Palma31/01/10 0:00
TW
0

Breu nota al Sr Antoni Marimon:
No pos en dubte que Katyn sigui un bon exemple d'unes pràctiques reprovables duites a terme per Josep Stalin en massa ocasions. Tot i així, crec recordar que tant el seu article com la meva resposta tractaven sobre Finlàndia. Si considerava equivocades algunes de les afirmacions sobre la història de Finlàndia que hi feia, hauria estat més seriós exposar-ne els arguments en contra que no sortir contestant, que si a Polònia... De totes maneres, no veig cap problema a parlar de Katyn o, si vol, de Paracuellos, encara que no tenguin res a veure amb Finlàndia, que recordem, és del que es tractava.

A la meva resposta volia donar una visió distinta a la propaganda oficial que presenta un tractat de no-agressió com una mostra d'amistat. Des de quan han de firmar pactes de no-agressió dos amics? Es ben conegut que la URSS sabia el plans de Hitler i va fer possiblement el més correcte: guanyar el temps necessari. El que pogués passar en certs casos, una vegada ocupada la Polònia Oriental, ja es una altra història que no lleva que el tractat fos estratègicament encertat.

Ja per acabar, voldria afegir que condicionats ideològicament hi estam tots, vostè també, no ho dubti. La diferencia és que jo no vaig escriure un article sobre Polònia, per tant res havia de dir sobre Katyn, mentre que el seu sobre Finlàndia obviava aspectes indiscutibles com la col·laboració oberta d'aquest país amb el nazisme.
Alfons Sastre Serra. Palma.

Resposta a la carta d'un ciclista
Pel que fa a la carta publicada a dBalears el passat dia 27 i signada per una ciclista vianant: No es confongui. Hi ha persones de color negre a qui aprecio molt i persones de pell blanca, blanca?, beix que em repugnen. Hi ha persones educades i maleducades de tot color.

Només descrivia i donava detalls. Els detalls, els detalls... que deia Pla! Em sap greu si l'oliva pansida li ha fet mal a les orelles, a mi també. Però és que ja no podem dir "sogra" ni "negre" ni contar rondaies de reis moros ni cristians, sinó que hem de cercar eufemismes?

Ah! I si vaig a un país on la majoria sigui d'un altre color de pell, no trobaré estrany que em diguin blanca, o beix. Perquè això és la realitat. No és que n'hi hagi una de millor que l'altra. Simplement, és diferent.

Antònia Mestre. Rebuda per e-mail.

Que no llevin el monument de la Feixina
El meu sogre va ser un dels supervivents del creuer Baleares. Tenia 22 anys, era de Porreres i la guerra li allargà el servei militar a la marina. Era l'encarregat de l'avituallament de menjar del vaixell. El meu pare, més o manco de la seva edat, estava destinat a Cartagena i la guerra l'agafà allà. Cada un d'ells va estar a un bàndol distint per les circumstàncies geogràfiques. Els dos es feren molt durant molts d'anys i mai no hi va haver cap retret entre ells. Cap dels dos eren adeptes al règim dictatorial de Franco.

A l'abuelo (a ca nostra dèiem així al meu sogre) li fèiem un dinar cada 6 de març perquè era com el seu segon aniversari. I cada any estava malalt. Va sobreviure desprès de nedar 6 hores fins que a la fi, un vaixell anglès que feia de vigilant de la guerra, crec, s'hi va acostar i el va rescatar. Li donaren mantes i xocolata i el dugueren a Palma.

Deman i preg que no es llevi el monument de la Feixina que recorda les víctimes i el supervivents. Molta gent donà doblers per recordar els fills, parelles i amics. Si al meu pare no li va fer mai cap nosa, ara no entenc que es vulgui carregar contra ell. Si volen, que posin una inscripció explicant-ne la història real i deixant clar que els al·lots que estaven obligats a enrolar-s'hi no eren ni fascistes ni volien la guerra. Els joves que lluitaven amb els republicans, com mon pare, tampoc no la volien. Per favor, expliquin els fets, però no llevin ni facin desaparèixer res més.
Isabel Vallés. Palma.