Cartes dels lectors

El subconscient de Cospe
Parlant de corrupció, a la senyora Dolores Cospedal el subconscient li jugà una mala passada. Digué literalment (o així ho entenguérem) que ella combatria casos com els de Gürtel o el de James Killer (respectem on voldria ser ara l'expresident) quan sortissin a la llum pública. A quina llum pública es referia, a la de la premsa? Per aquí feia anys que tothom que tenia un poc de vista sabia el que passava (menys la Justícia) i ningú no nfeia res. No senyora (De, per què?) Cospedal, la seva responsabilitat i la de qualsevol altre líder polític no és esperar a condemnar els casos quan arriben a l'opinió pública, sinó vetllar perquè no passin i expulsar i denunciar els corruptes quan són detectats pel mateix partit. Sols pel que sense voler ha donat a entendre en un país normal s'hauria armat les de Caïm i la seva carrera política estaria acabada.

Talment com la dels corruptes que ara surten a la llum i que és possible que algú del seu partit ja sabés les seves mangarrufes des de feia molt i molt de temps. Possiblement o presumptament quan era l'hora d'intervenir per devers Can Matas algú digué d'arrufar el coll tal com indica vostè que s'ha de fer. Roba mentre no se sàpiga (però dissimula, punyetes') i guarden un poquet per a nosaltres. Idò! Moltes gràcies per la part que ens toca, la de sofridors i pagarins. I si tenim Otegui empresonat per exaltar els objectius finals d'ETA, per què no tenim algun o alguna de tancat o tancada per aconsentir justificar o fomentar el saqueig dels fons públics... mentre no se sàpiga...
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Un resident alemany proposa un nom per a Son Espases
Tenc alguns amics alemanys afectats per la SALS (Síndrome de l'Arxiduc Lluís Salvador"), que els fa enamorar-se de l'Illa i estimar-la molt més intensament que la majoria dels seus "fills desobedients / que als estranys l'han subjugada", com ja digué Anselm Turmeda fa sis segles. Un d'aquests amics és Jörg Link, que viu a Son Serra de Marina (Santa Margalida) i que fa uns anys està provant -inútilment, no cal dir-ho- d'obtenir ajuda institucional per fundar un "Centre Ramon Llull per a la Pau, la Tolerància i la Informàtica". Aquest darrer concepte l'ha manllevat d'un altre alemany, el professor Werner Künzel, autor de dos llibres sobre l'Art General de Ramon Llull com a origen llunyà dels ordinadors, una opinió que també podem trobar a Giovanni Papini i Stephen Gardiner.

El professor Künzel va traduir l'Art de Llull al llenguatge informàtic, polsà la tecla "Enter" i l'aparell es va posar a funcionar perfectament, formant totes les associacions i raonaments del nostre geni. Jörg ha enviat la carta següent a la premsa en alemany de l'illa i la hi han publicada. Ara m'ha demanat que la traduís per als mitjans locals, cosa que faig encantat. Aquí la teniu: "Des del meu punt de vista, la proposta de donar el nom de Ramon Llull al nou hospital es fonamenta en el fet que aquell mallorquí universal va contribuir a fundar de la primera Facultat de Medicina d'Europa, concretament a Montpeller. Un altre motiu és que amb la seva "Ars Magna" i el seu complement, l'aparell dels tres discs, va posar els fonaments de la informàtica.

És indiscutible que el nou hospital serà d'alta tecnologia amb una utilització extensiva d'ordinadors i estarà al servei de totes les persones que gaudeixin de la Seguretat Social europea. Hauria de ser possible que en el futur, els pacients de rehabilitació es poguessin acostar al proper monestir de La Real, el lloc ideal per a una exposició sobre l'obra d'aquell gran home, que fa 700 anys hi estudià i treballà, i al qual devem els ordinadors i programes que tant ajuden a diagnosticar i cuidar dels pacients.
Jörg Link. Son Serra. DNI: 176.375.127".

Fins aquí, Jörg (jo li dic Jordi). Tant de bo que els frares de La Real, més avesats que Jörg i jo a obtenir ajudes tant oficials com particulars, puguin muntar el Centre que proposa Herr Link. Ells frares podrien aportar l'espai i el Govern, els materials de l'exposició. Seria una bona manera de reparar l'endemesa que va fer al monestir i a tots els que "estimem amb un desesperat dolor/ aquesta nostra bruta, trista, dissortada pàtria" (Salvador Espriu)
PERE MOREY. Palma.