Cartes dels lectors

Pocs i bons?
Un 40% d'alumnes que no segueix el ritme normal d'ensenyament a 14 anys és una xifra de fracàs molt relativa. Un pagaria que fossin més en acabar Secundària si aconseguíssim més missers amb certa ètica, metges i biòlegs que no fessin i mandassin règims impossibles i malsans o economistes que no fossin estafats en borsa o internet. De ponts sempre en cauran, però menys si s'augmenta l'exigència per ser enginyer. Un mestre ha d'entendre el que ha d'explicar als infants i no explicar-ho a l'enrevés. No es tracta de tenir aprovats inútils i a la carta que en acabar no saben fer res i són contractats a dit (o es fiquen en política, que és pitjor) en detriment dels que sí que serien bons professionals. Si un veu que serveix per al que estudia, que estudia per al que necessita i no coses innecessàries, que acaba ben preparat i pot exercir del que li agrada, li és igual estudiar un any més o dos i amb més intensitat... ho agraeix i ho fa de gust. Passejar per la UIB i acabar a l'atur o fent una feina que no és la teva no et realitza ni aporta res a la societat. Aquest és un dels dilemes de l'ensenyament en els nivells superiors. Apujam el nivell i ens carregam el 80% de la classe o els aprovam quasi tots i Déu dirà? Sense unes directrius ni unes exigències clares, que jutgin la conclusió a la qual s'arriba. I si vostès fossin professors, què farien? Quedarien tots sols?
Bernat Morey Colomar. Sta. Eugènia.

Les TDT i la voluntat política
La televisió amb la TDT, que pròximament serà l'única que es podrà veure, tècnicament té l'avantatge que hi podrà haver més canals. Però, desgraciadament per a la llengua nostra, no sembla que s'aprofiti, perquè ara per la TDT no es veu el Canal 33 ni els tres canals valencians. Al contrari dels canals en castellà, que com a mínim s'hi dupliquen. Naturalment que volem continuar veient tots els canals, com fins ara, que hi ha a la TV analògica en la nostra llengua, però és que se n'hi haurien de poder veure més dels que teníem fins ara, com podrien ser Barcelona TV, que té bons programes culturals, inclòs un programa amb aranès (occità); la TV d'Andorra amb les seves emissores de ràdio; programes en llengua nostra de ràdios i televisions de Catalunya Nord; i de Montpeller en occità. Afortunadament, de possibilitats de gaudir de nous canals no en manquen, el que cal és una major voluntat política.
Francesc Domènec Ferrer. Palma.

Sobre la desastrosa colcada de Reis pels carrers de Palma
Em pensava que havia vist el pitjor en colcades després dels darrers tres anys a Palma, però la desfilada reial de 2010 ha superat amb escreix el pitjor dels malsons.

Per començar, no sé si va ser a causa de les inclemències meteorològiques o de cap imprevist de darrera hora, que els cavalls anaven precedits d'un enorme camió que no tenia gens de sentit en absolut, en lloc de desfilar els nostres tamborers de la Sala. Ni una sola banda de música en tot el trajecte, tan sols una xaranga a l'estil dels tunos i música estrident i inintel·ligible des dels altaveus de les carrosses.

Els Reis eren més o menys decents, però les comparses que els precedien, a part que n'hi havia fora de lloc, cantaven i es movien de manera fatal, amb el ritme d'una música impròpia per a l'esdeveniment. Quant a la resta de carrosses -n'hi havia molt poques-, hi havia camions, molts de camions, decorats amb no gaire bon gust, i repetitives, com en el cas dels funambulistes.

L'única carrossa salvable va ser la d'un club de futbol de Palma, molt digna però que va confondre la cavalcada de Reis i els motius nadalencs amb una propaganda gratuïta de la seva imatge al millor dels escenaris. Els al·lots no entenen de propaganda subliminar, els majors, sí. Encara així, era l'únic que hi havia de salvable. Just dient que el pas de la colcada per davant la gent, amb aturades incloses, va ser exactament de 27 minuts, queda demostrat que la desfilada va ser del tot precària.

No sé si la senyora Calvo està mal aconsellada o és que la tossuderia encara no li permet obrir els ulls per veure i reconèixer que la Rambla i altres carrers de Palma són foscos i trists en comparació amb els de Colom, Sant Miquel i els Oms. I si l'excusa és la mida de les carrosses, la veritat és que s'ho hauria de fer mirar.Crec que tots ens estimam més carrosses més petites elaborades amb més gust i imaginació que no pas bajanades mastodòntiques sense sentit i amb molt de renou pels carrers de Ciutat.

Si el que desitja el Consistori palmesà és que la colcada acabi a Cort, és molt senzill: des del Born pot pujar pels carrers de Jaume III, Bonaire i el Bisbe Campins i d'allà enfilar cap als Oms, Sant Miquel i Colom fins a arribar a la Sala. És tan complicat?

Una vegada més no hem estat a l'altura, si més no, de molts de pobles de Mallorca. I una capital com Palma i els seus infants crec que es mereixen uns altres Reis i... uns altres polítics.
Sebastiá Aguiló Andrés. Palma.