deutes ni problemes d'habitatge, els nostres vells no cobren pensions miserables després d'una vida de feina, no passam pena per les multes d'aparcament i podem operar-nos o visitar l'especialista sense esperar. Ara ens tornarà a fer rics Son Bosc, a Muro. Ens volen canviar un lloc únic al món per un golf que podem trobar a qualsevol lloc del món. Prometen feina i una millora del medi: urbanitzat estarà més bé, diu el portaveu dels promotors. Moltes entitats, científics i també turistes d'arreu han reclamat protecció fa anys i, quan se'ls fa cas (no sol passar), són acusats de generar "inseguretat jurídica". Jaume Matas va desprotegir 22.000 hectàrees (parcs naturals de Llevant, cala d'Hort, Son Bosc...) sense justificació, però la inseguretat jurídica es veu que encara no s'havia inventat. Quan els tècnics de la Conselleria, Consell i Ajuntament de Muro van fer informes contraris a la llicència, tampoc. No genera inseguretat ni vergonya el fet que els darrers tres batles i diversos regidors de Muro tinguin negocis amb els promotors? (Diario de Mallorca, 28/12/2008). El 2003 Son Bosc era un espai protegit i ara està mig capolat. Els sembla que dóna seguretat que un Parc Natural s'urbanitzi? PP i UM espoliaven la caixa pública entre 2003 i 2007 i encara s'atreveixen a renyar-nos a tots. Matas desprotegeix Son Bosc i, al cap de poc temps, la seva dona és contractada pel major accionista del futur golf. Va cobrar 60.000 euros (Diaro de Ibiza, 13/02/2010) sense anar a la feina. Ja veim a qui fan rics tants de projectes salvadors.
Jaume Adrover Oliver. Portocolom.

Ciclistes inconscients i ciclistes ases
Entre totes les castes de ciclistes que passegen o es desplacen per Ciutat, aprofitant els nous carrils bici, una magnífica infraestructura que ha dotat a Palma la nostra batlessa, hi ha dues castes perillosíssimes, que són: els ciclistes inconscients i els ciclistes ases. Ambdós grups es troben per tota la Ciutat.

Els ciclistes inconscients són els que posen en perill la vida amb la seva imprudència, són una mena de suïcides que se la juguen cada dia a la posta de sol, quan la fosca es va fent present i la visibilitat minva progressivament.
Els ciclistes ases, amb perdó d'aquest tan simpàtic i intel·ligent animal, són els que amb el seu insociable comportament es converteixen en potencials assassins de vianants.

Cada dia en acabar la feina, ja de vesprada, em trob al tram que va de l'avinguda de Roma a la plaça del Fortí amb una gran quantitat de ciclistes inconscients que van sense cap tipus de llum o reflector per poder ser vists pels conductors dels cotxes que creuen en el seu trajecte el carril bici. Fins i tot molts vesteixen robes negres, o molt fosques, que fan encara més difícil que els conductors els vegin. Alguns són de països on no hi ha cap normativa sobre bicis, altres són d'aquí.

En referència als ciclistes ases, els podem trobar cada dia i a tothora al carrer per a vianants dels Oms. Se suposa que en aquest carrer els vianants poden passejar tranquil·lament i els nins poden jugar sense perill, per l'absència de cotxes, emperò no és així, de tant en tant, un ciclista embogit davalla o puja el carrer a tota velocitat, fent cas omís de les queixes dels vianants i posant en perill la vida i integritat de nins i majors. De fet, hi ha hagut més d'una topada. La normativa sobre la velocitat de les bicicletes en els carrers per a vianants i voravies és molt explícita, "s'ha d'anar a la velocitat del pas del vianant, i aquest sempre té preferència".

És necessari que l'Ajuntament posi a distints punts de Ciutat, de tant en tant, parelles de municipals que informin aquests ciclistes com ha de ser el seu comportament i dels elements que han de dotar a la bicicleta en fer fosca, per fer-se visibles a cotxes i vianants. I com a mesura de prevenció, si no fan cas, llevar-los la bicicleta uns dies o en darrer terme, per evitar accidents i dissuadir-los a complir la normativa, multar-los. No deman rigidesa normativa amb els ciclistes, però sí una mínima exigència de comportament social i respecte dels vianants, que no siguin motiu d'esglai constant i evident perill d'accident greu.
Benet Bohigas i Moreno. Palma.