TW
0

Aquesta UM no ens convé
Tant des de la línia editorial d'aquest diari, del qual sóc subscriptor des del primer dia que es començà a publicar en català, com des de l'opinió d'algun dels seus columnistes, es ve oferint una visió dels processos d'imputació judicial de molts de dirigents d'UM que, al meu parer, és absolutament esbiaixada, per no dir una altra cosa. De manera explícita, alguns dels editorials o des de seccions com "No vagi per dit", o en articles de Joan Riera (aquest, sistemàticament), de Jordi Caldentey o d'Hilari de Cara, enmig de l'allau de compareixences i imputacions, de fiances milionàries i de dimissions massives, han optat per un ventall d'arguments que van des del victimisme fins a la defecció d'aquells que, pobres criatures, no beneeixen l'existència d'UM i tot el que ha fet per aquest país. "És la fredor d'un individu davant sa mare sense vida, que l'ha fet humà i home, que li ha donat esperança, calor i ànims en les hores més difícils i l'ha situat allà on és, allà on no hi hauria arribat mai per les seves pròpies forces", argumenta Riera, referint-se al discurs del president Antich el Dia de Balears. Es pot dir més clar? D'altra banda, segons el senyor De Cara, alguns psmers han perdut el nord i la vergonya, mentre que el que fa l'OCB és el súmmum de la curtor i de la bajanada. Algunes cartes i correus de lectors s'han referit a la mobilització contra la corrupció com una "charlotada" o com una utilització d'institucions i organitzacions per interessos polítics.

Es pot creure de cor en les bondats d'UM i en la necessitat d'aquest partit per a l'articulació del nostre país. Ara bé, això ens obliga a callar sistemàticament, a acalar el cap, a tapar-nos el nas, a mirar cap a l'altre costat, quan tota la cúpula dirigent ha hagut de passar pels jutjats i, als ulls dels jutges, és suspecte d'haver comès un reguitzell d'irregularitats? No comprenen, tots aquests opinadors, que bona part de la reacció ciutadana que s'està produint és precisament la d'un poble que se sent traït? És tan mal d'entendre, per a aquests que intenten exculpar UM, el mal que aquest partit ha fet a l'autogovern? És que no veuen que, amb aquestes actuacions, el que es posa en qüestió és la nostra capacitat de guiar el propi destí sense la tutela dels partits espanyolistes? És que d'aquesta òpera bufa en tenen la culpa el Bloc, l'OCB, el GOB o les associacions de veïnats, per exemple? Quin cinisme és, aquest?

En el si d'UM, els culpables són persones concretes, naturalment. Però també ho és el partit en el seu conjunt, per haver estat incapaç d'exercir el necessari control intern, a fi d'evitar que passàs el que presumiblement ha passat. No es tracta d'un cas aïllat, sinó, aparentment, de tota una xarxa, de tot un entramat, adreçats a beneficiar la formació. I que consti que estic absolutament d'acord que una nova UM hauria de redreçar el rumb del centredreta nacionalista (vius, amb aquest adjectiu, perquè algun dels "nous" caps visibles del partit pot assistir a una tertúlia d'IB3 Ràdio i expressar-se tranquil·lament en castellà, mentre la resta ho fa en català) i treballar per un país amb cara i ulls.

Si no volem que un PP encoratjat (però de què, déu meu, també aquesta gent?), acabi per les braves amb les restes del naufragi de la llengua catalana, fa falta que UM també hi sigui i planti cara. Però no aquesta UM. A mi, i crec que tampoc a molta gent (als milers que sortiren dijous, i a molts més que pensen el mateix i no sortiren), no ens basten quatre gestos de caire pseudonacionalista. Necessitam una UM que rompi amarres amb el passat i que, humilment, accepti jugar amb les mateixes armes que els altres, sense fer trampa.

Tot això també es pot aplicar al PP, però mentre que d'UM vull esperar-ne una reacció positiva, del PP no n'esper res.
Jaume Fuster Alzina. Cala Rajada.

El Tal Crespí
Algú dubta, quan el fitxà la raboa M.A.M., que aquesta no pensava de reforçar l'ala esquerra del partit. Quin polític professional hauria dit que no a la invitació? Crespí i d'altres no es podien trobar mai a gust amb Nadal i cia. Que s'equivocà aleshores? Potser... Així i tot, es mantengué d'Entesa i independent. Tan equilibrista com M.A.M. o n'Antich?? Algú que conegui el seductor Crespí dubtava que es duria bé amb Calvo?? (Valga la broma).

Crespí s'ha venut com un animal polític revolucionari, però les aparences enganen. El seu temperament ens revolucionava els partits (de futbol sala), però qui ha canviat més la mentalitat, els partits on ell ha estat o ell mateix?? Denostat injustament, han aportat els obscurs Mascaró i Barceló al PSM més que el que hi hauria aportat ell? Crespí ha estat batlle 10 anys d'un poble petit, bona escola política on molts dels diputats no haurien durat ni dos dies (i si aquesta carta es publica, us assegurem que molts del poble tampoc no l'entendran, això si no ens arriba qualque garrotada). Ha estat director de Fires i Congressos i ara del Palau i no es coneixen d'ell escàndols ni corrupteles. Trànsfuga?? De què i de qui? Del PSM, què és això? D'UM? O encara hi és? O millor que és o ha estat UM?? Per arribar allà on és ha lluitat més que la majoria de ses senyories i moltes vegades a contra corrent. Es mereix l'acta de diputat, la seva filla nom Costanza. Políticament sempre s'ha definit d'esquerres i nacionalista, aquest sempre ha estat el seu vot. Independentment dels seus maquiavèl·lics dots innats de titerer consumat, és ètic que així l'empri. Qui sigui partidari de l'ètica que predica el "Tal " Moneiot " Segura en política hauria d'anar quasi directament a la presó. En política compten les accions i els projectes de govern. Els polítics no s'haurien de deure als amics, sinó als votants. La resta és caciquisme.
Bernat Morey. Palma.