TW
0

Al meu sempre amic Miquel Àngel Flaquer
En aquests moments, vull expressar el que sent sobre la teva gestió.
Amb la teva sortida de la política, el Comitè de Capdepera ha quedat orfe del seu fundador i pare polític. Enrere queden les vegades en què el desànim estava present entre nosaltres i eres tu qui ens recordava que érem allà perquè tots teníem unes inquietuds que manifestàvem de manera diferent. De qualque manera, ens feies sentir necessaris i jo em sentia com aquell petit granet d'arena que contribueix a formar la duna. Ara, sense tu, les reunions del Comitè són diferents, hi manquen aquella empenta en la presa de decisions i aquella claredat d'idees sortides d'una ment àgil i intel·ligent. Així i tot, sabent que molts voldrien veure desaparèixer UM per tot el que ha succeït, nosaltres seguirem endavant treballant perquè encara tenim la il·lusió de poder veure qualque dia UM (refundada o no) representada al Parlament de Madrid.

En aquests moments, les persones que t'apreciam i que t'estimam passam per una etapa difícil, perquè directament o indirectament la situació que tu vius també ens afecta a tots. Compartim un sentiment de ràbia i indignació vers els judicis paral·lels que alguns mitjans s'han prestat a fer en profit propi, botant-se totes les normes deontològiques i ètiques. Una mostra de la baixa qualitat democràtica d'aquest país és la destrucció d'UM per part del món polític centralista amb l'anul·lació de la separació de poders, pilar fonamental d'una democràcia del segle XXI. Per acabar, Miquel Àngel, ànim, endavant i gràcies per aportar a la política durant més d'una dècada la teva saviesa que durant anys quedarà palesa.
MARIA ANTÒNIA CERDÀ MONSERRAT. Capdepera.

Animals a llocs públics
Aquest febrer he anat a Viena per qüestions personals. Com a propietari d'un canet, xoca de debò entrar dins cafeteries, restaurants i hotels i veure la gent amb les seves mascotes de la manera més natural. I pensant-hi, en tornar, he cercat dades corresponens als turistes d'arreu que viatgen amb els seus cans i moixos i he quedat sorprès.

Un 56% dels viatgers als EUA demanen viatjar amb mascotes quan parteixen de vacances i un 41% a l'Anglaterra. Ens podem imaginar quants de turistes perdem a causa que ni un 5% dels nostres hotels accepten cans o moixos? No fa ni deu anys, la pressió dels turistes francesos va obligar els propietaris d'hotels de la Costa Brava i el Maresme a augmentar un 60% el percentatge d'establiments acceptant clients amb animals. I l'explicació és lògica, segons el meu amic i exbatle de Santa Susanna, Joan Campolier: un client que està disposat a pagar un bitllet per al seu ca és una persona que cuida el seu animal de companyia i està educat. És un client que està disposat a pagar un extra (fins a 30 euros més per nit) per tal de tenir a prop el seu animal.

És rellevant l'experiència posada en marxa per la cadena Hesperia, començant per un hotel a Sevilla: seguint unes normes, com no deixar-los entrar a la zona del restaurant, han trobat una manera de fidelitzar clients. A hores d'ara, aquesta cadena està ampliant la possibilitat de tenir la mascota a l'hotel a altres establiments arreu l'Estat, amb un resultat prou interessant. A totes les fires d'animals de companyia que es duen a terme a Alemanya i França, hi ha expositors d'establiments turístics. Ja seria hora que poguéssim veure el mateix en aquesta banda de la frontera. Sense ésser un matemàtic especialitzat, caldria pensar que potser podríem estar parlant d'un increment de turistes prou significant. No estan els temps per no fer-ne una prova.
NATXO KNÖRR I BORRÀS. Marratxí.

Abusos a infants
Durant tots i cada un dels dies de la setmana setmana, els diaris es feien fet ressò d'abusos sexuals recents a infants a la nostra comunitat, i també de fa anys a Irlanda i Alemanya. Centenars de vides innocents frustrades pels seus propis familiars, avis, oncles, pares o les seves parelles, i també, per membres de l'Església que, darrere de la bondat de Déu, han pervertit i destrossat la innocència de tants al·lots. Que hi ha d'hipocresia i maldat en l'ésser humà que és capaç de gaudir sexualment abusant d'un menor. Per desgràcia, tenen raó els qui diuen que l'abús ha existit sempre, la qual cosa de cap manera no pot servir d'excusa per evitar que continuï ocorrent.

Hem d'aprendre a cuidar dels nostres fills, els hem de donar eines per prevenir i denunciar, si fos el cas, un intent d'abús. Igual que els protegim quan pugen al cotxe, els posam a seients adaptats i des de ben petits els explicam la importància de fermar-se el cinturó de seguretat. Perquè, multes a part, ningú que estimi realment els seus fills no els deixa viatjar a lloure, com es feia en altre temps. Aquest senzill gest l'hem interioritzat gràcies a la comunicació, a les campanyes de conscienciació afavorides pel Govern en els mitjans i les xerrades informatives a les escoles. Aconseguirem el mateix amb el tema dels abusos infantils. Mirem la realitat i siguem coherents amb l'educació dels nostres fills, dels nostres estudiants, dels futurs contribuents. Hem d'invertir temps i recursos per informar-los de com actuar i defensar-se davant d'un cas de maltractament, els hem d'explicar, sense vergonya i per amor, que el seu cos és el seu territori personal i que ningú no té dret a tocar-lo.
GEMA IZQUIERDO. Palma.