TW
0

Carta oberta a Jaume Matas
Allò que és una situació d'injustícia que crea un trastorn irreparable són els projectes públics megalòmans de la segona legislatura Matas, que han triplicat el pressupost inicial i que s'han dut a terme, tal com demostra l'informe de la Fiscalia Anticorrupció i la interlocutòria del jutge Castro, amb prevaricació, suborn i sense seguir les més elementals formes requerides en despesa pública. En aquest sentit, s'han de recordar no només la idèntica fiança sol·licitada al capità del Prestige, el moment cúspide de Matas tal com ens recorda Matías Vallés, sinó també els projectes del Palma Arena, el primer metro subaquàtic del món, l'hospital de Son Espases... i, com a colofó, la maqueta d'una òpera com la de Sydney, però de Calatrava, per un milió d'euros, l'arquitecte de la qual en va reclamar la devolució perquè el projecte no es va arribar a fer.

Senyor Matas, si és que us mereixeu aquest qualificatiu, sapigueu que us han imputat amb proves fefaents, i no us preocupeu, perquè el judici ja vendrà. El sistema judicial que respectam tots, no que hem de respectar, no és el que ha imputat el jutge Garzón, sinó el que ha fet que aquells que es creien impunes i quasi divins paguin per allò que han fet. En el vostre cas, la justícia ja està posant les coses al seu lloc. Per bé que tingueu dret a la presumpció d'innocència, com a mínim ja us heu autoinculpat de defraudar Hisenda, que sí que és un delicte, i si la quantitat que sota jurament heu declarat que heu estafat és només una falta, no és per res més que per un tema d'assessorament del vostre misser.

I he dit declarat en lloc de confessat perquè no mostrau el més mínim penediment ni demanau perdó, i teniu la pocavergonya de mostrar-vos com una pobra víctima. Si visquéssim en un país democràtic i civilitzat, només aquesta "falta" durant la vostra etapa de president i presumiblement de ministre ja seria suficient per a una expulsió immediata, i no temporal, de qualsevol partit. Per cert, quina autoritat moral se li pot suposar a una persona que se suposa que ha de gestionar diners públics però que ni tan sols paga els seus impostos com feim la resta de mortals? En aquest moment, la vida política de Balears ha canviat sense que s'hagi fet cap judici, perquè s'estan imputant els culpables de la degradació de la nostra política. Esperem que les altes instàncies judicials no tinguin el valor de negar-nos a tots la justícia que ens mereixem.
M.CRISTINA VAQUER SUÑER. Palma.

L'entrevista d'IB3
L'entrevista que IB3 va fer a Jaume Matas ha aixecat, com era previsible, molta controvèrsia. És normal. El que ja em costa més d'entendre és que s'ataqui el mitjà de comunicació que li ha fet l'entrevista. Crec sincerament que IB3 s'ha apuntat un èxit des del punt de vista periodístic. Aquells que des de diferents partits polítics (concretament ERC i IU) critiquen IB3 per haver-se anotat aquest punt, demostren que ells farien el mateix que feia Matas quan tenia el control de l'ens públic IB3, és a dir, utilitzar-lo políticament i a conveniència, ben allunyats de criteris periodístics neutrals. Quin mitjà de comunicació, públic o privat, s'hauria negat a entrevistar un protagonista de l'actualitat balear de primer ordre, basant-se en criteris estrictament periodístics? Cap ni un.

També hi ha hagut atacs que provenen de periodistes que no aconsegueixen (alguns tan sols ni ho intenten) amagar l'enveja que els ha produït no ser ells qui fessin l'entrevista. D'entre ells, qui més m'ha decebut és Miquel Payeras, que culpa IB3 del que Jaume Matas digué a les càmeres. Els seus arguments publicats a UH i dB, en què compara Jaume Matas i Maria Antònia Munar amb la Paca, freguen el ridícul i no són dignes d'un periodista del seu nivell. Estic segur que les seves crítiques injustes no tenen res a veure amb el fet que IB3 el substituís com a presentador d'un programa de la cadena pública.

Coincidesc totalment amb Josep Cuní, reconegut professional de Televisió de Catalunya - TV3, quan va dir en directe dia 8, davant el mateix Miquel Payeras, entre altres periodistes, que s'intentava matar el missatger. I va felicitar públicament Elena Serra, periodista d'IB3 TV, dient-li: "Felicitats per haver aconseguit una entrevista que qualsevol periodista, no tan sols de les Balears, sinó d'arreu, hauria volgut fer". Jo m'hi sum.
JOAN MIQUEL PERPINYÀ. Palma.

Un camí públic tancat
A la pàgina 40 del vostre diari del 10 d'abril de 2010, en l'article de Gaspar Valero "De la Torre Nova a Estellencs", s'hi diu: "A la banda de la dreta de la carretera, vora el bloc elèctric de l'aparcament, una barrereta dóna accés, per l'esquerra, al camí vell del Grau, que passa per damunt del túnel; és un vell camí que salvava el desnivell o grau".

Un senyor que s'identificà com el propietari del restaurant, exaltadíssim i de males maneres, sense voler atendre el nostre pacífic interès per ensenyar-li el retall del diari, i intentant explicar-li, sense que ens deixàs, que tan sols intentàvem utilitzar l'antic camí vell, ens va dir que allò era una propietat privada i que el vostre diari podia dir missa, però que per allà no es podia passar. Com a persones pacífiques que som i malgrat estar pràcticament convençuts del nostre dret a utilitzar aquest camí, vàrem tornar a la carretera.

Desitjam saber quina és la situació, ja que anys enrere, en moltíssimes ocasions hem utilitzat aquest camí sense problemes i, a més, dels deu excursionistes que vàrem ser fets fora, no convidats a sortir, la majoria som jubilats i tots antics caminants de les nostres terres.
PEP MARIA M. Palma.